Una Cimera de les Amèriques a destemps i sense grans ambicions

Les expectatives sobre la novena Cimera de les Amèriques, que ha acabat aquesta matinada de dissabte a Los Angeles, eren tan baixes que no podia defraudar a ningú. Ja era esperat el ball de confirmacions i baixes que la van precedir donada la decisió de l’administració Biden d’excloure'n Veneçuela, Nicaragua i Cuba per considerar-los governs no democràtics. Com a conseqüència, els presidents de Mèxic, Bolívia, Hondures i Guatemala van declinar la invitació, però hi van enviar els ministres d’exteriors. Sí que hi va anar el jove president de Xile, Gabriel Boric, que abans va visitar el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, a Ottawa, amb qui es va comprometre a promoure una agenda de desenvolupament inclusiu, sostenible i feminista. Tots dos es van manifestar en contra de les exclusions i a favor del diàleg, com també ho van fer molts països als seus discursos a la plenària. A les portes de dues eleccions presidencials a Colòmbia i el Brasil que poden reconfigurar la relació de forces a la regió, el balanç d'assistències no es pot qualificar d'èxit, però tampoc de fracàs rotund. Tot i això, el viatge inesperat de Maduro a l'Iran i Algèria i la confirmació d’un acord de Nicaragua amb Rússia per l’entrada de tropes al país durant els dies de la cimera no poden deixar de ser vistos com una provocació.

Convocada amb un any de retard a causa del covid-19 sota el lema “Construint un futur sostenible, resilient i equitatiu”, segons el discurs inaugural del president Biden tenia com a objectiu enfortir l'Associació de les Amèriques per a la Prosperitat Econòmica amb propostes sobre la lluita contra el canvi climàtic, millorar l’accés al finançament dels països de la regió i fomentar les inversions. En l’àmbit del canvi climàtic es va reforçar la Iniciativa d’Energies Renovables a l'Amèrica Llatina i el Carib, que vol assolir el 70% de capacitat instal·lada per a energies renovables a la regió el 2030. Cinc països s’han afegit als quinze que ja hi participaven, inclòs el Brasil. Important, però no una gran fita i amb mancances de concreció. Respecte al finançament, els Estats Units s’han compromès a reforçar les institucions financeres regionals com el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) o la CAF, en un clar intent de buscar reduir la creixent presència del finançament xinès a la regió, però caldran reformes que trigaran un temps, potser massa per a alguns països fortament endeutats.

Però el plat fort era afrontar la migració il·legal. Un acord sobre migració era la principal prioritat per als Estats Units. Certament, hi ha hagut una evolució des del discurs “do not come” [no vingueu] de la vicepresidenta Kamala Harris a Guatemala el 2021, que se centrava a desincentivar la migració a canvi d'ajudes. A la Declaració de Los Angeles sobre migració i protecció, un acord polític no vinculant adoptat per 20 països, s’incorporen ofertes de regularització, promoció de la migració legal, recursos per a les crisis migratòries i protecció dels drets humans. El secretari d’Estat Anthony Blinken reconeixia a la roda de premsa final que la declaració conté principis i mesures de curt i mitjà termini, però el llarg termini necessitarà negociacions.

Donada l’actual conjuntura econòmica i social creada amb l’epidèmia, la crisi energètica i la incipient crisi alimentària que ha portat a un increment de la pobresa i la desigualtat, no és plausible una millora immediata. De fet, la regió està patint una xifra rècord de migrants, no només centreamericans, sinó també sud-americans i molts cubans. L’intent de Biden de millorar les danyades relacions amb l'Amèrica Llatina ensopega amb la fragmentació política a la regió i el seu discurs de defensa de la democràcia com a bandera política exterior, que contraposa els valors d'Occident amb els règims autoritaris i reforça la rivalitat creixent amb la Xina i Rússia, que contrasta amb la creixent presència xinesa i les connexions russes amb governs llatinoamericans. La cimera va començar amb retrets i va acabar amb poc més que bones intencions, i és que la conjuntura internacional deixava poc marge de maniobra.