Científics xinesos troben noves mostres d'aigua a la Lluna que indiquen una potencial gran reserva hídrica

BarcelonaUn equip de científics xinesos ha descobert noves restes d'aigua en cristalls d'impacte a la superfície de la Lluna, cosa que podria indicar que hi ha un gran reservori hídric al satèl·lit i podria suposar un avantatge significatiu per a futures missions humanes. Un grup liderat pel professor Sen Hu, de l'Acadèmia Xinesa de Ciències, ha publicat a la revista especialitzada Nature Geoscience els resultats d'un estudi elaborat a partir de les mostres recollides per la sonda Chang-e 5 l'any 2020.

Moltes missions lunars anteriors ja han confirmat la presència d'aigua estructural o en forma de gel sobre la Lluna, però els científics creuen que hi ha d'haver reserves hídriques que encara no s'han identificat i que tinguin la capacitat de retenir l'aigua al satèl·lit i que no s'escapi a l'espai. Les mostres enviades a la Terra per la Chang-e 5 contenen cristalls d'impacte que probablement es van formar a altes temperatures després del xoc de meteorits. "La Lluna està constantment bombardejada per elements d'impacte, com micrometeorits o grans meteorits, que produeixen cristalls d'impacte durant esdeveniments d'alta energia i altes temperatures", ha explicat Sen Hu a l'agència Reuters. El grup de científics xinesos –també hi participen dos investigadors d'universitats britàniques– ha descobert que aquests cristalls contenen petites quantitats d'aigua formades per l'acció del vent solar a la superfície de la Lluna. Segons aquest estudi, s'estima que la quantitat d'aigua allotjada als cristalls d'impacte al sòl lunar pot arribar a 270.000 milions de tonelades.

El vent solar és un corrent de partícules carregades sobretot de protons i electrons que emanen de la part més externa de l'atmosfera del sol i penetren al sistema solar. "L'aigua derivada del vent solar es produeix per la reacció de l'hidrogen solar amb l'oxigen present a la superfície dels cristalls lunars", ha explicat Sen, que ha detallat que aquestes esferes actuen com una mena d'esponja per a l'aigua. Els científics xinesos veuen com una investigació prometedora l'obtenció de l'aigua d'aquests cristalls a través d'un procés d'escalfament per alliberar vapor que després es converteix en líquid a través de la condensació.

"L'aigua és el producte més buscat per permetre l'exploració sostenible de les superfícies planetàries", afirma Sen Hu. Per això és important saber com es produeix l'aigua a la Lluna, per fer sostenibles futures exploracions, incloent-hi possibles bases lunars a llarg termini amb astronautes. Malgrat que la Lluna no alberga les quantitats d'aigua que caracteritzen la Terra, els científics creuen que sí que hi ha reserves hídriques considerables, per exemple el gel que hi ha a zones on mai hi toca el sol i també atrapades en minerals.

La missió xinesa Chang-e 5 va aterrar el desembre del 2020 al Mons Rümker, una zona ubicada en una regió de la cara propera de la Lluna coneguda com a Oceanus Procellarum (Oceà de les Tempestes). Aquest fet va suposar un èxit en la cursa espacial de Pequín, ja que es tractava de la primera missió que transportava mostres lunars des de la missió soviètica Lunik 24 el 1976, i convertia la Xina en el tercer país del món a fer-ho, després dels Estats Units i la Rússia soviètica.