¿És cert que Rússia està al darrere de la pressió d'Algèria sobre Espanya?

BarcelonaEl govern espanyol ha insinuat que Rússia estaria darrere la reacció d'Algèria, que ha suspès l'acord d'amistat amb Espanya i ha congelat les relacions comercials com a resposta al canvi de posició espanyola sobre el Sàhara Occidental. Lluny d'ajudar a reconduir les coses, l'acusació de ser titelles del Kremlin, en un país que fa bandera del seu no-alineament, encara ha embolicat més la troca.

Fonts diplomàtiques algerianes apunten a l'ARA que Espanya ha agreujat les coses suggerint la influència russa, cosa que consideren "imperdonable i greu", perquè "tothom sap que la raó de la crisi és el gir de Sánchez sobre el Sàhara Occidental a l'acceptar el pla marroquí d'autonomia: no necessitem Rússia per respondre a això". De fet, ni el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ni la titular d'Economia, Nadia Calviño, han aportat proves que confirmin la suposada influència de Moscou en la reacció algeriana, més enllà de la visita a Alger l'11 de maig del ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov.

L'analista algerià Akram Khairef afegeix que "Rússia mai ha tingut influència política sobre Algèria", que manté relacions "sobretot amb l'exèrcit" i posa com a exemple el fet que en els últims mesos Algèria s'ha aproximat a Itàlia, amb qui està discutint projectes de sortida del seu gas per abastir no només el mercat italià sinó també el del centre d'Europa, en un moment en què la invasió d'Ucraïna ha empès Alemanya i altres països a buscar alternatives al gas rus.

Relació entre exèrcits

Ara bé, la relació entre els militars, que són el cor del poder del règim algerià, i Rússia no és menor: no en va Algèria ha importat entre 2017 i 2021 el 81% del seu equipament militar de Moscou. També és clar que Algèria no s'ha sumat a la política occidental de sancions per la guerra d'Ucraïna i que es va abstenir en la votació a l'assemblea general de l'ONU que va condemnar la invasió. Però això, segons coincideixen diversos analistes, no vol dir que s'arrengleri amb el Kremlin. "La diplomàcia algeriana sempre busca un punt mitjà", explica Louisa Dris-Aït-Hamadouche, professora de ciències polítiques de la Universitat d'Alger." En nom de la seva posició històrica de no-alineament ha intentat jugar a dues bandes per preservar tant els seus interessos amb Rússia com amb Europa". Així s'explica també el no d'Algèria a l'exclusió de Rússia del Consell de Drets Humans de l'ONU, amb l'argument que abans calia expulsar-ne Israel. Però, en canvi, Algèria no ha reconegut mai la sobirania russa sobre la península de Crimea.

Nedar entre dues aigües

Algèria s'ha especialitzat en l'art de nedar entre dues aigües per no fer enfadar el Kremlin ni enemistar-se amb els europeus. I és que el país tampoc es pot permetre el veto de la UE: França, Itàlia i Espanya són els seus tres primers clients i ara no vol deixar l'oportunitat de vendre més gas a Europa, que busca reduir la seva dependència energètica del Kremlin. Però el pes dels socis europeus pot canviar: l'abril passat el primer ministre italià, Mario Draghi, va viatjar a Alger, on va firmar un acord per ampliar el subministrament en 9.000 milions de metres cúbics, i el president algerià, Abdelmadjid Tebboune, va visitar Roma a finals de maig. També ha passat per Alger el ministre d'Exteriors francès, Jean-Yves Le Drian. I dimarts passat Alemanya va anunciar projectes de producció d'energia basats en l'hidrogen a Algèria.

Com recorda el consultor britànic Anthony Skinner –que tampoc veu la mà russa darrere les decisions algerianes–, la capacitat d'escalada d'Algèria en la crisi amb Espanya és limitada: "Econòmicament suposaria un tret al peu per a Algèria tallar el subministrament a Espanya perquè perdria credibilitat internacional com a proveïdor, i per això Tebboune ha aclarit que els contractes amb Espanya es mantindran. Però cal tenir en compte que el gasoducte Transmed [que connecta Algèria amb Itàlia] té una capacitat limitada que no pot absorbir tot el flux destinat al Medgaz [que uneix Algèria amb Espanya], i a més les despeses d'exportació del gas natural liquat [que es transporta en vaixells] són molt més elevades".