Els BRICS es troben a Sud-àfrica amb el repte d'una ampliació que faci de contrapoder polític al G-7

LondresEl nou ordre mundial, o l'intent de crear-lo o almenys d'oposar-se al tradicional sorgit de la Segona Guerra Mundial i de la caiguda del Mur de Berlín que capitanegen els Estats Units, es dona cita a Sud-àfrica. L'arribada a Johannesburg en les últimes hores d'aquest dilluns i en les primeres d'aquest dimarts del president xinès, Xi Jinping, del brasiler Luiz Inácio Lula da Silva, del ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov –com a representant de l'absent Vladímir Putin per evitar una possible detenció en virtut de l'ordre internacional d'arrest emesa al març pel Tribunal de la Haia–, i del primer ministre de l'Índia, Narendra Modi, ha marcat el tret de sortida de la quinzena cimera dels BRICS.

Un grup que, segons la declaració del president Xi en la sessió d'obertura, llegida pel ministre de Comerç, Wang Wentao, "està canviant fonamentalment el panorama" de l'ordre polític global, i també del comerç, "amb l'auge col·lectiu dels mercats emergents i dels països en desenvolupament representats pels BRICS". Citant un filòsof xinès, Xi ha assegurat que "els canvis són la naturalesa pròpia de l'univers", una manera de dir que la multipolaritat a què Pequín aspira amb aquest fòrum és imparable. Per això, un dels punts de l'agenda de Xi durant la trobada és una ampliació del bloc que permeti sumar aliats que s'oposin al seu gran competidor, els Estats Units. En el seu discurs, el president xinès no ha estalviat crítiques a Washington, quan ha afirmat: "Hem de mantenir-nos compromesos amb els intercanvis entre civilitzacions. La civilització humana és acolorida per naturalesa. És precisament a causa de les diferències en els sistemes culturals de la història que tots els països necessiten interactuar entre ells. Per aquest motiu, crear deliberadament divisions fonamentades en la democràcia versus l'autoritarisme o el liberalisme versus l'autocràcia només pot dividir el món i enfrontar les civilitzacions".

Així, els membres de les cinc economies emergents debatran fins dijous l'ampliació del bloc, quin rumb han de prendre en relació amb Occident i si tiren endavant la idea de Lula d'establir una moneda comuna diferent del dòlar per negociar entre ells. Una manera de refusar el que en el seu discurs, també durant la sessió d'obertura, el president brasiler ha anomenat "sistema colonial". En aquest sentit, el banc creat per aquest grup de països el 2013, el New Development Bank (NDB), preveu començar a concedir préstecs en monedes sud-africanes i brasileres com a part d'un pla per reduir la dependència del dòlar i promoure un sistema financer "internacional més multipolar", segons la presidenta de la institució, Dilma Rouseff.

L'entitat, amb seu a Xangai, està considerant sol·licituds d'adhesió d'uns 15 països i, segons Rouseff, probablement aprovaria admetre'n quatre o cinc. El NDB espera prestar entre 8.000 i 10.000 milions de dòlars aquest any i l'objectiu és arribar al voltant del 30% de tots els crèdits en moneda local. La cimera també compta amb 69 països convidats, per decisió expressa de l'amfitrió. Entre altres, tots els del continent africà.

"Opinions similars"

Sobre l'expansió, i amb independència de la declaració inicial, després d'una primera reunió bilateral, Xi Jinping i l'amfitrió, el sud-africà Cyril Ramaphosa, han expressat que han trobat punts en comú. Ramaphosa ha assegurat que "Sud-àfrica i la Xina tenen opinions similars" al respecte, mentre que Xi ha recordat: "Hem de reforçar la cooperació estratègica i promoure la representació dels països del Sud Global".

La Xina de Xi, que travessa hores delicades per l'estancament de la seva economia, pressiona, doncs, perquè els BRICS desafiïn obertament la dominació geopolítica del G-7 (el grup de països més industrialitzats: els Estats Units, el Canadà, França, el Regne Unit, Alemanya, el Japó i Itàlia), mentre que l'Índia considera que el fòrum ha de continuar mantenint-se com una organització no-alineada que serveixi, bàsicament, els interessos econòmics i comercials dels seus integrants. A més, Modi es mostra escèptic davant una ampliació massa a la lleugera i massa ràpida, que podria enfortir la influència xinesa sobre el món en desenvolupament, i també la russa, i diluir la del seu país. Del mateix parer és Lula.

Oficialment, fins a vint-i-tres països, entre d'altres l'Aràbia Saudita, l'Argentina, Indonèsia, Nigèria o Egipte, han demanat l'adhesió als BRICS. Si finalment se'n produís alguna, seria la primera des que el 2010 Sud-àfrica s'hi va incorporar. És rellevant, en aquest punt, la visita del president d'Indonèsia, Joko Widodo, que fa el seu primer desplaçament al continent.

A banda dels països esmentats, la Xina també voldria incorporar-hi l'Iran, i el Brasil considera fer el mateix amb Veneçuela. La possible –però de moment poc probable– incorporació del règim de Nicolás Maduro, més la de l'Iran –discutida el 17 d'agost entre Putin i el president Ebrahim Raisi, segons el relat oficial fet del Kremlin–, o fins i tot la de Bielorússia, aliada de Putin, seria vista per Occident justament com el que pretén evitar l'Índia, un desafiament a l'statu quo global actual. En aquest sentit, Naledi Pandor, ministra d'Afers Exteriors sud-africana, ha assegurat aquest mes en diferents entrevistes amb mitjans de comunicació occidentals que seria "extremadament erroni" veure una possible expansió dels BRICS com un moviment contrari als Estats Units o la Unió Europea.

Informacions de diferents agències, familiaritzades amb les reunions de preparació de la cimera, indiquen que les discussions prèvies s'han centrat en generar possibles criteris d'admissió per als potencials nous membres. D'acord amb l'exigència del Brasil, un podria ser el requisit que els participants s'uneixin a l'esmentat New Development Bank. Fundat pels BRICS el 2013, en els darrers anys s'hi van afegir l'Uruguai, els Emirats Àrabs Units, Egipte i Bangladesh.