Itàlia

Carlo Acutis, l''influencer' de Déu, serà el primer sant mil·lennial

El papa Francesc canonitzarà el jove italià, mort el 2006 d'una leucèmia fulminant

La gent entra a l'església de Santa Maria Maggiore per visitar la tomba de Carlo Acutis a Assís, Itàlia.
3 min

RomaCarlo Acutis només tenia 15 anys quan li van diagnosticar una leucèmia fulminant. Tot just quatre dies després, el jove va morir a Milà. Va ser enterrat a la basílica d'Assís, al centre d'Itàlia, i el 2020 va ser declarat beat. Ara el Vaticà li acaba de reconèixer un segon miracle i el papa Francesc ha donat llum verda per començar el procés de canonització de l'adolescent, amant de la informàtica, que esdevindrà el primer sant mil·lennial.

Acutis serà sant en un dels processos d'evangelització més ràpids que es recorden a l'Església catòlica. La Congregació per a les Causes dels Sants, el departament vaticà que s'ocupa d'estudiar els presumptes miracles dels candidats a beats i sants, va reconèixer la intercessió del jove milanès en la curació aparentment inexplicable d'un nen brasiler amb una malformació congènita del pàncrees. El nen tenia greus dificultats per menjar, però el 2013 va tocar una relíquia d'Acutis i va demanar poder curar-se. Poc després, segons recullen els informes eclesiàstics, es va poder començar a alimentar amb normalitat.

Més tard, els exàmens clínics van demostrar el miracle: la malformació que patia havia desaparegut. A partir d'aquell moment, Acutis va ser batejat com l'influencer de Déu per la seva tasca evangelitzadora a través d'internet i va començar el procés de beatificació.

Recentment, el papa Francesc va reconèixer un segon miracle atribuït a Acutis, la condició imprescindible per poder ser canonitzat. Es tracta de la curació d'una dona de 21 anys de Costa Rica que va patir un traumatisme cranial el 2022 després de patir un accident amb bicicleta a la ciutat italiana de Florència, on estudiava. Segons va relatar la seva mare, la recuperació de la seva filla es va produir després que ella, desesperada, resés davant la tomba d'Acutis i li deixés una carta demanant que intercedís per la noia.

Abans que el Papa reconegui un suposat miracle, una comissió científica examina els informes i les històries clíniques de cada cas. Els metges i experts d'aquesta comissió no poden certificar cap miracle, òbviament, però sí que poden declarar que la curació, que ha de ser completa i instantània, no té explicació científica.

Connectar amb les noves generacions

En una Església catòlica cada cop més òrfena de vocacions, la història de Carlo Acutis és vista com una oportunitat per connectar amb les noves generacions, i podria ser declarat sant patró d'internet. El papa Francesc, en l'exhortació escrita després del Sínode sobre els Joves, el va descriure com un model de santedat en l'era digital: “Sabia molt bé que els mecanismes de comunicació i les xarxes socials poden ser utilitzats per fer-nos adormir, addictes al consum, obsessionats amb el temps lliure, tancats en la negativitat. Però va saber fer servir les noves tècniques de comunicació per transmetre l'Evangeli, per comunicar valors i bellesa”.

Acutis va néixer a Londres el 1991 de pares italians, però quan encara era un nen es va traslladar a Milà. Tot i haver nascut en una família no practicant, el jove va començar molt aviat a practicar la fe catòlica gràcies a la influència de la seva mainadera polonesa. Una fe que el va portar a sentir una curiositat especial per la figura de la Mare de Déu, la vida de sants com Francesc d'Assís i les aparicions marianes. Amant dels videojocs i de les noves tecnologies, va crear una pàgina web on documentava algunes d'aquestes aparicions i d'aquests presumptes miracles.

Després de la seva mort, l'adolescent va ser traslladat a la ciutat italiana d'Assís, com havia demanat expressament, i sepultat amb texans, dessuadora i sabatilles esportives. El seu cos s'exposa en una tomba oberta al Santuari de l'Expoliació juntament amb altres relíquies relacionades amb ell. “Moro feliç, perquè no he malgastat ni un minut de la meva vida en coses que a Déu no li agraden”, va confessar als seus pares abans de morir. “Vaig tenir la sensació que havia mort com un sant. Sempre va afrontar la malaltia amb un somriure, no es va queixar mai, recolzat en la fe. No tenia por”, va explicar la mare.

stats