El candidat a les europees que, fins ara, sempre havia portat passamuntanyes
El carabiner antimàfia Sergio De Caprio, que va capturar Totò Riina, mostra el seu rostre 31 anys més tard
RomaUn heroi nacional, gairebé llegendari, com el pseudònim sota el qual amagava la identitat durant les perilloses operacions antimàfia a la Itàlia dels anys 90. Sobre Sergio De Caprio, conegut com el Capità Últim, s'han gravat sis pel·lícules i una sèrie de televisió i s'han escrit desenes de llibres, però ningú fins ara havia vist el seu rostre. S'amagava sota un passamuntanyes per evitar ser reconegut per les persones que el van condemnar a mort el 1993 per haver detingut Salvatore Totò Riina, el cap suprem de la Cosa Nostra, la màfia siciliana, que feia més de vint anys que fugia de la policia.
Fa uns dies, davant el públic que omplia el Teatre Quirí de Roma, l'exmilitar antimàfia va treure's per sorpresa el característic passamuntanyes que l'acompanyava des de feia tres dècades per protegir la identitat. "Després de trenta-un anys, em trec el passamuntanyes de la cara, la meva última defensa davant la màfia, perquè vull continuar servint el poble italià amb el mateix coratge i humilitat que vaig tenir quan era carabiner", va dir des de la llotja en què va anunciar la candidatura a les eleccions europees del juny per les llistes de l'euroescèptic i populista Front de la Llibertat, que encapçala el polèmic alcalde de la ciutat siciliana de Taormina, Cateno De Luca.
Nascut fa 63 anys a Arezzo, al centre d'Itàlia, poc després d'acabar la formació militar a l'Acadèmia de Nàpols Sergio De Caprio va ser traslladat a Milà, on va fundar la unitat especial dels carabiners (policia militar) dedicada al crim organitzat, sota les ordres del coronel Mario Mori. Aquest cos va ser qui va detenir un matí del 1993 Totò Riina, el capo dei capi de la Cosa Nostra, mentre conduïa pels carrers de Palerm convençut de ser pràcticament intocable.
El cap de la màfia siciliana feia vint-i-quatre anys que estava en cerca i captura, acusat de més d'un centenar d'assassinats, entre els quals els dels jutges Giovanni Falcone i Paolo Borsellino. El Capità Últim va ser l'encarregat d'emmanillar Riina. Tot i això, l'operació Belve, que havia de capturar l'home més buscat d'Itàlia en aquella època, va obrir alguns interrogants inquietants que han perseguit el militar des d'aleshores.
Per què l'amagatall del criminal no va ser immediatament escorcollat després de ser detingut? La policia va irrompre a la casa on vivia Riina amb la seva família en una luxosa urbanització de Palerm uns dies després, però tota la documentació que teòricament custodiava el capo dei capi ja havia desaparegut. La versió oficial va assenyalar una ordre explícita de les altes esferes de la policia, que esperaven que l'amagatall atragués altres mafiosos en cerca i captura. La Fiscalia va obrir un procés judicial contra el capità Sergio De Caprio i el seu superior, el coronel Mario Mori, entre altres, amb la hipòtesi de complicitat amb la Cosa Nostra, però tots dos van ser absolts definitivament el 2006.
De Caprio va romandre al capdavant de la unitat especial fins a l'any 2000, quan va demanar el trasllat al nucli de protecció de medi ambient després d'enfrontar-se a una part de la "cúpula" de la policia italiana. Poc després li van retirar l'escorta, tot i que l'hi van restituir quatre anys més tard. De fet, diverses persones penedides de la màfia han assegurat que el cap de l'exmilitar ha estat la diana del crim organitzat més d'un cop. Un d'aquests penedits va explicar amb tot luxe de detalls com el capo Leoluca Bargella, mà dreta de Riina, va oferir un milió de lires a un carabiner que passava informació a la Cosa Nostra a canvi que revelés on era el militar.
Un captaire amb honors
El 2015 va fundar una associació, Voluntaris Capità Últim, on porta a terme projectes solidaris per a famílies en situació de pobresa. I el 2017 va passar a formar part dels serveis secrets italians. Un any més tard va renunciar al títol de Cavaller de la República, un prestigiós reconeixement atorgat pel cap d'estat, Sergio Mattarella. "Soc un captaire, no puc acceptar recompenses", va assegurar llavors. El 2021 va abandonar finalment el cos dels Carabinieri convertit en un heroi. "Al poble italià, tota la meva vida", va escriure a Twitter.
La seva candidatura per a les eleccions no és la seva primera experiència política. El 2013 va anar a les llistes de Germans d'Itàlia, el partit de la primera ministra Giorgia Meloni, i el 2020 va ser nomenat conseller de Medi Ambient de la regió de Calàbria, governada pel partit de Silvio Berlusconi, Força Itàlia. El juny tornarà a intentar-ho "lluny dels grans partits, al costat del poble, per construir junts l'única política possible, la política del bé comú".
