La Casa Blanca o anys de més judicis: cara i creu per a Donald Trump

LondresEl pròxim 5 de novembre Donald Trump es juga molt més que tornar a seure al despatx Oval de la Casa Blanca com a amo i senyor. Es juga, en bona part, la seva llibertat. O, almenys, anys de judicis que el podrien acabar enviant, finalment, a la presó. El llegat, la fortuna personal i, com s'ha apuntat, la llibertat personal, podrien decidir-se per uns quants milers de vot en alguns dels comtats d'alguns dels set estats decisius: Nevada, Arizona, Geòrgia, Carolina del Nord, Michigan, Wisconsin i Pensilvània.

Conscient que està en joc, la setmana passada, Trump va dir que si guanyava acomiadaria "en dos segons" el fiscal especial Jack Smith, que ha presentat dues causes federals contra l'expresident.

El cas Stormy Daniels: culpable a l'espera de sentència

Immediatament després de les eleccions, el problema legal més urgent per al magnat és la lectura de la sentència, el 26 de novembre, pels 34 càrrecs de falsificació de registres comercials, dels quals va ser declarat culpable al maig, per haver encobert un pagament, el 2016, a l’actriu de cinema porno Stormy Daniels perquè no revelés que havia mantingut una relació amb ell. Els advocats defensors van aconseguir ajornar la sentència dues vegades: en primer lloc, amb la invocació de la immunitat presidencial parcial, concedida pel Tribunal Suprem a finals de juny; després, argumentant l’impacte polític d'una sentència abans de les eleccions. El candidat republicà podria ser condemnat a fins a 4 anys de presó, que és la petició del fiscal.

Normalment, els culpables d'aquesta mena de delictes eviten la presó. Però l'historial de desacatament de Trump als tribunals i el fet que va falsificar els registres per influir en les eleccions li podrien valdre un temps de privació de llibertat. Amb tot, un president en exercici o electe no seria empresonat mentre exerceix el càrrec. Per tant, teòricament podria complir la condemna un cop acabés el mandat. Els especialistes creuen que si és elegit, no hi haurà presó.

Cas de la manipulació electoral federal

La jutgessa Tanya Chutkan ha estat considerant com procedir en el cas de manipulació electoral federal contra Trump, a la llum de l'esmentada sentència del Suprem sobre la immunitat, que no inclou actes privats. L'expresident es va declarar no culpable de les acusacions d’idear un “pla criminal” per revertir els resultats de les eleccions de 2020: el tristament cèlebre assalt al Capitoli del 6 de gener del 2021.

Chutkan ha establert un calendari pel cas que va molt més enllà de les eleccions, amb dates límit per a exposicions inicials fixades el 19 de desembre. Si bé Trump ha promès acomiadar Smith si és reelegit, potser no caldria que ho fes. Ja que el departament de Justícia prohibeix la persecució d’un president en exercici, la qual cosa pot aturar immediatament els casos federals si el republicà arribés al poder. Si perd, la jutgessa Chutkan pot continuar avaluant si alguna de les acusacions del cas està protegida per la immunitat presidencial. Una decisió contrària a Trump implicaria, probablement, una apel·lació, i el retorn de l'expedient al Tribunal Suprem, retardant el judici almenys un altre any.

Cas de la manipulació electoral a Geòrgia

El cas penal de Trump al comtat de Fulton, Geòrgia, relacionat amb el seu intent de revertir els resultats de les eleccions de 2020 en aquest estat, està paralitzat des del juny. Un tribunal d’apel·lacions està considerant la recusació de l’expresident a la decisió del jutge Scott McAfee de no desqualificar la fiscal del districte Fani Willis, de la qual McAfee va dir que tenia una "significativa aparença d’irregularitat", derivada d’una relació romàntica amb un fiscal del seu equip. Els arguments orals s'han programat per al 6 de desembre. Si Trump guanyés, el seu advocat defensor, Steve Sadow, va dir a la premsa que el judici hauria d’esperar fins al final del segon mandat.

Trump va ser acusat originalment de 13 càrrecs criminals, que després han quedat en vuit. El procediment li va valer la ja famosa foto policial que immediatament va rendibilitzar per captar fons, en forma de samarretes, tasses i altres reclams de propaganda electoral. Si perd les eleccions, Trump pot intentar retardar el cas seguint amb la desqualificació de la fiscal Willis o presentant una defensa basada en la immunitat presidencial.

Cas de documents classificats

Després que la jutgessa Aileen Cannon desestimés el cas penal de Trump per retenció de documents classificats i obstrucció als intents del govern per recuperar-los, el fiscal especial Smith va demanar a un tribunal d’apel·lacions que reinstaurés el cas. Si Trump guanya les eleccions, els fiscals probablement no tindran cap altra opció que retirar la seva apel·lació. Si les perd, el cas tindrà un llarg recorregut abans d’arribar a judici. Els fiscals han de convèncer amb èxit el Tribunal d'Apel·lacions, amb seu a Atlanta, perquè revoqui la desestimació de Cannon, i l'equip de Trump ja ha plantejat una defensa basada en la immunitat presidencial, base d’una futura apel·lació.