Brussel·les també marca les línies vermelles a Londres: "Som partidaris del lliure comerç, no naïfs"

Brussel·les"Mai es podrà retreure a la Unió Europea falta d'ambició". Amb convenciment i fermesa s'ha pronunciat aquest dilluns el responsable de les negociacions entre la Unió Europea i el Regne Unit després del Brexit, Michel Barnier. Brussel·les és conscient que s'ha encetat una nova etapa encara més complicada en la marxa dels britànics de la Unió i per això ha pres la iniciativa aquest dilluns i ha posat sobre la taula de Londres un esborrany de proposta d'acord per a la relació futura, que d'entrada està disposat a ser tan ambiciós com sigui possible, és a dir, sense aranzels ni quotes. Però com ha dit el mateix Barnier, mai cap relació serà tan ambiciosa com la que hi havia fins ara, i per això també es fixen les línies vermelles de la Unió: no es permetrà la competència deslleial i el Regne Unit hauria de continuar complint amb certs estàndards comunitaris si vol tenir ple i lliure accés a tot el mercat europeu. Brussel·les es prepara per al xoc.

Així, la Comissió Europea ha presentat un document d'una trentena de pàgines que vol fixar les bases d'una complexa negociació, no només per totes les línies vermelles que ha anat marcant el seu interlocutor al llarg de la negociació del Brexit, sinó perquè només es tenen 11 mesos per arribar a acords en qüestions tan complexes com el comerç, la seguretat, la participació en programes europeus, la mobilitat, el transport aeri i el comerç digital. Per tot plegat, Barnier ja ha deixat clar que són perfectament conscients de la magnitud de la tragèdia, però no ha descartat la possibilitat de sortir-se'n: "Si hi ha prou voluntat és possible però excepcional, això no s'ha fet mai i és un gran repte fer-ho amb tan poc temps". Si no s'aconsegueix, de fet, hi ha un "risc seriós d'encaminar-se a l'abisme" d'arribar a finals del 2020 (el final del període transitori) i no haver aconseguit un acord, cosa que equivaldria altre cop a una marxa brusca.

Quines són les condicions de la Unió Europea? Doncs d'entrada vol protegir el seu mercat. Barnier ha deixat clar que perquè hi hagi "zero aranzels i zero quotes", el Regne Unit ha de respectar certs estàndards socials i del mateix mercat perquè no hi hagi cap mena de competència deslleial. Això vol dir, per exemple, que Brussel·les demana que es compleixin les seves condicions en qüestions com ara el que es consideren o no ajudes d'estat a les empreses. "No demanem al Regne Unit que s'alineï amb la Unió, però busquem coherència. Evidentment, si la demanda és tenir un ampli accés als consumidors europeus, no serà a canvi de res. Som partidaris del lliure comerç, però no naïfs", ha etzibat Barnier.

Un dels aspectes que s'albira polèmic és el sector pesquer. França vol mantenir l'actual marc en política pesquera perquè hi hagi un "accés continuat i recíproc" a les aigües de l'altra part i per a totes les espècies "rellevants" (una petició clarament vinguda des de París, per a qui el sector és molt important). La Unió demana que les quotes pesqueres quedin definides de manera estable i que només puguin ser modificades si hi ha un acord entre el conjunt de la UE i el Regne Unit.

El paper d'Espanya sobre Gibraltar

Un altre dels grans temes és Gibraltar. Aquest va ser un dels grans obstacles que van fer trontollar la negociació ja amb l'ex primera ministra Theresa May, quan Espanya va condicionar l'aprovació del text de l'acord a aconseguir dret de veto per a qualsevol negociació sobre la relació futura amb Gibraltar. Segons el text, "qualsevol acord entre la Unió i el Regne Unit negociat sobre la base de les directrius de negociació no inclourà Gibraltar". D'aquesta manera, la Unió preveu que per discutir sobre Gibraltar hi hagi una taula de negociació paral·lela en què la UE discuteixi amb el Regne Unit sobre qualsevol acord futur que pugui incloure Gibraltar. Qualsevol acord, però, hauria de tenir el vistiplau d'Espanya. Madrid i Londres negociarien directament sobre la qüestió quan es tractés directament del protocol de Gibraltar.

L'esborrany presentat aquest dilluns per la Comissió Europea encara ha de ser ratificat pels ja vint-i-set estats membres. Brussel·les preveu, en un calendari preliminar, que això passi a finals de febrer. Després, a principis de març, començaria una nova fase de negociació amb una dotzena de taules de negociació temàtiques independents amb l'objectiu d'arribar a la ratificació dels textos a finals de novembre.