UE
Internacional 20/07/2024

Els cinc grans reptes del segon mandat de Von der Leyen

L'alemanya pretén mantenir el nivell de compromís de la UE amb Ucraïna, tirar endavant una gran ampliació i aplacar la creixent extrema dreta

4 min
Ursula von der Leyen al ple del Parlament Europeu d'aquest dijous passat.

EstrasburgUrsula von der Leyen, com la Unió Europea mateixa, s'ha anat forjant a base de crisis i d'adaptar-se al sentir general dels europeus de cada moment. Ha superat una pandèmia, la guerra d'Ucraïna i una crisi energètica i de preus. I s'ha fet seves les polítiques antiimmigratòries de la ultradretana Giorgia Meloni i, davant de l'onada antiecologista, ha rebaixat la defensa del pla verd de Brussel·les, que ella mateixa va impulsar. Una habilitat camaleònica, la de canviar de posició segons el context, que l'ha convertit per a bé o per a mal en un dels pocs noms de la UE capaços de comptar amb els vots d'una part de la ultradreta i dels Verds a la vegada, a banda dels de la gran coalició conservadora, socialdemòcrata i liberal.

És el mal menor per a gairebé tothom, fins i tot per al mateix Partit Popular Europeu (PPE), però dijous va aconseguir que el Parlament Europeu la reelegís presidenta de la Comissió Europea per una majoria prou folgada (401 vots de 719). Sense cap mena de dubte, es manté com la dona més poderosa d'Europa i té les regnes de Brussel·les en un moment clau per al futur del bloc. "Els pròxims cinc anys de la UE definiran la seva forma i el seu lloc al món durant els pròxims cinquanta", va dir Von der Leyen al seu discurs d'investidura a l'Eurocambra.

El compromís amb Ucraïna

La conservadora alemanya ha liderat amb fermesa el suport de la UE a Ucraïna i les sancions contra el Vladímir Putin des del primer dia de la invasió. Fins ara, ha aconseguit que en cap moment l'ajuda del bloc a Kíiv s'hagi vist realment en perill, però l'auge de l'extrema dreta prorussa, la fatiga d'una guerra que s'eternitza i un potencial retorn de Donald Trump a la Casa Blanca poden fer entrebancar aquest nivell de compromís.

Haurà de continuar esquivant les traves de l'hongarès Viktor Orbán a la UE i comptar amb grans majories europarlamentàries per evitar qualsevol mena de bloqueig de l'extrema dreta al Parlament Europeu. També pretén incrementar la capacitat militar de la UE i deixar de dependre dels Estats Units i de l'OTAN en matèria de defensa. El bloc vol ser capaç de defensar-se per si mateix i no deixar d'enviar armes a Ucraïna per frenar l'expansionisme rus.

Els equilibris de l'agenda verda

Quan la lluita contra el canvi climàtic era una qüestió d'un consens inapel·lable, Von der Leyen va impulsar una ambiciosa agenda verda i la va desplegar molt de pressa. Tot es va frenar, però, quan l'extrema dreta i una part del seu propi partit i dels liberals van afegir-se a l'onada antiecologista que inunda la UE. Ara ja no la defensa com abans ni la reivindica com una de les seves mesures estrella, però no la dona per morta ni de bon tros.

De fet, el compromís amb el pla ecologista és la principal condició dels Verds a canvi de donar-li suport i és probable que Von der Leyen els necessiti tota la legislatura si no vol dependre de l'extrema dreta. Els socialdemòcrates, en contraposició de la dreta i la ultradreta, també fan de la lluita ecologista un dels seus cavalls de batalla i la pressionen en el mateix sentit. És a dir, vulgui o no haurà de mantenir viva l'agenda verda, però fent malabarismes per evitar que el PPE i Meloni s'hi posin d'esquena i compliquin encara més la fràgil governabilitat de la UE.

Ampliació i l'àrea d'influència de Putin

La guerra d'Ucraïna ha fet accelerar d'una vegada per totes l'ampliació cap al mateix país ucraïnès, els Balcans occidentals, Geòrgia i Moldàvia. Feia molts anys que eren a la sala d'espera de l'adhesió, i no ha sigut fins que la UE ha temut que caiguin del costat de la influència de Moscou que s'ha posat les piles. Ara bé, més enllà dels dubtes que generen possibles tendències prorusses i antidemocràtiques com les que es veuen a Geòrgia, el bloc creu que ha de tirar endavant una gran reforma estructural abans de créixer en nombre de socis europeus per funcionar de forma eficient.

Von der Leyen, però, s'ha vist atrapada entre crisi i crisi durant el seu primer mandat, i ha evitat obrir la caixa dels trons de la reforma. Cada estat té uns interessos diferents i les negociacions es preveuen llargues i feixugues. Això vol dir que, de retruc, els dirigents comunitaris com Von der Leyen en poden sortir mal parats. Malgrat tot, tard o d'hora haurà d'afrontar-ho. De moment només ha posat sobre la taula les línies mestres d'una potencial modificació dels tractats. Entre d'altres, planteja la fi de la condició d'unanimitat en alguns camps per aprovar lleis i posar un màxim d'eurodiputats.

Salvar el 'Made in Europe'

La UE cada vegada es troba més empetitida entre el sandvitx que li fan els Estats Units i la Xina, però no es pensa quedar de braços plegats. Hi ha un gran consens dins del bloc per potenciar la competitivitat de la indústria europea, i Von der Leyen va prometre una legislatura de "grans inversions" en aquest sentit. Brussel·les també estudia altres mesures per protegir-se de la forta competència dels Estats Units i la Xina, i ja ha incrementat, per exemple, els aranzels als cotxes elèctrics que importa de la Xina.

La immigració i l'extrema dreta

L'extrema dreta ha tret els millors resultats de la seva història en unes eleccions europees i està creixent a gairebé tota la UE. A hores d'ara encara no tenen poder al bloc comunitari, tot i que fa temps que han aconseguit influir en les polítiques de Brussel·les, que ha endurit el to i les mesures contra els nouvinguts. L'exemple més clar és el de l'arribada de Meloni. Von der Leyen la va rebre amb els braços oberts i, lluny de resistir-s'hi, s'ha fet seves les iniciatives antiimmigració que propugna la ultradretana italiana.

De fet, no només és Meloni qui li demana més mà dura contra els migrants i refugiats. Una gran majoria d'estats, també de governats per socialdemòcrates, pressionen Von der Leyen en aquest sentit, i per exemple ja l'han instat a externalitzar la gestió de l'entrada de nouvinguts a països tercers, encara que no garanteixin el respecte dels drets humans. Per tant, davant de la pressió de la ultradreta i dels líders dels estats membres, es preveu que Von der Leyen continuï escorant-se en matèria migratòria cada vegada més a la dreta.

stats