Cinc coses sobre Elon Musk, el ‘genius boy’ que creu que té “la missió” de canviar el món

“Sempre va ser diferent. Era el meu nen geni. Des dels 3 anys li vam dir així: genius boy”, explicava el 2021 Maye Musk a la revista Time, que havia anomenat el seu fill “la persona de l’any”. Walter Isaacson, l’autor de la seva biografia autoritzada (Elon Musk, Debate), deia a Los Angeles Times que Elon Musk “té una sensació èpica del seu lloc i la seva missió al nostre món, que ens portarà a Mart i que ens aportarà energia sostenible”. Per això, segons Isaacson, és un addicte a la feina i els diners no són un fi en si mateix, sinó la manera d’aconseguir els seus objectius.  

“Poques persones han tingut més influència que Musk en la vida a la Terra, i potencialment també en la vida fora de la Terra”, es justificava Time per explicar l’elecció. L’home més ric del planeta, el propietari de Tesla, SpaceX, Starlink, Neurolink, X –i altres empreses relacionades amb la fabricació de bateries, l’energia solar, la intel·ligència artificial, el transport supersònic o la fabricació de túnels quilomètrics– és una de les persones més poderoses, influents, visionàries i, per alguns, perilloses del món. Fem un repàs a la seva biografia i les seves excentricitats.  

Tres nacionalitats  

Fins als 17 anys, Elon Reeve Musk (Pretòria, 28 de juny del 1971) va viure a la Sud-àfrica de l’apartheid, en una família benestant de la bombolla blanca de parla anglesa. El seu pare, Errol Musk, era un enginyer i empresari que, segons tots els biògrafs, era un maltractador i que encara avui, segons Walter Isaacson, desperta el costat més fosc d’Elon Musk. Li provoca “una ira freda”. Patir assetjament escolar constant al pati de l’escola va marcar el jove Musk, que fins i tot va rebre una pallissa tan forta que va acabar a l’hospital. El pare es va posar al costat dels assetjadors i li retreia la seva feblesa. Això el va esperonar a aprendre arts marcials. Quan tenia 8 anys, la seva mare, la model i dietista Maye Musk, es va divorciar i durant tota l’adolescència ell i el seu germà petit, Kimbal (que es va casar a Empúries en un casament que va fer història al poble) van viure amb el pare, mentre la germana petita, Tosca, va viure amb la mare. Als 17 anys abans de fer el servei militar, va fugir de Sud-àfrica i es va instal·lar al Canadà, on va obtenir la nacionalitat el 1989. Finalment, amb una beca, es va graduar en economia i física a la universitat de Pensilvània, als EUA, i des del 2002 té la nacionalitat estatunidenca. 

Dotze fills, que se sàpiga 

Amb la seva primera dona, la canadenca Justine Wilson, Musk ha tingut sis fills, però el primogènit va morir de la síndrome de la mort sobtada dels nadons. Els altres, bessons i trigèmins, varen néixer per reproducció assistida, i també n’ha tingut per gestació subrogada. Amb la cantant britànica Talulah Rile, amb qui s’ha casat –i divorciat– dues vegades, no va tenir fills, però amb la cantant canadenca Grimes (Claire Boucher) n'ha tingut tres, el primer dels quals té el nom de X AE A-XI. Ha tingut tres fills més amb Shivon Zilis, directiva de la seva empresa Neurolink. Musk considera la baixa taxa de natalitat gairebé més perillosa per a la humanitat que la crisi climàtica. 

Els primers negocis 

Apassionat de la tecnologia i els ordinadors des de petit, va guanyar els primers 500 dòlars als 12 anys escrivint el codi d’un videojoc que va vendre a una revista. Després, el 1995 va crear, amb el seu germà Kimbal i un inversor, Zip2, la primera empresa de servei de mapes per internet que quatre anys després es van vendre a Compaq. Ell, que hi havia treballat dia i nit dormint a l’oficina, en va treure 22 milions de dòlars. Amb aquells diners va cofundar X.com, una empresa de serveis financers en línia que es va fusionar amb una altra que tenia, PayPal, de la qual va ser directiu fins que el 2002 es va vendre a eBay. En va treure 165 milions. En va invertir una part el 2002 per fundar SpaceX, que el va salvar de la ruïna anys més tard quan va aconseguir el primer gran contracte milionari amb la NASA. Dos anys després es va convertir en el principal accionista de Tesla, avui la principal empresa de cotxes elèctrics del món. 

La intel·ligència artificial  

Elon Musk ha tornat a citar recentment en piulades i vídeos dos llibres que l’han marcat: Jo, robot, d’Isaac Asimov –en la qual apareixen per primer cop les tres lleis de la robòtica, la primera de les quals és no fer mal als humans– i la Guia galàctica per a autoestopistes, de Douglas Adams, en què apareix el supercomputador Pensament Profund, que ha de calcular la resposta al sentit de la vida i l’Univers. Tots dos tenen a veure amb la seva concepció de la intel·ligència artificial, que és una altra de les seves passions i preocupacions: la considera una amenaça i també part del futur. Va ser un dels socis principals d’Open AI, d’on se’n va anar el 2018 per discrepàncies amb Sam Altman quan es va llançar ChatGPT. Fa poc li va tornar a retreure que hagi convertit una entitat sense ànim de lucre dedicada a la investigació en una màquina de fer diners. L’any passat va anunciar que llançava x.AI, la seva pròpia start-up d’intel·ligència artificial, que, segons va dir Isaacson, vol que sigui capaç d’escriure codi, ser neutral políticament i arribar a entendre la realitat del món. També té una empresa de neurotecnologia, Neurolink, que investiga com crear una simbiosi amb la intel·ligència artificial a través d’implants cerebrals.  

Addicció a la feina 

“És un savi quan es tracta de negocis, però el seu do no és l’empatia amb la gent”, explicava el seu germà i soci comercial Kimbal Musk a Time. Isaacson, el seu biògraf, ho corroborava en una entrevista a El País: “No li importa que els treballadors o la gent que té al voltant es trobin bé. Li preocupa la missió. Per a ell, si tens molta empatia i et preocupes molt per la gent que tens a davant, no pressionaràs prou per portar la missió a bon port”. Musk a vegades dorm a la feina i exigeix la mateixa entrega als seus treballadors.