Almenys 2.400 morts als terratrèmols de l'oest de l'Afganistan

BarcelonaEl pitjor terratrèmol en anys que ha patit l'Afganistan s'ha cobrat de moment més de 2.400 morts i el nombre de ferits s'eleva a més de 2.000, tot i que en un principi les autoritats locals havien parlat de 9.000. El balanç de víctimes és provisional, mentre es busquen sota les runes. El que sí que és segur és que es tracta de la crisi més greu a què s'han hagut d'enfrontar els talibans des que van recuperar el poder al país l'estiu del 2021, sense accés al sistema financer i amb les reserves internacionals tallades. La gran devastació causada per la cadena de sismes (fins a set seguits), juntament amb la pobresa i la falta de mitjans per a les tasques de rescat i d'emergències per atendre els damnificats, ha obligat el govern de Kabul a demanar ajuda als empresaris i persones "adinerades" per fer front a la crisi humanitària, amb milers de persones que han perdut la casa i totes les seves pertinences. Es tracta d'un dels pitjors sismes d'aquest any, després del que va matar 50.000 persones entre Síria i Turquia al febrer.

Set sismes consecutius d'una magnitud 6,3 van colpejar dissabte la zona del districte de Zindah Jan, a la província occidental d'Herat. Del seguit de sismes, el més virulent va ser el primer, que es va notar a les 12 del migdia (hora local). Amb poc temps de diferència van arribar les sis rèpliques, amb una magnitud que va oscil·lar entre 4,7 i 6,3. Les sacsejades van ser tan fortes que pobles sencers han quedat convertits en un munt de runes. Les imatges que arriben des de la zona afectada mostren els habitants dels poblats intentant rescatar possibles supervivents amb les mans nues, sense cap eina i alguna excavadora.

A més, els hospitals estan desbordats, sense capacitat per atendre els ferits amb un sistema sanitari molt precari que depèn de l'ajuda internacional i que arran del triomf dels talibans, ha patit retallades importants que han deixat els serveis sota mínims. Diplomàtics i ONGs han alertat que la repressió i brutalitat del règim i les sistemàtiques vulneracions dels drets de les dones, així com l'existència d'altres crisis humanitàries al món, estan fent que els donants tradicionals retirin el seu suport financer al país, fet que l'empobreix encara més. El govern islamista ha ordenat que la majoria del personal d'ajuda afganès no treballi, encara que amb exempcions en sanitat i educació.

A l'agost un portaveu del Comitè Internacional de la Creu Roja va dir que era probable que posés fi al seu suport financer a 25 hospitals afganesos a causa de les limitacions de finançament. No va quedar clar immediatament si l'hospital d'Herat figurava en aquesta llista.

Els terratrèmols van provocar pànic a Herat, va explicar el Naseema, un resident afectat. "La gent va deixar les seves cases, tots estem al carrer", va escriure dissabte en un missatge de text a Reuters, i va afegir que la ciutat estava sentint més rèpliques.

La majoria dels ferits han estat traslladats a l'hospital regional de la capital de la província, segons informa l'Organització Mundial de la Salut. Hi ha 202 equipaments mèdics a la regió, però molts són petits ambulatoris. L'ajuda a les víctimes es fa complicada perquè moltes són en zones remotes. "Mentre les operacions de recerca i rescat continuen en curs, les víctimes en aquestes zones encara no s'han identificat del tot", ha afirmat en un comunicat l'OMS.

L'Afganistan és dels països més propensos a desastres naturals, ja que està situat a la cadena muntanyosa de l'Hindu Kush, un punt de gran activitat sísmica i habitual punt d'origen de moviments tel·lúrics a la regió. A finals del juny passat ja hi va haver un sisme de magnitud 5,9 que va deixar uns 1.500 ferits i més de mil morts. Aquest terratrèmol ha arribat després que aquesta mateixa setmana l'Índia i el Nepal també hagin patit diversos sismes.