Brussel·les preveu que Europa pugui tancar la frontera exterior més ràpidament en casos d'amenaces diverses

Brussel·lesL'espai Schengen de lliure circulació és "la joia de la corona" de la Unió Europea, en paraules del vicepresident de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, però el coronavirus va fer reaparèixer les fronteres que Schengen havia esborrat per als ciutadans europeus. Ara l'executiu comunitari ha posat sobre la taula un seguit de propostes que intenten evitar que torni a passar el mateix. La Comissió Europea ha presentat un paquet per reformar el Codi de Fronteres Schengen que hauria de permetre coordinar més la gestió de les fronteres en casos com el d'aquesta pandèmia i garantir que el restabliment de controls dins la UE sigui només "un últim recurs".

La proposta de Brussel·les implica que, abans de poder establir controls entre països europeus, els governs hagin de presentar una avaluació del seu impacte (com afectarà la lliure circulació de béns i persones i quines conseqüències tindria per exemple en les regions transfrontereres). A més, si la reimposició d'aquestes restriccions s'allargués més de 18 mesos, la Comissió Europea podria examinar i qüestionar la seva "necessitat i proporcionalitat".

La instrumentalització de migrants i els moviments secundaris

D'altra banda, Brussel·les també inclou una proposta que passa per intentar substituir els controls fronterers per una cooperació policial més gran o per controls policials "selectius". Sigui com sigui, Brussel·les preveu que una situació de controls entre fronteres europees pugui allargar-se un màxim de dos anys i que sempre calgui instaurar salvaguardes per a treballadors fronterers i canals per al transport de béns o personal essencial.

En tots aquests casos, no es fa referència només a una amenaça "sanitària" sinó conjunta; per tant, s'obre la porta a trobar altres pretextos per restringir la llibertat de moviment dins de la UE. El gran problema d'Europa està a les seves fronteres exteriors, on arriben milers de persones cada any mentre la Unió encara no té cap política de migració i asil establerta.

Per intentar posar un pedaç a aquesta mancança, Brussel·les també suggereix que les persones considerades "migrants irregulars" puguin ser enviades al seu país d'origen o al país europeu on primer van arribar a través d'operacions policials conjuntes, en comptes d'haver de fixar controls a les fronteres. Aquí també destaca la proposta segons la qual Brussel·les preveu que "la instrumentalització de la migració" es converteixi en un terme amb valor legal que permeti endurir les polítiques a les fronteres exteriors, limitar el dret d'asil i intensificar els retorns, en casos com el que s'ha produït a la frontera entre Bielorússia i Polònia.

Tot plegat passa, doncs, per flexibilitzar les normes de l'espai Schengen i introduir-hi més excepcions per permetre limitar la lliure circulació, una proposta que ha de ser secundada per l'Eurocambra i també pels governs europeus. Alguns com Espanya no ho veuen gens clar i rebutgen qualsevol iniciativa que suposi "fer passos enrere" en la normativa Schengen, com va dir aquest dilluns el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares.