Craig Prescott: "Camil·la s'ha convertit en un dels membres més interessants de la família reial"

LondresDesprés de setanta anys de regnat, la mort d'Elisabet II va obrir una escletxa molt estreta per debatre sobre el futur de la monarquia al Regne Unit. El professor de dret Craig Prescott, de 37 anys, vingut especialment de Gal·les a Londres per al cap de setmana de la coronació, respon a les preguntes de l'ARA sobre aquesta i altres qüestions al voltant de la casa dels Windsor i el sistema polític britànic.

Carles III serà l'últim rei dels britànics?

— És poc probable. L'evidència demoscòpica que tenim és que encara hi ha un nivell substancial de suport a la monarquia. Ha disminuït els últims anys, fins i tot abans que morís la reina. Però perquè el Regne Unit esdevingui una república caldria que un partit polític donés suport a un referèndum. I crec que és una perspectiva força llunyana.

En altres paraules, els grans partits polítics del país són part de l'establishment i no volen canviar res, oi?

— El que no veig és que la petició d'un referèndum sigui una política oficial en un futur previsible. Hi ha un o dos diputats que són republicans. I els liberaldemòcrates potser són els més propensos a avançar cap a una política republicana. Però actualment tenen set o vuit diputats. A més, el nivell del suport a la república és estable, però només se situa al voltant del 20%.

Amb tot, els britànics són tan monàrquics com la BBC s'entesta a presentar-los?

— Entenc el que diu sobre la BBC i el tractament que en fa, de tot plegat, però també és una evidència que les xifres d'audiència més altes les aconsegueix amb les retransmissions de qualsevol esdeveniment reial.

Per què aquesta enorme fascinació per la pompa reial? Quin és el secret?

— Crec que molts de nosaltres ens hem criat amb tota aquesta pompa i l'hem absorbida. D'alguna manera, és una cosa natural per a nosaltres. I també hi ha la sensació que la Corona és una de les poques institucions unificadores al Regne Unit.

Les xarxes socials van plenes aquests dies de manifestacions antimonàrquiques.

— Sí, jo també miro Twitter. Però Twitter no representa tot el país. I, per tant, podríem pensar que hi ha els monàrquics silenciosos i els republicans que protesten. Twitter és ideal per queixar-se. I els que el fan servir són, en general, més joves. La monarquia sempre ha tingut més suport entre els més grans i és ben cert que les enquestes mostren una caiguda important del suport a la Corona entre els ciutadans de 18 a 24 anys.

Són suficients perquè en deu anys el debat sobre un referèndum sigui ben viu?

— Caldrà veure si a mesura que es facin grans es convertiran en monàrquics, cosa que ha estat un patró de comportament fins ara. Hi ha enquestes que suggereixen que només el 10% dels menors de 40 anys amb titulació universitària votaran els conservadors a les eleccions generals vinents. Això és un impacte directe del crac econòmic del 2007-08. Jo em vaig graduar aleshores i els últims quinze anys el creixement dels sous ha sigut mínim. Ens resulta molt més difícil que mai comprar-nos una casa, cosa que abans significava començar la vida adulta, assolir els objectius vitals. Fins ara, tenir tot això era una de les raons per les quals afavories l'statu quo; en resum, la monarquia. Però ara no passa, la gent no pot tirar endavant amb la seva vida de la mateixa manera i potser voldria utilitzar un canvi de règim, i desfer-se de la monarquia, com a part d'un paquet més ampli de canvis en la nostra societat.

I tot això no és raó suficient per posar fi als privilegis dels royals?

— A veure, si progresses a la vida no vols canviar el sistema polític. Però si no progresses, potser t'interessa un canvi més radical. Això ho vam veure fins a cert punt amb el vot per Jeremy Corbyn, un republicà que sabia que no hi havia cap oportunitat per a la república el 2017. Corbyn sempre va ser marginal en la política britànica, però aquesta dinàmica podria arribar a ser un corrent més generalitzat si la gent sent que no té oportunitats econòmiques. El rei haurà de ser molt curós.

Qui és més perillós per a la casa dels Windsor: Enric, Meghan o el príncep Andreu?

— Andreu ha sigut el més perjudicial per dos motius. Amb l'entrevista de la BBC va mostrar que estava molt allunyat de la realitat. I això porta a preguntar-se per què hem de mantenir una família reial d'aquesta mena. Com diu la dita, és millor que sospitin que ets un idiota callant que no pas obrint la boca, perquè elimines tots els dubtes. I la segona raó és per la naturalesa de les acusacions contra ell [possibles delictes de pederàstia], molt més greus que no pas un frau financer o alguna cosa semblant. La família reial depèn del negoci de la caritat i l'amabilitat, i l'ombra del dubte sobre Andreu no li facilita les coses.

És una bona idea per a la monarquia reduir el nombre de royals com sembla que vol fer Carles III?

— La idea potser és bona. Fins a cert punt, ha passat per accident. Els últims anys, ja ho saps, hem perdut el príncep Felip, la reina Elisabet II, Enric i Meghan i el príncep Andreu. Anirà més enllà? No n'estic gaire segur. El que pot ser interessant és veure què més farà el rei a partir d'aquest moment pel que fa a l'obertura dels palaus reials i dels castells, sobretot els que no estan ocupats tot l'any. Potser fins i tot es faran servir per a algunes de les organitzacions benèfiques amb les quals està implicada la Corona i Carles III permetrà que s'utilitzin una mica més, generant probablement més ingressos perquè la família reial pugui, en essència, dependre menys dels contribuents.

Creu que els britànics s'estimen ara més Camil·la que no pas la princesa Diana?

— No ho crec. Diana era una dona increïblement atractiva, algú que es va convertir ràpidament en una icona. Camil·la mai ha estat en aquesta posició. Mai la vam veure en públic com una dona jove. Va captar l'atenció del públic quan ja era una dona de mitjana edat. Crec que la gent s'ha sorprès que, de manera silenciosa i eficaç, Camil·la s'hagi convertit en un membre més dels royals, duent a terme accions interessants i, de vegades, força desafiants: com donar suport a les víctimes de la violència domèstica o a la importància de la lectura amb el seu club de lectura. O, durant la pandèmia, fent comentaris força estridents sobre la importància del teatre en directe. S'ha convertit en un dels membres més interessants de la família reial pel que fa a alguns dels seus compromisos.

Més interessant que el rei?

— El rei ara està molt més limitat pel seu paper i perquè ha de ser políticament imparcial.