Rishi Sunak presenta batalla al Suprem per enlairar els "vols de la vergonya" a Ruanda

LondresLa decisió presa aquest dimecres pel Tribunal Suprem del Regne Unit de considerar il·legal els anomenats vols de la vergonya, en aquest cas amb destí a Ruanda, per externalitzar la tramitació dels expedients d'asil dels refugiats que hagin arribat al Regne Unit sense permís ni papers, ha desfermat una veritable tempesta política, una altra, la més greu a què s'ha enfrontat fins ara Rishi Sunak en l'any i escaig que fa que governa. Amb una càrrega de demagògia brexitera, el premier ha comparegut aquesta tarda a Downing Street: "No permetré que un tribunal estranger bloquegi els vols", ha dit. La paradoxa, però, és que el Suprem és exclusivament britànic i que, per justificar la decisió, s'ha basat no només en la Convenció Europea de Drets Humans, sinó en diferents lleis aprovades pel Parlament de Westminster.

Per oposar-se a la unànime decisió dels cinc magistrats, el primer ministre ha anunciat també que el seu govern introduirà una legislació d'urgència als Comuns amb l'objectiu de refermar que "Ruanda és un país segur". No ha especificat, però, com ho farà.

Aquesta és una de les raons exhibides pel Suprem per justificar el seu veredicte. Els jutges han considerat que hi ha moltes possibilitats que un refugiat deportat a Ruanda pugui acabar al seu país d'origen, del qual hauria fugit pel risc que corria la seva vida, expulsat des de la mateixa Ruanda. Sunak ha explicat que el seu executiu ja està renegociant el conveni amb el govern del país centreafricà amb l'esperança de "satisfer" les preocupacions expressades per l'alt tribunal en la seva sentència.

Com ja s'ha apuntat, el projecte de llei que presentarà el govern intentarà blindar els tribunals britànics davant la legislació que dicta el Tribunal Europeu de Drets Humans i altres tractats internacionals subscrits per Londres. "És possible –ha dit Sunak– que encara ens enfrontem a reptes del TEDH [Tribunal Europeu de Drets Humans]. Estic disposat a fer el que sigui necessari per aconseguir que els avions s'enlairin". En aquest punt, però, el premier ha exhibit una enorme manca de claredat per explicar com ho aconseguirà.

Aposta electoral

La vehemència amb què el primer ministre ha intervingut des de Downing Street, i abans, davant dels Comuns, durant la sessió de control setmanal, s'explica perquè el Partit Conservador ha fet de la política migratòria, i de convertir una vegada més els refugiats en caps de turc –com ja va passar durant la campanya del Brexit–, una de les cinc apostes més rellevants de la seva acció de govern per intentar revalidar la majoria en les eleccions del 2024. Una majoria que, de moment, les enquestes li neguen.

Des del moment en què el Suprem ha comunicat la seva decisió a primera hora del matí, un seguit de diputats de segona fila del Partit Conservador ha començat a pressionar Downing Street perquè hi posi remei. En algun cas, fins i tot, arribant a extrems trumpistes, com ha demanat el parlamentari Lee Anderson, que ha exigit que el govern se salti la legalitat dictada pel Suprem i comenci a enviar migrants cap a Ruanda.

Amb la seva decisió, el Suprem ha rebutjat el recurs que havia presentat la fins dilluns ministra de l'Interior, Suella Braverman, contra una decisió anterior del Tribunal d'Apel·lació, que també havia considerat il·legal l'enviament a Ruanda dels migrants sol·licitants d'asil. A Braverman, que ahir va escriure al primer ministre una duríssima carta de comiat després de ser destituïda, li ha faltat temps aquesta tarda per demanar una llei ad hoc que garanteixi que el programa de Ruanda tiri endavant.

Herència de Boris Johnson

La polèmica iniciativa de Londres la va posar en marxa Boris Johnson el març de l'any passat. Rishi Sunak la va subscriure poc després d'arribar al càrrec, conscient que l'electorat conservador és molt sensible a la qüestió, sobre la qual el govern vol dibuixar una línia vermella amb què diferenciar-se de l'oposició laborista. En especial, quan reivindica la independència dels tribunals britànics respecte dels internacionals, plantejament que evoca els eslògans de "control de fronteres" i de "respecte a les lleis pròpies", al voltant dels quals van articular la molt demagògica campanya del Brexit.

La sentència del Suprem, però, no prohibeix enviar els migrants a un altre país mentre sol·liciten l'asil, sempre que sigui segur, però desbarata, almenys de moment, un pla que ja ha costat 140 milions de lliures al Tresor britànic.