La cendra contamina la majoria de pous i dipòsits a Tonga

Arriben els primers avions amb ajuda humanitària i aigua per beure

La cendra ho cobreix tot al país després de l'erupció volcànica
Mike Ives / Eric Nagourney (New York Times)
20/01/2022
4 min

Nova YorkMoltes persones a Tonga van fugir de les onades gegants provocades per l’erupció volcànica submarina, corrent terra endins o directament enfilant-se a un arbre. Ara, però, el problema és un altre: un núvol dens de cendra cobreix els tres arxipèlags d’aquest estat de l’oceà Pacífic. A conseqüència d’això, durant els quatre dies posteriors a l’erupció, va ser impossible que cap vol de socors pogués aterrar a l’aeroport principal del país. El primer avió ha arribat aquest dijous. Ha tardat tant perquè les forces armades de Tonga han necessitat més temps del previst per poder netejar a mà la pista d’aterratge, bàsicament perquè no parava de caure cendra del cel. 

La cendra també ha contaminat molts pous i dipòsits d’on la població obté aigua potable. De fet, tenir aigua per beure s’ha convertit en un repte. El primer avió que ha aterrat al país, que era un vol militar procedent de Nova Zelanda, ha portat aigua precisament, a més de generadors, equips de comunicació i material d’aixopluc. Unes hores després també hi ha aterrat un avió militar australià. I es preveu que l’arribada d’avions amb aigua haurà de ser constant per garantir-ne el subministrament. Així mateix, es tem que la cendra pugui perjudicar l’agricultura i la ramaderia, però de moment és difícil saber fins a quin punt. 

D’altra banda, hi ha el problema de la contaminació de l’aire. Els científics estan estudiant quin tipus de partícules cauen a terra i quines queden suspeses a l’aire. Segons afirmen, és més difícil avaluar el risc d’una erupció volcànica que les emissions d’una central elèctrica, perquè cada volcà té unes característiques concretes. "Es veu fum a l’aire que, lògicament, és fum volcànic", afirma Rajasekhar Balasubramanian, que és expert en qualitat de l’aire a la Universitat Nacional de Singapur. "Ara bé, l’impacte atmosfèric i sanitari que aquest fum pugui tenir dependrà de la magnitud del núvol de cendra, de la seva altitud i moviment, i de la concentració de gasos i partícules que tingui", afegeix.

Un dels vols militars de Nova Zelanda que han arribat a Tonga amb ajuda humanitària.

Tres és la xifra oficial de morts, segons dades de dijous al vespre a Tonga. Amb tot, és difícil saber l’abast de la devastació de moment, perquè l’erupció del volcà va fer que un cable submarí de comunicacions quedés danyant i, en conseqüència, el telèfon per satèl·lit s’ha convertit en l’únic mitjà disponible perquè la població de Tonga es pugui comunicar amb l’exterior. 

A Tongatapu, l’illa principal del país, molts veïns asseguren que la cendra volcànica és un greu problema. "N’hi ha per tot arreu", destacava aquest dijous Kofeola Marian Kupu, de 40 anys i periodista d’una emissora de ràdio de la capital, Nuku’alofa, en una entrevista per telèfon. "Des del terrat, només es veu pols grisa, des de la carretera fins a les cases", detallava. El més preocupant, afegia, era l’aigua: "A les cases acostumem a tenir dipòsits per recollir l’aigua de la pluja perquè la fem servir per beure. Però ara els dipòsits també estan coberts de cendra. El que realment necessitem és aigua", es lamentava. 

Els tres arxipèlags de Tonga tenen una població total d’uns 100.000 habitants. Sainiana Rokovucago, que és directora per a la zona del Pacífic de la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, ha explicat que aquest dijous el govern estava intentant distribuir aigua potable que ja estava emmagatzemada abans de l’erupció, però no ha sabut precisar si totes les llars n’havien rebut. Està previst que dos vaixells de la Marina de Nova Zelanda arribin aquest divendres a Tonga amb ajut de socors, 250.000 litres d’aigua dolça, i una planta dessalinitzadora. El ministre de Defensa de Nova Zelanda, Peeni Henare, ha assegurat que aviat estarà en camí un tercer vaixell. 

Els científics estan estudiant ara la cendra que cau del cel per avaluar l’impacte que pot tenir per a la salut. En concret, analitzen la presència d’àcids i sals, que poden suposar un risc per al bestiar de pastura. "Ha plogut a Tongatapu, i això és bo per dispersar la cendra", ha afirmat el professor Stewart, que ensenya a l’Escola de Ciències de la Salut de la Universitat de Massey a Wellington, la capital de Nova Zelanda. Ara bé, com que la cendra és àcida, aquesta pluja pot resultar fatal per als cultius, i més encara en un país com Tonga, l’economia del qual està vinculada a l’agricultura. Jonathan Veitch, coordinador de desastres de les Nacions Unides a Fiji, considera que és massa aviat per conèixer els efectes. “Encara no sabem si la cendra matarà els cultius o no”, ha declarat. 

De moment no hi ha hagut un augment dels ingressos hospitalaris per problemes respiratoris relacionats amb la cendra, segons Sean Casey, de l’Organització Mundial de la Salut per al Pacífic. Es recomana que els veïns es quedin a casa, tanquin les finestres, i facin servir purificadors i mascaretes FFP2. Però això és difícil en un país amb una renda inferior als 5.000 dòlars, segons dades del 2019. De moment la gent només fa servir mascaretes quirúrgiques.

stats