Carrer a carrer, edifici a edifici: la sagnant lluita per Bakhmut, des de dins

Bakhmut (Ucraïna)Deu mesos després d’una de les batalles més llargues i sagnants de la guerra russa a Ucraïna, els soldats ucraïnesos defensen ara un semicercle de ruïnes cada cop més petit en un barri occidental de Bakhmut, de només unes 20 illes d’ample i contínuament sota el foc de l’artilleria.

Empès a aquest racó cada cop més petit de la ciutat de 41 quilòmetres quadrats, l’exèrcit ucraïnès està decidit a atrinxerar-se i resistir, malgrat que els aliats han qüestionat en silenci la decisió de lluitar carrer per carrer, patint baixes significatives, en una ciutat devastada.

Fa sis setmanes, el domini ucraïnès a Bakhmut, escenari d’alguns dels combats urbans més aferrissats a Europa des de la Segona Guerra Mundial, semblava feble i la ciutat a punt de ser encerclada, segons documents d’intel·ligència nord-americans filtrats recentment. Una visita feta aquesta setmana a la malmesa zona de control restant, juntament amb entrevistes a soldats i comandaments, mostra que Ucraïna ha perdut terreny dins de la ciutat. Amb tot, una carretera d’accés continua sent transitable, cosa que permetia el reabastiment i l’evacuació de ferits.

Segons Kíiv, resistir en aquestes macabres condicions és un imperatiu estratègic, per empantanar l'exèrcit rus mentre Ucraïna es rearma i reentrena els seus militars per a una futura contraofensiva.

La línia del front

"És una batalla realment dura", diu el coronel Pavlo Palisa, comandant de la 93a Brigada Mecanitzada, la unitat ucraïnesa que manté la major part de la línia del front urbà en els combats dins de Bakhmut. “Estem ajudant les nostres altres unitats a guanyar temps, a aconseguir municions i armes i a preparar-se per a la contraofensiva", assegura a The New York Times. Però comenta que les tropes, tant a la ciutat com als seus voltants, de vegades també s'han quedat sense munició.

“Per a mi, com a comandant, és dolorós veure com paguem amb les nostres vides la falta de munició –diu–. Els aliats han estat lents amb els lliuraments, encara que els Estats Units i altres països s’han esforçat per arribar a acords amb proveïdors i exèrcits de tot el món. Ho sento, però necessitem que els nostres socis siguin més ràpids".

Per arribar a la petita zona que encara controla Ucraïna, els soldats han de recórrer en vehicles blindats una única i estreta carretera d’accés. A la ciutat, o el que en queda, el paisatge urbà és postapocalíptic. Als carrers i als patis hi ha branques d’arbres arrencades, trossos de formigó i fragments de vidre procedents d’explosions. El silenci absolut de la ciutat es trenca cada pocs segons per una detonació o un espetec d’armes lleugeres, procedents de tres direccions, el nord, l’est i el sud, a només centenars de metres de distància.

Una estratègia qüestionada

Ucraïna segueix una costosa estratègia per resistir. L'exèrcit desplega contínuament petites unitats de soldats en condicions terribles per combatre cos a cos, mentre que milers més defensen la ruta d’accés des de camps i pobles a l’oest de Bakhmut. Sovint l'enemic és tan a prop que senten parlar els russos als edificis propers.

En un episodi recent, relatat pel coronel Palisa, els russos van utilitzar un tanc per obrir un forat a la paret d’un bloc d’apartaments en poder dels ucraïnesos. A continuació, els soldats russos es van enfilar pel forat per combatre habitació per habitació. “Una part estava en mans de l'enemic i una altra en mans de les nostres tropes”, va dir el coronel, referint-se al bloc d'apartaments. Els ucraïnesos havien omplert l’edifici amb explosius, van sortir-ne corrents i els van fer esclatar amb els russos encara a dins. El coronel Palisa assegura que els soldats de la 93a brigada sostenen uns 15 tirotejos a curta distància cada dia.

Aquests combats de carrer tenen avantatges per a Ucraïna. Com en qualsevol guerra urbana, el laberint de ruïnes i amagatalls obliga l'exèrcit més poderós, en aquest cas el rus, a lluitar en igualtat de condicions, incapaç d'aprofitar la superioritat en armament pesant o artilleria. “A l’atacant li treus l’avantatge de la distància de foc”, afirma John Spencer, catedràtic d'estudis de guerra urbana del Modern War Institute de West Point.

En el combat urbà és habitual desplegar una estratègia de setge per privar de munició les forces defensores, com va fer la Unió Soviètica a Stalingrad, en la batalla urbana més llarga de la història. Però Kíiv ha reforçat les línies de subministrament defensant la ruta d’accés, que passa per un poble destruït on els cirerers florien entre les ruïnes aquesta setmana. A partir d’aquí, cada pocs centenars de metres, un vehicle cremat o rebentat ha estat empès al voral.

"Hi haurà sots", advertia el conductor d'un blindat canadenc esquitxat de fang abans d'accelerar en un tram exposat al foc rus. Els soldats del cotxe trontollaven i rebotaven com ninots.

Un símptoma del fracàs rus

Que la carretera sigui transitable significa que l’esforç de Rússia per envoltar les tropes ucraïneses ha fracassat, almenys per ara, cosa que obliga els invasors a continuar amb els sagnants assalts carrer per carrer. Les pèrdues s’acumulen cada dia.

En un búnquer d’un soterrani, amb un foc de llenya per escalfar-se i una taula amb tomàquets en conserva i gots de te de plàstic per als soldats, hi ha el centre de comandament. A través d'una pantalla, el coronel Palisa veu un vídeo d’un dron on apareixien russos corrent cap a un edifici, aparentment planejant un assalt des d’allà. Truca per ràdio a la unitat d'artilleria, que dispara des dels turons a l’oest de Bakhmut: “Houston, tenim un objectiu". Instants després surt fum de l'edifici, segons el vídeo del dron.

El coronel, de 38 anys, va interrompre els estudis de postgrau a l’Escola de Comandament i Estat Major General de Fort Leavenworth (Kansas) quan Rússia va envair Ucraïna l'any passat. Va tornar per combatre. Un dels cursos que es va perdre se centrava en el combat urbà. “És una pena”, diu, tenint en compte el comandament que té ara. “Ho faig tan bé com puc. Seguim aquí, a Bakhmut”.