Brasil: radiografia d'un cop d'estat fallit

Sao Paulo (Brasil)L'expresident del Brasil Jair Bolsonaro va posar en pràctica una versió força acurada de la recepta de Donald Trump en l’assalt al Capitoli el 6 gener del 2021. Una invasió convertida en font d’inspiració de l’extrema dreta brasilera que, dos anys després, l’ha aplicat en dosi triple: amb l’ocupació violenta del Congrés, el Suprem i el palau presidencial, a Brasília. El no-reconeixement de la derrota als comicis de l’octubre davant de Lula da Silva (per 50,90% a 49,10% de vots, amb una diferència de 2,1 milions de suports) ha estat el combustible d’una escalada de sis setmanes de mobilitzacions ininterrompudes de bolsonaristes fanatitzats. Hi ha hagut centenars de talls de carretera; acampades davant dels quarters que van aplegar 42.000 persones; un intent d’invasió de la seu central de la Policia Federal; una bomba (desactivada) a prop de l’aeroport de la capital... i, finalment el triple assalt. El Tribunal Suprem ha autoritzat la Fiscalia General a investigar l’expresident com a presumpte autor intel·lectual dels esdeveniments de diumenge passat.

El pla de govern de Bolsonaro sempre va ser rebentar el sistema des de dins. Anhelava fer un cop d’estat o una reforma constitucional que el perpetués en el poder i assegurar-se així un segon mandat. Durant quatre anys es va dedicar a aparellar l’ideari a totes les institucions públiques. Es va recolzar en els sectors més retrògrads de les forces armades (tenia 6.200 militars, en actiu o la reserva, en càrrecs civils a l’administració federal); en els cossos de seguretat on més impera el discurs de l’extrema dreta (aquell que justifica l’extermini de joves negres a les faveles i barris pobres), i en els civils radicalitzats a qui va armar amb els motlles del chavisme (en la darrera legislatura es van registrar un milió d'armes). Alhora, el relat colpista anava impregnant la societat a través d’una de les maquinàries més eficaces de fake news del planeta.

L’intent de tupinada va començar el dia de la segona volta. La Policia de Trànsit Federal va instaurar multitud de controls al nord-est del país, el bastió electoral de Lula, per inhibir als votants. La justícia electoral va mirar cap a un altre cantó, però es va afanyar a reconèixer els resultats. Lula, immediatament, va fer el discurs de la victòria en un hotel de São Paulo per legitimar el triomf internament i externament i evitar cap moviment estrany.

Ara s’ha sabut que el llavors ministre de Justícia, Anderson Torres, tenia preparat un decret colpista per intervenir la justícia electoral. De fet, aquest dissabte la Policia Federal l'ha detingut per la seva presumpta implicació en el triple assalt de Brasília. Mentre Lula celebrava la victòria a l’avinguda Paulista davant de milers de simpatitzants, van començar els talls "espontanis" de carreteres, amb l’omissió premeditada dels cossos federals i el silenci de Bolsonaro. Hi va haver 321 vies bloquejades amb els empresaris de transport liderant les protestes.

Al mateix temps, començaven les acampades davant dels quarters de l’exèrcit per demanar una intervenció militar. L’alt comandament no va moure ni un dit durant dos mesos per expulsar de zones militars els colpistes (alguns d’ells armats), que han comptat amb el finançament d’empresaris per mantenir la protesta. “El niu de terroristes”, com l’ha definit el nou ministre de Justícia, Flávio Dino, només han estat desmantellats després de l’assalt a Brasília per ordre del Suprem. La inacció de les forces armades, convertides en partícips, es devia a la nodrida presència de familiars i militars a la reserva en les protestes.

El mentor de la invasió

L’assaig general de l’assalt als tres poders es va realitzar la nit del 12 de desembre, la data en què hi havia hagut la cerimònia d’entrega de diplomes a Lula i el vicepresident, Geraldo Alckmin, habilitats per exercir el càrrec a partir de l’1 de gener. Centenars de radicals bolsonaristes, provinents de l’acampada a Brasília, van intentar envair la seu de la Policia Federal i van provocar greus aldarulls cremant autobusos i mobiliari urbà. El govern de Bolsonaro, encara en el poder, i del Districte Federal, no van fer res per reprimir els vàndals.

Quedava palès que tant l’exèrcit com els cossos policials arreu dels estats feien els ulls grossos a l’augment de la violència ultra. La investidura de Lula da Silva, que va aplegar unes 300.000 persones a Brasília l’1 de gener, va tenir mesures de seguretat extraordinàries per la psicosi d’atemptats. La setmana posterior, que precedeix a l’assalt, els responsables policials del Districte Federal van ser apartats del càrrec pel nou secretari de Seguretat Pública, que és l’exministre de Justícia de Bolsonaro Anderson Torres, que va canviar el pla de seguretat per a les protestes bolsonaristes de diumenge. Va permetre, el dia abans, l’accés a l’Esplanada dos Ministérios, i va buidar d’efectius policials l’acte: els controls van ser mínims i els agents van escortar els manifestants a pocs metres de la seu dels tres poders. El diumenge 8, Torres era de vacances a Orlando, als Estats Units, on s’havia reunit amb Bolsonaro, instal·lat al país nord-americà des de finals d’any per evitar ser al Brasil quan perdés l’aforament.

El nou executiu denuncia la “connivència” de cossos de seguretat en els atacs: “Es va facilitar l’accés al palau presidencial perquè no van esbotzar la porta, se la van trobar oberta”, ha apuntat Lula da Silva. La premsa brasilera assegura que Bolsonaro ha format una agència d’intel·ligència paral·lela i ha deixat com a herència maleïda unes forces armades esquerdades.

Aglutinant la classe política per aïllar els radicals, Lula ha liderat la resposta democràtica. El 93% de la ciutadania condemna l’assalt a Brasília, fet que dinamita la polarització dels últims anys i crea un context social per emprendre mesures judicials contra Jair Bolsonaro, la seva família i el seu nucli més dur, el seu nucli més fanatitzat.