La branca de l'Estat Islàmic que amenaça Rússia té l'origen a l'Afganistan

L'ensorrament del califat proclamat per l'autoanomenat Estat Islàmic (EI) en zones de Síria i l'Iraq, juntament amb l'esclat d'un nou conflicte geopolític de gran abast com és la guerra d'Ucraïna, havia desplaçat l'amenaça jihadista de l'agenda mundial. Tanmateix, el brutal atemptat la nit de divendres a la sala de concerts Crocus, als afores de Moscou, que s'ha saldat amb la mort d'almenys 137 persones, ha posat de manifest que el jihadisme continua representant un risc seriós per a la seguretat internacional. Actualment, sembla que l'EI, i especialment la seva branca a l'Àsia Central, és el grup més temible.

L'Estat Islàmic a la província de Khorasan (EI-K) adopta el nom d'una regió que va pertànyer a l'Imperi Persa, de fronteres difuses i que avui inclouria territoris de l'Afganistan, de l'est de l'Iran i de diverses exrepúbliques soviètiques de l'Àsia Central. L'EI-K es va crear a finals del 2014 com una escissió dels talibans pakistanesos. Centenars dels seus militants van decidir jurar lleialtat al líder de l'EI, Abu Bakr al-Baghdadi, en un moment de gran popularitat dins l'esfera jihadista per les seves victòries militars a Síria i l'Iraq. 

Des de llavors, l'EI-K ha dedicat la major part de les seves energies a lluitar contra els talibans, a qui acusa de no aplicar amb prou contundència la xaria o llei islàmica i de restringir les seves activitats a l'Afganistan, en lloc de dur a terme una "jihad global". De fet, la majoria d'atemptats de l'EI-K han tingut lloc en territori afganès. El més sanguinari va ser el que va cometre l'any 2021 a l'aeroport de Kabul, amb més de 180 víctimes mortals. Tot i que els talibans duen a terme una lluita implacable contra l'EI-K, no han aconseguit erradicar-lo, ni tan sols després de prendre el poder al país asiàtic arran de la retirada dels Estats Units.

Ara bé, conscient que en la lluita amb Al-Qaida per l'hegemonia jihadista a escala global és crucial fer atemptats espectaculars, l'EI-K també ha perpetrat diversos atacs sonats més enllà de les fronteres afganeses. Per exemple, l'estiu passat va atribuir-se l'atemptat a la ciutat iraniana de Kerman en plena celebració religiosa, que va provocar la mort d'un centenar de persones.

Des de fa temps, l'EI-K ha posat Rússia al seu punt de mira per diverses raons, com mostren els seus comunicats. Històricament, la seva percepció de Moscou és força negativa per haver envaït l'Afganistan l'any 1978 i per haver-hi lluitat contra els anomenats mujahidins durant una dècada. A més, la Rússia de Putin va contribuir a la desfeta del califat duent a terme operacions militars a Síria. I, més recentment, és percebuda com un país proper al règim dels talibans. Encara que el Kremlin no ha reconegut el règim dels talibans com a govern legítim de l'Afganistan –en aquest sentit, no es diferencia de gairebé la totalitat de la comunitat internacional–, fa un mes va acceptar l'arribada d'un agregat militar talibà a Moscou.

Atemptats contra interessos russos

Aquesta hostilitat s'ha traduït en diversos atemptats contra interessos russos. El setembre del 2022, el grup ja va protagonitzar un atemptat suïcida contra l'ambaixada russa a Kabul. I l'any 2016, una altra filial de l'EI va fer que s'estavellés un avió rus que cobria la ruta Sharm al-Sheikh - Sant Petersburg poc després d'enlairar-se i que hi morissin tots els passatgers i els tripulants: en total, 224 persones. Ara bé, abans de la massacre de divendres, l'EI-K encara no havia comès cap atac d'envergadura en territori rus. 

Un dels factors a tenir en compte per explicar el que ha passat és que uns cinc milions de migrants d'Àsia Central viuen a Moscou, segons l'Organització Internacional de les Migracions. "És habitual que els joves de la regió emigrin a Rússia en busca de feina. Un cop allà, el tracte que reben és molt dolent. La policia els extorsiona de manera constant i els amenaça de deportar-los, són explotats per les empreses i s'han convertit en el blanc de l'extrema dreta russa", comenta Marta Ter, especialista en Rússia, el Caucas i l'Àsia Central.  

El racisme i el desarrelament són potser els principals factors que ajuden l'EI a captar militants originaris de l'Àsia Central a Rússia. De fet, el grup jihadista compta fins i tot amb un canal de propaganda a les xarxes socials en llengua tadjik (una varietat del persa que també es parla a l'Afganistan), i sembla que la majoria dels sospitosos de l'atac de Moscou eren d'aquesta nacionalitat.

Es calcula que fins a uns 3.000 ciutadans de l'Àsia Central van emigrar al territori controlat per l'EI a l'Orient Mitjà fa una dècada. Molts d'ells van morir en combat, però centenars van poder escapar abans de la desfeta i representen una seriosa amenaça per als països de la regió, sobretot Turquia i Rússia. En la mesura que hi ha menys migrants d'aquestes nacionalitats a la Unió Europea i als Estats Units, el risc en aquests llocs és menor. En aquest sentit, altres branques del grup jihadista hi podrien representar un perill més gran que l'EI-K.

"Una cosa que em sorprèn és que a l'FSB [els serveis d'intel·ligència russos] li hagués passat per alt l'amenaça d'aquest grup. Imagino que, en part, s'explica perquè des de l'inici de la guerra d'Ucraïna ha estat més pendent de perseguir els dissidents interns", apunta Ter. Potser per evitar aquest tipus de reflexions, Putin insisteix en vincular Ucraïna amb l'atac.