El caos i l'angoixa s'apoderen del Líban, que es prepara per al pitjor

BeirutEn una imatge que ja ha fet la volta al món, una grua eleva amb precisió la mortalla blanca que envolta el cos del líder de Hezbollah, Hassan Nasrallah, des del cor d'un cràter de 30 metres de profunditat. Al voltant, un paisatge devastat de muntanyes de runa d'edificis esfondrats, una estampa que quedarà gravada en la memòria del conflicte. Nasrallah i altres alts comandaments de l'organització van ser abatuts aquest divendres en una operació quirúrgica d'Israel. Segons fonts de l'exèrcit israelià, almenys 20 comandants militars de Hezbollah participaven en una reunió secreta als búnquers de Dahieh, al sud de Beirut, quan caces F-35 van llançar bombes antibúnquer de dues tones sobre el seu objectiu. La guerra entre Israel i la milícia xiïta, aliada de l'Iran, agafa una nova dimensió.

Entre teories de la conspiració sobre la mort del màxim líder de la resistència islàmica proiraniana, el diari francès Le Parisien ha encès les alarmes a l'afirmar, citant una font de seguretat libanesa, que "Israel va ser informat per un talp iranià de la ubicació de Nasrallah". Si es confirmés, aquest seria el cop més devastador contra la milícia xiïta en tota la seva història.

Gràcies a una breu pausa en els combats als suburbis del sud de Beirut, equips de rescat van aconseguir aquest diumenge recuperar els cossos de Nasrallah i dels altres líders caiguts. Tot i això, a primera hora de la tarda, avions israelians van dur a terme un altre atac selectiu a la zona.

A mesura que Hezbol·lah va revelant els noms dels màrtirs de l'atac israelià, més es complica la recerca d'un successor. Entre les víctimes destaquen Ali Karaki, considerat el segon en la cadena de comandament, i Nabil Qouk, vicepresident del consell executiu de l'organització. Amb una llista cada cop més reduïda per ocupar el lloc de secretari general, tots els ulls miren Hashem Safieddine, un dels líders més influents del Consell de la Shura i proper a l'Iran. Com Nasrallah, Safieddine porta el turbant negre dels Sayyed, els descendents del profeta Mahoma.

El país, desbordat

El Líban, sumit en tres dies de dol nacional, s'ha paralitzat. Els carrers de Beirut estan deserts; amb comerços, bancs i oficines tancades. La capital s'ha convertit en una ciutat de desplaçats. Milers de famílies han fugit del sud del país, on els bombardejos són més intensos, buscant refugi on poden. A la platja de Rambla el Beida, al sud-oest de la ciutat, centenars de persones intenten sobreviure entre matalassos i mantes. La sorra està plena de deixalles: plàstics, restes de menjar i burilles de cigarrets. La forta olor d'orina i excrements es barreja amb la brisa marina. Les condicions són deplorables, però per a molts no hi ha cap altre lloc on anar.

Ali i el seu germà Mohammad fa dos dies que es renten al mar. "Tenim llagues per la sal i no hem pogut banyar-nos amb aigua corrent", comenta Mohammad, mentre es frega la pell. Tots dos van fugir dels bombardejos a la frontera sud i han arribat a Beirut després de recórrer diverses ciutats sense èxit. "Vam intentar refugiar-nos a les escoles de Tir, però no hi havia espai. Vam arribar a Sidó i l'únic lloc lliure era un aparcament públic, ple de famílies. Al veure la platja a Beirut, vam decidir quedar-nos-hi", relata Ali. Amb les seves dues famílies sumen 15 persones, cosa que dificulta encara més trobar un refugi adequat.

Les autoritats libaneses estan desbordades. El primer ministre, Najib Mikati, va declarar que la situació és crítica: “Estem fent el que podem amb els recursos que tenim. Agraïm la solidaritat dels que han obert casa seva, però el nombre de desplaçats és enorme”, va dir en un discurs televisat. El primer ministre, conscient que no pot controlar Hezbollah, va demanar que la solució a la guerra ha de ser la diplomàcia.

Segons el govern, la xifra de persones desplaçades per l'escalada bèl·lica ronda el milió. Tot i que més de 40.000 escoles i universitats s'han habilitat com a refugis temporals, l'espai és insuficient per allotjar tothom. En paral·lel, 90.000 refugiats sirians més i 30.000 libanesos han creuat la frontera nord cap a Síria, fugint del foc creuat.

A les platges i els parcs de Beirut la vida transcorre en uns llimbs, mentre el soroll de les explosions encara ressona als suburbis de la capital libanesa. Les treballadores domèstiques de països africans, com la Mary i la Monike, estan desemparades després que els seus ocupadors les abandonessin durant els bombardejos. Sense documents ni diners, veuen el futur amb incertesa. “Truquem a la nostra ambaixada, però no contesta ningú”, relata la Monike amb la veu trencada.

El Líban, fuetejat per anys de crisi econòmica i política, enfronta ara una nova tragèdia. Beirut, una ciutat acostumada als vaivens de la guerra, intenta trobar consol enmig de la destrucció. Tot i això, el futur continua sent incert i qualsevol sensació de calma sembla temporal.