Brussel·les insinua que les imatges de violència a la frontera grega són 'fake news'

Brussel·lesBrussel·les es tapa els ulls a Grècia, fins i tot després que el conflicte a la frontera amb Turquia ja s'hagi cobrat diverses vides. La Comissió Europea es manté completament alineada i aplaudint la mà dura de Grècia contra els refugiats a la frontera amb Turquia, després que Recep Tayyip Erdogan hagi obert les fronteres a milers de persones refugiades provinents de la guerra de Síria per fer xantatge a la UE i l'OTAN.

La Unió Europea s'ha bolcat plenament en Grècia, a qui ha batejat com "l'escut d'Europa" i fa el possible per esquivar qualsevol autocrítica després que els guardacostes estiguin reprimint amb violència l'arribada de refugiats i que Atenes hagi anunciat que rebutjarà totes les peticions d'asil durant un mes. Només així s'expliquen les declaracions d'aquest dimecres del vicepresident de la Comissió a càrrec de la Promoció de l'Estil de Vida Europeu, el grec Margaritis Schinas, que ha insinuat que les imatges de violència contra els refugiats són fake news i s'ha rentat les mans a l'hora de valorar si és legal o no disparar bales de goma contra les persones que intenten arribar a la frontera europea.

"És evident que tot el que passi a les fronteres s'ha de fer d'acord amb la llei, però sobre situacions específiques diria que hem de ser cautelosos perquè hi ha moltes històries diferents, especialment a les xarxes socials", ha dit Schinas en resposta a la pregunta sobre si la Unió Europa està tan compromesa amb la defensa dels drets de les persones refugiades com amb la protecció de les seves fronteres. A més, quan se li ha preguntat directament sobre si la Comissió Europea creu que és il·legal l'ús de bales de goma per impedir l'arribada de persones refugiades, el vicepresident grec de la Comissió se n'ha rentat les mans: "No és cosa de la Comissió donar una opinió o fer un judici d'aquesta mena sobre una situació que és excepcional. Ja hem dit que és una circumstància que requereix una posició curosa d'acord amb la llei, però tenint present que s'està afrontant una situació sense precedents".

Brussel·les s'escuda en l'excepcionalitat

Brussel·les s'escuda en l'excepcionalitat

La Comissió Europea manté aquest discurs emparant-se en "l'excepcionalitat" de la situació i es posa al costat de Grècia fins i tot en l'anunci de suspendre el dret d'asil durant un mes, un dret recollit a la Declaració Fonamental dels Drets Humans i a la Convenció de Ginebra. Des que Atenes va fer aquest anunci, Brussel·les se n'escapoleix assegurant que "està estudiant jurídicament" la situació. Aquest dimecres, però, la comissària d'Interior, Ylva Johansson, ja ha deixat entreveure que Grècia pot trobar l'empara de Brussel·les també en aquesta mesura: "El dret d'asil no vol dir que Erdogan pugui enviar tants migrants com vulgui a la Unió Europea", ha etzibat Johansson justificant que estan estudiant amb les autoritats gregues les mesures que poden prendre tenint en compte que "en la directiva de processos d'asil i la directiva de retorn contenen provisions específiques que donen flexibilitat als estats membres en termes de registres, límits de temps dels processos i retorns en certes circumstàncies. Això és el que estem discutint amb les autoritats gregues per assegurar que el que fan està en línia amb la regulació i els drets fonamentals".

170 milions més d'ajuda a Síria

Tot plegat en un context en què la Unió Europea intenta no doblegar-se al xantatge d'Erdogan que ha trencat l'acord assolit el 2016, pel qual havia de retenir els refugiats sirians a les fronteres a canvi de 6.000 milions d'euros. Erdogan ja ha demanat més suport a la Unió Europea a Síria si vol que torni a respectar l'acord. Per això, l'alt representant de la Unió Europea, Josep Borrell, s'ha reunit aquest dimecres mateix amb Recep Tayyip Erdogan. Borell ha demanat a Turquia que deixi d'encoratjar "més moviments de refugiats i immigrants cap a les fronteres europees". També li ha sol·licitat que compleixi l'acord i ha anunciat que la Unió Europea destinarà 170 milions d'euros més d'ajuda humanitària a Síria.

Aquest anunci s'ha d'afegir al pla d'acció especial anunciat per la Comissió Europea aquest dimecres, en què reitera els 350 milions d'euros addicionals per a Grècia (ampliables a 350 milions més) per afrontar la situació a la frontera, a més del reforç amb guardacostes de Frontex, helicòpters i vaixells.

Tot plegat abans d'una reunió de ministres de l'Interior extraordinària a Brussel·les en què els titulars de la cartera enviaran un "fort missatge" de suport a Grècia que, segons fonts diplomàtiques, recalcarà que la UE "no tolerarà la immigració il·legal" i la seva "determinació de protegir efectivament les fronteres externes". A més, també recordaran que "no s'ha d'encoratjar els migrants perquè posin en perill les seves pròpies vides travessant les fronteres". Les mateixes fonts apuntaven que hi haurà una menció a la necessitat que qualsevol mesura presa a les fronteres respecti el dret internacional i els drets humans, però asseguren també que no és tasca dels ministres de l'Interior determinar si és legal o no l'actuació a les fronteres o l'anunci de suspensió del dret d'asil.