Israel engega una gran ofensiva a Cisjordània

BarcelonaMentre la treva ha donat un respir a la població de Gaza, on continuen arribant camions amb ajuda humanitària, l'exèrcit israelià ha posat ara el focus a Cisjordània. Totes les localitats palestines han quedat tancades per controls militars i s'han produït centenars de detencions. Una ofensiva sobre el camp de refugiats de Jenin, un dels feus de la resistència, ha deixat almenys 9 morts i 35 ferits. Amb una elevada densitat de població i els índexs de pobresa, hi han sorgit grups armats formats per joves. El govern israelià ha anunciat que l'operació durarà setmanes. Juntament amb les accions militars, grups de colons han atacat localitats palestines, sota la protecció de l'exèrcit i la policia. Hamàs i també al Fatah, els dos principals partits a Palestina han cridat la gent de Cisjordània a resistir contra l'ofensiva israeliana i el secretari general de l'ONU Antonio Guterres ha instat les forces israelianes a la "contenció" i a "recórrer a la força letal només quan sigui estrictament inevitable per a protegir vides" .

Fins la setmana passada, el camp de refugiats de Jenín estava sota l'atac de l'Autoritat Palestina, que va intentar sense èxit desarticular la resistència, en el marc de la seva política de coordinació de seguretat amb Israel. Les forces especials palestines es van retirar després de l'alto el foc a Gaza.

Dimissions a Israel pel 7 d'octubre

D'altra banda, el cap de l'estat major d'Israel, Herzl Halevi, ha dimitit aquest dimarts, en el tercer dia d'alto el foc a Gaza, pel fracàs de l'aparell militar i de seguretat en l'atac palestí del 7 d'octubre de 2023. "L'exèrcit sota el meu comandament va fracassar en la seva missió de protegir els ciutadans d'Israel", ha dit a la carta de dimissió. També ha assegurat que va prendre la decisió fa temps i que ha esperat que es concretés l'acord per alliberar els ostatges israelians retinguts a Gaza, que s'ha d'executar en les setmanes posteriors de la treva. El màxim responsable del comandament Sud, Yaron Finkelman, que controla Gaza, també ha plegat.

Les dimissions agreugen la crisi política interna d'Israel. Després que tres dels ministres ultres del govern encapçalats pel titular de seguretat, Itamar Ben Gvir, hagin abandonat l'executiu per oposar-se a l'alto el foc a Gaza, ara l'oposició colla el primer ministre, Benjamin Netanyahu. El cap de l'oposició, Yair Lapid, ha reclamat també la dimissió de Netanyahu després que ho hagi fet la cúpula militar.

Fins ara cap càrrec polític ha assumit responsabilitats pels fets del 7 d'octubre, i Netanyahu s'ha negat a posar en marxa una comissió d'investigació mentre continuï la guerra a Gaza. De fet, l'alto el foc signat dijous passat està plantejat en els mateixos termes que l'administració Biden havia proposat el maig de 2023 i que havien estat acceptats per Hamàs. Però s'acusa Netanyahu d'haver allargat la guerra per mantenir-se al poder, ja que difícilment, quan aquesta investigació s'acabi produint, podrà tapar que ell era el màxim responsable polític d'Israel en el fracàs de seguretat més estrepitós de la seva història.

A les enquestes, la majoria de la societat israeliana, inclosos els votants de Netanyahu i la seva coalició de govern, creu necessària una comissió d'investigació estatal per esclarir què va fallar exactament aquell dia. La pregunta de com una guerrilla des d'un territori sotmès a un implacable bloqueig durant disset anys de bloqueig va poder atacar bases militars i poblacions als voltants de la Franja de Gaza, amb un resultat de 1.200 israelians morts i 250 segrestats, no té resposta un any i mig després.

Com ha quedat Gaza després de 15 mesos de guerra?

Antonio Guterres,