Internacional03/04/2019

Bouteflika demana "perdó" als algerians

El president dimissionari d'Algèria escriu una carta en què desitja sort al seu successor

Ara
i Ara

Barcelonarenunciés a la presidència

grans demandes populars de més llibertats i democràcia

"Volem un president que entengui el que volem", explica Bouzid Abdoun, de 25 anys, enginyer de la companyia energètica estatal a l'agència Reuters. "Volem viure aquí, no emigrar cap a Europa". Amb una mitjana d'edat inferior als 30 anys, la població algeriana ha reclamat als carrers la fi d'un règim monolític enquistat i arrelat en les lluites d'alliberament i independència contra els colons francesos i, malgrat que han portat desenvolupament econòmic en els últims anys gràcies a les exportacions de gas, han sigut inflexibles a l'hora de respondre amb més drets cívics i socials. La marxa de Bouteflika, de 82 anys i incapacitat, és un primer pas que satisfà la població però no és suficient.

Cargando
No hay anuncios

A Bensalah l'acompanya en aquest parèntesi fins a les eleccions el cap del consell d'estat, Tayeb Belai, que passa a ser el primer ministre provisional i que és un dels homes de més confiança del vell dictador i possiblement cridat per succeir-lo. El seu és un nom gairebé proscrit per als manifestants d'aquesta primavera algeriana que ha desallotjat Bouteflika del poder, perquè forma part del pinyol de l'anomenat Poder, el nucli dur del règim, que ha sigut l'encarregat de la supervisió de les eleccions, sempre sota la sospita de frau.

Sense Bouteflika, la tensió al carrer s'ha calmat, a l'espera del que passarà divendres, el dia fort de les mobilitzacions. Cap dels homes de confiança fins ara de Bouteflika s'ha atrevit a desqualificar els manifestants, i fins i tot han arribat a assegurar que entenien les seves demandes com a "legítimes".

Cargando
No hay anuncios

Per contra, Ahmed Benbitour, exministre i ex primer ministre de Bouteflika, guanya pes com a opció del carrer per substituir el vell líder. Es tracta d'un tecnòcrata que l'any 2000 va dimitir al topar amb el rebuig frontal del règim pel que fa a les propostes econòmiques.