El cap d'estat més jove del món que ha seduït a Putin

Bobo-Dioulasso (Burkina Faso)“Ibrahim Traoré no és un nou Sankara, però sí que és sankarista”, diu un mestre d’una escola de Bobo-Dioulasso. Després del seu assassinat el 1987, el líder revolucionari burkinès, Thomas Sankara, que va canviar el nom colonial del seu país –Alt-Volta per Burkina Faso, “la pàtria dels homes íntegres”–, ha deixat un corrent de pensament anticolonial molt fort. Un pensament que defensa, per sobre de tot, la dignitat del poble africà i la “cooperació amb tots els pobles de món”, en contra de la “imatge del captaire” que Occident havia imposat a través de l’ajuda al desenvolupament.

Ara, la cimera Rússia-Àfrica, celebrada a Sant Petersburg la setmana passada, ha deixat un discurs per a la història del panafricanisme i les noves relacions internacionals al Sahel. El cap d’estat i president de transició de Burkina Faso, Ibrahim Traoré, conegut popularment com a IB va fer una intervenció que s’ha viralitzat a les xarxes. “Com pot ser que amb la riquesa que tenim siguem el continent més pobre?”, es preguntava Traoré davant de Vladímir Putin i 17 caps d’estat africans.

El recent cop d'estat al Níger i els últims moviments polítics a la regió –marcats per les protestes antifranceses i un acostament cap a Moscou– ajuden a agafar perspectiva.

De capità a president de transició

El capità IB va liderar un cop d'estat el 30 de setembre del 2022 contra el tinent coronel Paul-Henri Sandaogo Damiba i es va convertir, així, en el cap d’estat més jove del món. Només amb 34 anys, la mateixa edat amb què Sankara va arribar al poder, també amb un cop d’estat el 1983; les similituds eren evidents. A partir de llavors, IB no s’ha tret mai l’uniforme de militar i ha recuperat el lema de Sankara en totes les seves aparicions públiques: “Pàtria o mort. Vencerem!”

Llicenciat en geologia, forma part de les generacions de joves militars formats a l’Acadèmia Georges-Namoano, una escola de formació poc glamurosa en comparació amb la Prytanée Military de Kadiogo (PMK), on va estudiar Damiba i la gran majoria dels alts rangs de l’exèrcit burkinès. Quan va assumir el poder, va aplicar mesures molt populars, com mantenir-se el sou de capità o requisar dels ministeris totes les pickups que s’utilitzaven més per motius personals que laborals i cedir-les a l’exèrcit. Perquè, a diferència de Damiba, IB es va presentar com un cap d’estat militar amb l’únic objectiu de reconquerir el territori nacional. El 4 de maig explicava davant les càmeres de la televisió nacional (RTB) les seves experiències en combat com a soldat de la Minusma a Mali el 2018, on un grup de terroristes es va infiltrar al destacament disfressats de cascos blaus. Una setmana abans de la seva entrevista a la televisió, però, a la ciutat de Karma, al nord del país, un suposat batalló de l’exèrcit burkinès havia executat 150 persones, inclosos infants. Un fet que va fer trontollar la seva credibilitat.

“Ahir veia a la televisió que un funcionari europeu deia que tenien reserves d’urani per al present i també per al futur. Jo em preguntava quin era el present del Níger, ara mateix”, explica el mestre de l'escola de Bobo-Dioulasso. “Així ha funcionat sempre l’explotació, ens quedem sense res, mirant a fora”, sentencia. Traoré és una resposta a aquesta espera. El febrer del 2023 va expulsar l’exèrcit francès de Burkina Faso i va cridar la població a inscriure’s com a Voluntaris de Defensa de la Pàtria, unes milícies populars d’almenys 50.000 persones que actuen tant al costat de l’exèrcit com per compte propi i estan distribuïdes per tot el territori. Des d’aleshores, Traoré s’hi ha referit com “els nostres wagners” cada cop que se l’ha acusat de col·laborar amb els mercenaris russos i ell ho ha desmentit.

Un imaginari revolucionari i africanista

D'altra banda, Ibrahim Traoré ha sabut formar un govern civil que recull noms històrics de la revolució sankarista com el primer ministre i advocat Apollinaire Joachim Kyélem de Tambèla, que va crear un Comitè de Defensa de la Revolució (CDR) mentre feia els seus estudis a França el 1983. O Bassoloma Bazié, ministre de la Funció Pública i de Treball, i sindicalista històric que fa tot just un mes es va reunir amb el Fons Monetari Internacional, a qui va acusar “d’emmalaltir les nostres societats”.

A Burkina Faso, contestar als més grans és un insult. La jerarquia, sigui per edat o per posició militar, és sagrada. Traoré comença el seu discurs a Rússia demanant disculpes abans de parlar. Sap que és el més jove de la sala i que seria irrespectuós no fer-ho. “Hi ha líders africans que són titelles d’Occident”, sentenciava a Sant Petersburg. Però no és el primer cop que es disculpa. Just després del cop d'estat es va reunir amb ministres i representants socials: “Abans de començar, em disculpo, sé que fa tres dies que no dormiu i jo soc jove”.

Traoré només controla el 40% del territori. Aquest inici del 2023 ha sigut el més mortífer al país des que va començar la guerra contra el terrorisme, i la xifra d’almenys 2 milions de desplaçats interns per la violència continua intacta. Però ha aconseguit que la població el perdoni i el defensi.