El centredreta guanya les eleccions al Quebec

El Partit Quebequès pateix una derrota històrica i els liberals paguen el cost de les retallades

François Legault, lider de la Coalició Avenir du Quebec, celebrant la victòria.
Ian Austen / The New York Times
02/10/2018
4 min

QuebecEls votants del Quebec han elegit aquest dilluns un partit relativament nou de centredreta per dirigir el govern provincial, en la primera campanya electoral en dècades que ha estat marcada pel debat sobre la independència del Canadà.

La Coalició Avenir del Quebec (CAQ), fundada el 2011, s'ha presentat als comicis oposant-se tant a l'acord actual amb el Canadà, que defensa el Partit Liberal del Quebec, com a la independència, que el Partit Quebequès havia promogut durant dècades. François Legault, el líder del partit, descriu la seva política com a "nacionalista", cosa que defineix com posar els interessos del Quebec al davant del Canadà.

Els resultats provisionals indiquen que la CAQ ha obtingut 73 dels 125 escons del Parlament, una victòria decisiva que no havien previst les enquestes. Des del 1966 els liberals i els independentistes s'havien alternat al poder al Quebec.

"Avui hem fet història", ha declarat Legault en celebrar el resultat. "Avui molts quebequesos han deixat de banda un debat que ens ha estat dividint durant 50 anys". El líder, de 61 anys, és un comptable que va fundar una exitosa aerolínia xàrter abans d'entrar en política. Mentre va ocupar càrrecs de gabinet sota el Partit Quebequès, insisteix que el seu interès pel separatisme ara és cosa del passat.

Mentre que el Partit Quebequès es va fundar amb l'objectiu de convertir el Quebec en una nació sobirana, el seu líder actual, Jean-François Lisée, va aclarir molt abans que comencés la campanya electoral que la formació no es planteja convocar un altre referèndum d'independència fins després de les pròximes eleccions, el 2022.

Eric Montigny, politòleg de la Universitat Laval a la ciutat de Quebec, explica que el fet que el debat independentista no hagi estat present a la campanya ha suposat una fragmentació de l'electorat al voltant de molts altres temes. Cap debat ha dominat la campanya.

La CAQ va intentar utilitzar el tema de la immigració per desmarcar-se dels liberals i del Partit Quebequès. Tot i que la immigració en general té un fort suport a la major part del Canadà, Christian Bourque, vicepresident executiu de Léger, una empresa demoscòpica, assegura que el tema divideix en certa manera els quebequesos.

El debat migratori

Legault va proposar reduir en un 20% el nombre d'immigrants acollits al país. També va reclamar proves de domini del francès i que demostrin que els que porten tres anys al país comparteixen els seus "valors". El líder de la CAQ va arribar a suggerir que els que no superessin l'examen havien de ser deportats.

Per a Bourque, la proposta semblava una manera de revitalitzar implícitament la identitat francòfona del Quebec:"Volien que la supervivència de la llengua francesa s'associés amb la immigració", apunta.

Però Legault no va saber respondre a les preguntes de la premsa que demanava detalls del seu pla. En diverses ocasions va confondre les competències federals i les provincials i no va saber aclarir com s'aplicaria. A més, la baixa taxa de natalitat fa que el Quebec s'enfronti a un problema d'escassedat de mà d'obra.

Crítica a la gestió dels liberals

En canvi, ha obtingut més rèdit de la crítica a la gestió dels liberals. "La CAQ ha insistit en la idea que els liberals han estat 15 anys al poder i que calia fer d'aquestes eleccions un moment de canvi", explica el politòleg. Alguns electors de Mont-real estaven van en aquesta direcció: "Sento que els liberals eren bons gestors, però que no els importava la gent pobra", explicava dilluns Edouard Lachappelle, de 75 anys, director de música retirat.

A primera vista, el balanç de la gestió dels liberals podria haver-los catapultat al poder. Philippe Couillard, el líder provincial del partit, va heretar un deute públic fora de control, però va aconseguir registrar dos anys d'excedents pressupostaris. La taxa d'atur del Quebec, del 5,6%, està quatre dècimes per sota de la mitjana federal i Mont-real viu un boom constructor que no es veia des de finals de la dècada del 1980.

Al capdavant de la campanya, Couillard va oferir promeses de despesa expansives en àmbits clau com l'atenció sanitària. Però no va aconseguir compensar el mal record de molts quebequesos del programa d'austeritat amb què va eliminar el dèficit. "Tot i que avui la situació és molt millor, per a molts quebequesos la proposta dels liberals només significava retornar-los el que els van prendre fa dos anys", apunta Bourque.

El líder liberal, un exneurocirurgià que va deixar la medicina per la política, és considerat un home honest, però molts electors tampoc no han oblidat els escàndols de corrupció dels governs liberals anteriors. "El partit està obsolet i està vinculat amb massa escàndols de corrupció", deia abans de votar Kathleen Veilleux, mare de dos nens petits, al barri de Plateau de Mont-real. "No sento que la gent d'aquest partit sigui honesta".

"Els tres grans partits oferien a l'electorat un programa del mateix color amb tres tons diferents", conclou Bourque.

L'extrema esquerra

No és el cas del Quebec Solidari, el partit d'extrema esquerra pel qual la mare havia votat. El grup, que en part va sorgir d'una protesta estudiantil generalitzada el 2012, té una plataforma clarament rupturista que demana que la província assumeixi el control dels bancs i les companyies de recursos naturals i que promou l'educació gratuïta de l'escola bressol i la postobligatòria.

Els seus simpatitzants són sobretot joves. Històricament el vot jove era capitalitzat pel Partit Quebequès, que ha esdevingut essencialment un moviment de la generació del 'baby boom'.

El resultat provisional dona 10 escons tant al Partit Quebequès com al Quebec Solidari, que no podran formar grup parlamentari propi. Per al Partit Quebequès, es tracta d'una derrota històrica, que marca el pitjor resultat des del declivi que va començar després del fracàs del segon referèndum d'independència, el 1995. El seu líder va ser derrotat pel Quebec Solidari al seu barri de Mont-real.

"El Partit Quebequès està a punt de complir 50 anys. Travessa la mena de crisi que travessen les persones a una certa edat".

stats