El chavisme busca regular les xarxes socials a través d’una llei contra el feixisme a Veneçuela

Buenos AiresL’Assemblea Nacional de Veneçuela ha aprovat aquest dijous la “Llei de fiscalització, regularització, actuació i finançament de les organitzacions no governamentals i organitzacions socials sense ànim de lucre”. Sota la conseqüència de ser dissoltes judicialment, les organitzacions tenen prohibit “cometre actes terroristes”, així com “realitzar activitats pròpies dels partits polítics”, a més de “promoure el feixisme, la intolerància o l’odi”. En el primer esborrany d’aquesta llei, que va començar a redactar-se l’any 2023, s’exposava una base teòrica que apuntava que les ONG “depenen gairebé en exclusiva d’una «ajuda» dels governs occidentals que, generalment, es dirigeix cap als països d’importància geopolítica”.  

En el context actual, en què el chavisme i l’oposició s’han atrinxerat en reivindicar la victòria electoral el passat 28 de juliol, el parlament veneçolà, de majoria oficialista, aporta al text el concepte de feixisme, habitualment utilitzat pel president Nicolás Maduro per referir-se a la líder opositora María Corina Machado, i al candidat de l'oposició a les eleccions, Edmundo González.

Segons fonts consultades pel diari ARA, aquesta llei preveuria “pràcticament la il·legalització de qualsevol associació civil”, com per exemple de l’organització de Drets Humans Provea, que està monitorant el dia a dia de l’escalada repressiva que viu el país. El coordinador legal d’aquesta organització, Marino Alvarado, assegura que la coneguda com a “llei anti ONG” és la “continuïtat de la bastida jurídica repressiva que retalla l’exercici de drets i que tanca l’espai cívic”, i apunta que no només afecta dirigents polítics, socials, sindicals i estudiantils, que són “intimidats, perseguits i detinguts”, sinó al conjunt de la societat, “quan se l’impedeix obtenir informació o expressar crítiques cap a la gestió pública”.

Llei contra el feixisme

Una altra llei que ha tornat a la primera fila de la discussió legislativa aquests dies és la “Llei contra el feixisme, neofeixisme i expressions similars” que buscaria entre altres coses regular les xarxes socials al país, segons Maduro, font d’incitació a la mort, l’odi i la guerra civil.

L’últim blanc del mandatari veneçolà ha estat la xarxa social xinesa TikTok, contra la qual ha carregat per haver suspès la possibilitat de fer transmissions en directe: “Acuso els directius i propietaris de TikTok a nivell mundial de voler la guerra civil a Veneçuela, de donar suport al feixisme a l'Amèrica Llatina i al món”, va sentenciar en una reunió amb els alts càrrecs de l’estat. TikTok, així com Instagram i també X, seria en part responsables, segons Maduro, de la “guerra psicològica i cognitiva” instaurada a Veneçuela després del 28 de juliol. Tant és així que el mandatari va ordenar el bloqueig d’X, l’antic Twitter, durant deu dies a Veneçuela, i poc abans promovia l’eliminació “voluntària” de WhatsApp, al considerar que és “un mitjà per desestabilitzar el país”.

Dimarts, a més, Maduro va acusar WhatsApp d'haver entregat als líders de l'oposició “tota la base de dades” del país caribeny, amb informació personal dels usuaris d'aquesta aplicació de missatgeria instantània. Segons Maduro, les xarxes socials són instruments per facilitar la incursió de “criminals” opositors vinguts d’arreu de la regió que estarien exercint violència als carrers, assassinant líders populars i cremant escoles i hospitals.

Veneçuela viu aquests dies en una calma tensa, amb una part de la població esgotada i que comença a perdre la fe en el “momentum” on semblava que les coses havien de canviar, i una altra part que es reafirma dia sí, dia també, victoriosa i forta. En l’arena política, la líder opositora María Corina Machado continua apel·lant als milions de veneçolans dins i fora del país que volen la fi del chavisme: per aquest dissabte, ha convocat una nova manifestació amb les actes electorals en mà, és a dir, el registre dels vots que demostrarien la victòria d’Edmundo González a les urnes. L’oposició continua comptant amb la pressió que la comunitat internacional pugui fer a Nicolás Maduro per conduir-lo a una “transició pacífica”, mentre que aquest ignora les reiterades peticions de fer públiques les actes, per tal que organismes independents i no només el Consell Nacional Electoral o el Tribunal Suprem, puguin decretar qui és el president electe de Veneçuela.

Pel que fa a l’escalada repressiva que viu el país, les dades de Provea revelen que ja hi ha més de 2.200 persones detingudes en el context de protestes post electorals, a més de 25 persones assassinades, entre les quals un funcionari de la Guàrdia Nacional Bolivariana. L’activista Marino Alvarado explica que la repressió s’implementa “sota la filosofia de la unitat cívico-militar, que no és altra cosa que descarregar sobre els civils les responsabilitats de la repressió de l’estat”, i per això, diu, “sovint veiem els denominats ‘colectivos’ [grups armats chavistes] actuar conjuntament amb les forces militars i policials”. Segons Provea, “el 80% de les persones que han estat enviades a presons després de les eleccions del 28 de juliol provenen de sectors populars”, afegeix.