A Bulgària, els restaurants ja tancaven abans de la pandèmia

Enviat especial a BulgàriaAl Brick Café, un restaurant situat en un dels barris benestants de Sofia, hi sona música de Julio Iglesias. La cambrera, una noia d’uns 25 anys, ho explica: “Ah, aquesta música? Li agrada molt al nostre cap. Sempre la posa a l’Spotify”. Però abans de la pandèmia de covid-19 la veu del cantant madrileny sonava pocs cops en aquest local. En un racó, a tocar de les grans finestres que connecten amb el carrer, hi ha un piano. Ningú el toca i, de fet, les tecles estan protegides per una fusta. “Cada divendres i dissabte teníem música en directe. Venia un pianista i tocava mentre la gent sopava”, diu el Georgi, el cap de sala. Però el covid-19 es va endur la feina del pianista. I la de tants altres professionals. El 2019, abans de la pandèmia, en aquest restaurant hi treballaven 28 persones. Ara són 12. Però hi ha hagut dies més foscos, recorda el Georgi. El 2020, quan les restriccions per frenar el virus obligaven els restaurants a només servir menjar per emportar, hi treballaven dues persones: ell i la propietària del negoci. “Jo repartia els encàrrecs i ella cuinava”.

Un any i mig després de l’inici de la pandèmia, la davallada del Brick Café no és res que sorprengui. Arreu del món, milions de negocis han hagut de reduir el personal o fins i tot tancar degut a la bufetada econòmica derivada del covid. Però el cas del Brick Café sí que serveix per il·lustrar la situació particular de Bulgària, on plou -i plourà- sobre mullat. 

Aquest país dels Balcans de set milions d’habitants és l’estat més pobre de la Unió Europea en termes de PIB per càpita. També té un dels salaris mínims més baixos d’Europa: ronda els 300 euros mensuals. I, segons l’Índex de Felicitat Global, és el país menys feliç de la UE. Els últims eurobaròmetres apunten que el cost de la vida és la principal preocupació dels búlgars, tot i que és el segon país de la comunitat europea on viure és més barat. 

“El meu salari és molt baix”

Pernik és una ciutat de 90.000 habitants situada a 30 quilòmetres de Sofia, la capital búlgara. En quilòmetres, el recorregut és curt. Però des d’un punt de vista social, econòmic i també arquitectònic la distància que separa les dues ciutats és molt més gran: es passa de la prou cosmopolita i turística Sofia a un municipi gris, d’estil totalment soviètic i ple de fàbriques que han vist temps millors. 

És dissabte i, en una parada d’autobús, dos homes esperen asseguts. Alexander, de 53 anys, i Miroslav, de 39. No es coneixen, però tenen una cosa en comú: han de treballar en dues feines alhora per poder arribar a final de mes. “El meu salari és molt baix”, diu el Miroslav, que treballa en un supermercat i els caps de setmana es dedica a tallar i vendre llenya. L’Alexander es desentén de la conversa, però el Miroslav continua: “Amb el covid-19 tot empitjora, clar... jo mateix ho he notat: al mercat on anava a comprar moltes tendes van tancar i no han tornat a obrir". 

Una de les grans pors de l’actual govern és que la pandèmia s’enquisti aquí més que a la resta d’Europa degut a la poca població immunitzada que hi ha al país: només el 26% dels búlgars s’han volgut posar la pauta completa, el percentatge més baix de la UE. Kostadin Angelov, ministre de Sanitat de l'anterior executiu, té clar que les conseqüències, des d'un punt de vista econòmic, serien nefastes. "Si ens convertim en una taca negra al mapa de la Unió Europea serà una condemna per a la nostra economia: hi ha el risc que Bulgària quedi aïllada per por als contagis", diu el polític, en referència a les mesures que podrien aplicar els altres estats per limitar els viatges a territori búlgar. I a ningú se li escapa que el turisme és ara un motor econòmic.

Però això no ha estat una bona notícia per a tothom. “Aquí a Pernik venia a treballar gent de tot el país”, recorda amb certa nostàlgia la Nevena, una veïna de la ciutat. “Ara tots marxen a Sofia o a la regió del mar Negre, on hi ha més turisme”, afegeix. Ella tenia una cafeteria-restaurant que va haver de tancar un any abans de la pandèmia: “Com l’havia de mantenir? Els que no han marxat de Pernik només hi venen a dormir perquè treballen a Sofia”, diu.

Els laments de la Nevena resumeixen dos processos clau que ha patit la Bulgària recent. En primer lloc, i arran de la caiguda del règim socialista el 1990, un canvi de model econòmic: la indústria, pilar fonamental durant els anys de comunisme, ha anat perdent pes i l’han guanyat el turisme i les activitats vinculades al sector terciari. Pernik, ciutat minera i de tradició industrial, n'és exemple: de ser un dels centres financers del país a veure com el nombre d'habitants de la ciutat disminueix any rere any.

En segon, un procés de despoblament que dessagna el país. Segons les Nacions Unides, Bulgària és un de les poblacions que ha disminuït més ràpidament. Avui té set milions d’habitants: dos milions menys que el 1989, i el 2050 es calcula que en podria haver perdut dos més. La majoria de búlgars que marxen són joves. Primer es desplacen del poble a la ciutat. Si no tenen sort, s’allunyen frontera enllà a la recerca d’unes condicions econòmiques més favorables. I aquest nombre de búlgars que emigren a l'estranger supera els immigrants que arriben al país en més d'un milió. A això s'hi suma la baixada de la natalitat: el creixement natural és negatiu des de la dècada dels 60 i avui es produeixen el doble de morts que de naixements.

Inestabilitat política 

Però res d’això és nou. El 2013 l’alt preu de la llum va propiciar una onada de protestes multitudinàries que van acabar fent caure el govern del primer ministre Boiko Boríssov -tot i que després seria reelegit-. La factura de l’electricitat només va ser el detonant: els búlgars cridaven en contra de la pobresa i la corrupció política. En definitiva, contra les poques previsions de futur. Fins a sis manifestants es van calar foc a l’estil bonze. L’any passat la història es repetia: ja en plena pandèmia, va tornar a tenir lloc una onada de protestes similar, en què demanaven la dimissió del govern de Boríssov i alçaven la veu, de nou, contra la pobresa i la corrupció. El primer ministre va sobreviure, però va cessar els ministres de l’Interior, d’Economia i de Turisme. L’executiu de Boríssov va acabar el mandat el maig d’aquest 2021.

Durant aquests vuit mesos, Bulgària ha hagut de celebrar tres eleccions per la impossibilitat de formar govern. No va ser, de fet, fins aquest dilluns quan va poder investir un nou primer ministre: Kiril Petkov, el líder del partit de nova creació Continuem el Canvi, que governarà amb coalició amb tres altres grups polítics i a qui molts comparen amb Emmanuel Macron. El mateix dia que Petkov, de 41 anys, era investit, el preu de la llum arribava als 251 euros/megawatt hora. A Espanya, on el salari mitjà és més de tres cops superior, el preu se situava en 268 euros/megawatt hora.