El Brasil autoritza l'extradició de Carlos García Juliá, coautor de la matança d'Atocha

BarcelonaEl coautor de la matança d'Atocha Carlos García Julià serà finalment extradit vint-i-vuit anys després de escapar-se de la justícia amb un permís de llibertat condicional. Així ho ha decidit el Tribunal Suprem del país, que ha atès la petició del govern espanyol sobre l'antic militant de Fuerza Nueva condemnat per assassinar cinc persones en el tiroteig d'un grup ultradretà en un despatx d'advocats de Comissions Obreres situat al carrer Atocha de Madrid l'any 1977 contra el canvi cap a la democràcia.

L'Audiència Nacional havia demanat al govern espanyol que sol·licités a les autoritats brasileres l'extradició de García Juliá perquè considera que la condemna que li va ser imposada no ha prescrit i li queden per complir 3.855 dies de presó. En una audiència pública celebrada aquest dimarts, la segona sala del Tribunal Suprem de Brasil ha considerat que es compleixen els requisits necessaris per fer-ho, entre els quals hi ha la tipificació de crim i el fet que no respon –segons consideren– a un delicte polític. La fiscal general del Brasil ha acceptat l'extradició després de verificar que la petició espanyola no s'ha presentat "amb la finalitat de perseguir o castigar l'extradit per opinions polítiques". Els detalls del procés encara es desconeixen.

García Juliá va ser condemnat a 193 anys presó el 1980 per cinc assassinats i quatre temptatives durant la matança que va cometre amb vint-i-quatre anys, però la condemna va quedar limitada al màxim de trenta anys previst per les lleis espanyoles. Va marxar a treballar al Paraguai amb un permís del jutge de vigilància penitenciària el 1991 i va deixar de comparèixer mensualment a l'ambaixada espanyola. Des de llavors va passar per Bolívia –on va ser detingut per narcotràfic–, Xile, l'Argentina i Veneçuela, fins a arribar al Brasil, on finalment va ser detingut el desembre del 2018 gràcies a les investigacions de la Policia Nacional, la policia federal brasilera i el suport de la Interpol. García Juliá utilitzava llavors una identitat veneçolana falsa que li permetia treballar com a conductor d'Uber.