Cervesa més cara per pagar la guerra contra el terrorisme

Bobo-Dioulasso (Burkina Faso)El govern de Burkina Faso ha destinat 53 milions d’euros al Fons de Suport Patriòtic (FSP), una entitat encarregada de gestionar les taxes aplicades a productes com l’alcohol, el tabac o els perfums, per fer front a la guerra contra el terrorisme. I dues terceres parts d'aquests diners s'han recaptat gràcies a l’augment del preu de la cervesa produïda per la multinacional francesa Grup Castel, que ha apujat 15 cèntims d'euro el preu de totes les seves begudes. Aquest increment ha permès a l'executiu africà recaptar 33,4 milions d'euros en només vuit mesos.

Segons explicava el ministre d’Economia i Finances burkinès, Aboubacar Nacanabo, l'FSP ha de servir per pagar els salaris, els equipaments i la gasolina dels Voluntaris de Defensa de la Pàtria (VDP), unes milícies populars creades sota el mandat de l’expresident Roch Kaboré, que va dimitir el gener del 2022 després d'un cop d'estat militar. Ha sigut amb l’arribada al poder del capità Ibrahim Traoré –que des de l'aixecament armat ostenta el títol de cap d'estat i president de transició– que aquestes milícies han pres un paper central en la lluita contra el terrorisme, ja que el govern ha armat i format almenys 50.000 voluntaris. La seva missió és la de ser els ulls i les orelles de l’exèrcit a tots els racons del país i defensar els pobles en cas d’un atac. Normalment, vesteixen de civil i es camuflen entre la població per extreure’n informació.

“El consum de cervesa no ha disminuït, al contrari, a la gent no li fa mandra pagar-la més cara perquè saben que estan contribuint a la lluita”, explica el cambrer del maqui (bar) Friends Spot de Bobo-Dioulasso, a l’oest de Burkina Faso. De fet, un dels comentaris més recurrents al voltant d’una taula després de l’aplicació d’aquesta mesura és: “Tu sí que ets patriòtic”, cada cop que algú demana amb eufòria una ronda més.

Els maquis són els bars populars de l'Àfrica. Situats a l’aire lliure, una rastellera de taules de ferro es fonen entre la foscor i s’omplen quan cau el sol. Al voltant del maqui sempre hi ha petits quioscos de xapa on venen pollastres a la brasa, peixos o patates fregides. Amb una campana es fa saber al servei de bar que es vol demanar les begudes. Les cerveses més populars són les Brakina, Doppel, Sobbra i Beaufort. Si bé tenen un nom diferent, totes depenen del grup Castel, un conglomerat empresarial de propietat francesa líder en venda de cervesa i refrescos a tot el continent. La Brakina, la cervesa més popular del país –"orgullosament burkinesa des del 1960", certifica el seu lema–, ha passat de valer 90 cèntims d'euro a 1,05 euros.

“Si no hi ha país, no hi haurà consumidors de cervesa”, diu Dasmané Traoré, president de l’Associació de Consumidors que, per exemple, ha portat als tribunals una empresa de telecomunicacions per aplicar preus abusius. En aquest cas, però, l'organització no s'ha situat en contra de l'augment del preu de la cervesa. “Hi ha gent que s’hi juga la vida, nosaltres podem aportar 100 francs (15 cèntims d’euro)”, assegura Traoré que va rebre una trucada (d'una persona de la qual no pot dir el nom) abans que el govern apliqués la mesura al gener en què li demanaven “comprensió i suport”.

Però no només les copes de cervesa contribueixen a la guerra contra el terrorisme. Per exemple, cada cop que s'acaba una trucada, apareix un missatge a la pantalla del mòbil que informa del següent: "Un 5% de la trucada ha estat dipositat al Fons de Suport Patriòtic”.

Acord de cooperació entre els colpistes

Segons el rànquing Power Index, que mesura el poder dels exèrcits, el de Burkina Faso es troba en la posició 121 dels 145 comptabilitzats. No obstant, aquest 2023 ha destinat un 28,4% del pressupost a les qüestions de defensa i seguretat. El govern també ha demanat a la diàspora que aporti la seva contribució, i de moment ha dipositat 681.000 euros en un compte bancari. “Jo, com a filla de l’est, vaig aportar 50 euros per donar suport als VDP”, explica una burkinesa resident a Girona. Després que les tropes franceses abandonessin el país, el govern sempre ha buscat el suport de la població per fer front a una guerra que ja ha deixat dos milions de persones desplaçades internes i almenys 10.000 morts des del 2015.

Les juntes militars que governen el Sahel Central (Mali, Burkina Faso i Níger) van signar el 16 de setembre a Bamako un acord històric de cooperació militar i “assistència mútua” amb l’objectiu de lluitar contra el terrorisme i “la criminalitat organitzada a l’espai comú de l’aliança”. L’acord, anomenat Liptako-Gourma, fa referència a la regió històrica i cultural que uneix la zona de les tres fronteres, un espai actualment sota control de grups gihadistes.

Segons Radio France International (RFI), els tres estats ja han cooperat durant l'ofensiva que ha llançat l'exèrcit de Mali conjuntament amb Wagner per recuperar el nord del país i que ha arribat fins a la ciutat de Kidal, feu històric dels grups rebels. L'ofensiva maliana coincideix amb la retirada de la Missió Multidimensional Integrada d'Estabilització de les Nacions Unides a Mali (MINUSMA) que operava al terreny des del 2013.