Explorador o assassí? La polèmica sobre el capità Cook marca el seu 250 aniversari a Nova Zelanda
El Regne Unit expressa "penediment" pels indígenes assassinats a l'arribada de l'explorador a l'illa
BarcelonaEls indígenes maoris de Nova Zelanda han aconseguit aquests dies posar els seus compatriotes blancs davant del mirall de la història. La commemoració, aquest cap de setmana, del 250 aniversari de l'arribada a l'illa de l'Endeavour, el vaixell del capità James Cook, s'espera que aixequi fins i tot enceses protestes entre aquestes comunitats, que posen en qüestió el llegat d'aquest explorador britànic, elogiat com a descobridor per uns i denunciat com a assassí d'indígenes pels altres.
Els maoris arriben a l'aniversari amb la petita satisfacció d'haver arrencat del govern britànic la primera mostra històrica de "penediment" pels fets que van tenir lloc immediatament després del desembarcament de l''Endeavour' a les costes del nord-est del país, en el que avui és la ciutat neozelandesa de Gisborne.
En una emotiva trobada amb els líders indígenes, la comissionada britànica per a Nova Zelanda, Laura Clarke, va expressar aquesta setmana el "penediment" del seu govern i va "reconèixer el patiment d'aquells primers enfrontaments" entre els exploradors britànics i les tribus indígenes.
Als pocs minuts del desembarcament de Cook a Aotearoa –nom maori de Nova Zelanda–, el líder de la tribu maori Ngati Oneone, Te Maro, va ser assassinat a trets i almenys vuit indígenes més van ser massacrats poc després. Els historiadors britànics que no obvien els fets els descriuen normalment com a fruit de "malentesos", però l'opinió dels descendents d'aquelles tribus és molt diferent.
"El veig com un assassí de masses, com una eina de la màquina de supremacisme blanc de l'expansió imperial. Sabem que se li va ordenar que reclamés terres només amb consentiment i va trencar aquelles ordres i va reclamar terres sense el nostre consentiment", deia sobre Cook l'activista indígena Tina Ngata al New Zeland Herald poc després d'expressar les mateixes opinions a Nova York davant del consell permanent de l'ONU per als indígenes.
La majoria de la comunitat indígena ha vist molt positivament la disculpa expressada per la comissionada britànica i fins i tot consideren que obre una nova etapa de la història, però activistes com Ngata opinen que es va quedar curta a l'hora d'expressar una veritable disculpa històrica.
La polèmica sobre Cook ja va obligar l'any passat a retirar l'estàtua de l'explorador britànic de la ciutat de Gisborne i a reubicar-la dins d'un museu. Ara, la rèplica de l''Endeavour' que pretén circumnavegar tota l'illa, en una recreació del trajecte que va fer Cook fa 250 anys que forma part de la commemoració oficial, tampoc és benvinguda en part de la ruta.
Ciutats com Mangonui, a l'extrem nord de l'illa, s'han negat a donar port a l'embarcació. "Allà on anava, com amb la majoria de casos en l'època de l'expansió colonial, hi havia assassinats, segrestos, violacions i tot tipus de tragèdies per als pobles indígenes. Ell no va descobrir res, aquí", deia Anahera Herbert-Graves, cap de la tribu Ngāti Kahu de Mangonui, que s'oposa a «l'ús d'eufemismes com 'trobades' o 'enfrontaments'» que els actes commemoratius fan servir per descriure la interacció de Cook amb els indígenes.
L'executiu de Jacinda Adern ha gastat 20 milions de dòlars neozelandesos (11,5 milions d'euros) en els actes de commemoració del 250 aniversari, batejats com la Tuia 250. Adern presidirà l'acte central demà dissabte a Gisborne, en què es posarà en marxa el trajecte commemoratiu del fals 'Endevour', però diumenge té previst reunir-se també amb els líders indígenes per tractar la qüestió. Al contrari que passa amb els indígenes a Austràlia, la cultura maori està molt arrelada en la societat neozelandesa i el govern és molt més sensible a les seves demandes.