Del camp de batalla a la política: el nou repte de Hezbollah i el Líban

BeirutTot i que els combats han cessat, o almenys s'han aturat, el Líban s'enfronta a un desafiament intern molt complex: la redefinició política i social postconflicte. Mentre que molts seguidors de Hezbollah i altres sectors del país consideren que la guerra ha estat una victòria per al grup, una part significativa de la població libanesa rebutja la violència i la destrucció que ha comportat el conflicte, una guerra a la qual no han donat suport. “La proclamació de victòria de Hezbollah no té rellevància fora de la seva base de suport”, comenta Bassam Lahoud, expert en política de l'Orient Mitjà de la Universitat Libanesa Americana. Per a aquest professor, les preocupacions de la majoria dels libanesos no són els resultats polítics de la guerra, sinó les devastadores conseqüències econòmiques que ha deixat l'enfrontament.

El conflicte, que s'ha prolongat durant més d'un any, inicialment es va limitar a enfrontaments a la frontera. Però la situació va canviar radicalment al setembre quan Israel va destruir milers de dispositius de localització utilitzats per Hezbollah, cosa que va iniciar una campanya aèria massiva, seguida d'una invasió terrestre. El saldo va ser alarmant: més de 3.900 morts i més d'un milió de desplaçats.

Tot i que la solidaritat amb els desplaçats i el suport generalitzat davant les agressions israelianes van ser clars, les conseqüències polítiques internes que va portar la guerra podrien marcar el futur del Líban. "La qüestió de Hezbollah i les seves armes ha estat un tema polèmic durant dècades", explica Lahoud. La guerra ha agreujat la polarització i ha creat dos blocs: un que segueix el partit xiïta Hezbollah i un altre que pressiona pel desarmament del grup armat. “La guerra ha obert les portes a una confrontació interna més profunda”, conclou l'expert. Al seu torn, els opositors de Hezbollah estan limitats per la seva pròpia divisió interna i pel temor a una repressió violenta, cosa que fa improbable que desafiïn Hezbollah frontalment. Això situa el Líban en un atzucac, en què la por a una nova fractura podria frenar un debat necessari.

L'economia fa aigües

A més de la incertesa política, la situació econòmica és alarmant. Segons el Banc Mundial, els costos de la guerra arriben als 8.500 milions de dòlars, fet que es tradueix en una caiguda del PIB del voltant del 6,5%. Sectors clau, com el turisme i la construcció, veuran una recuperació més lenta del que s'esperava, i l'ajuda internacional continua sent incerta. Els països àrabs que van mostrar interès a finançar la reconstrucció del Líban es mantenen ara cautelosos, amb pretextos inexistents el 2006, quan Hezbollah i Israel van lliurar un altre conflicte.

A aquest panorama s'hi afegeix el buit de poder al país. El Líban no té president des que Michel Aoun va acabar el mandat l'octubre del 2022, i el govern interí no ha aconseguit avançar en la presa de decisions clau. Dijous passat el president del Parlament, Nabih Berri, va anunciar que els diputats es reuniran el 9 de gener per elegir un nou president. Per la seva banda, el líder de Hezbollah, Hassan Nasrallah, va manifestar que el seu grup jugarà un rol decisiu en el procés, en línia amb l'Acord de Taïf, que va establir la fi de la guerra civil libanesa el 1990.

"La guerra ha deixat en evidència la necessitat urgent d'un sistema polític més funcional que pugui atraure ajuda internacional i reconstruir la confiança amb els actors regionals i globals", sosté el coronel retirat George al-Khouri. Segons ell, és fonamental que el govern i els actors internacionals tinguin presència activa en el període de postguerra. Si no, adverteix, “les entitats polítiques no estatals podrien omplir aquest buit i agreujar encara més les divisions del país”.

L'alto el foc

Respecte al sud del Líban, on l'exèrcit libanès busca omplir el buit de seguretat, Al-Khouri assenyala que el paper de Hezbollah "es mantindrà mentre persisteixin l'ocupació i l'agressió israelianes". Tot i això, aclareix que les tàctiques de Hezbollah poden canviar depenent de com s'implementi l'acord d'alto el foc i les reaccions israelianes, però anticipa que es coordinaran amb l'exèrcit libanès.

D'altra banda, els crítics de Hezbollah han interpretat l'alto el foc com un abandonament dels seus aliats, com Hamàs a Gaza. La causa palestina ha estat històricament central en la ideologia i l'estratègia militar de l'Eix de la Resistència. Tot i això, Al-Khouri assegura que aquest Eix sembla estar reconfigurant les seves prioritats, cosa que permet que altres actors continuïn pressionant Israel. "L'Iran està traslladant el seu enfocament cap als houthis del Iemen i els grups armats iraquians", afirma, suggerint que l'escalada israeliana podria reactivar els fronts de l'Iraq.

Simultàniament, s'espera que els houthis intensifiquin els atacs al mar Roig, on han atacat vaixells vinculats a Israel, i que possiblement llancin nous atacs per mantenir la imatge d'un front de resistència unificat. "A llarg termini, si s'arriba a un alto el foc similar a Gaza, l'Iran i els seus aliats probablement emprendran un procés de replantejament i redistribució dels seus rols dins de l'Eix de la Resistència", conclou Al-Khouri.

El futur del Líban dependrà de la seva capacitat per superar les divisions internes, restaurar la confiança en les seves institucions i definir-ne el paper en una regió marcada per conflictes recurrents. La treva pot haver silenciat les armes, però les tensions subjacents, si no s'aborden amb decisió, es podrien convertir en l'espurna d'una nova crisi.