"El balanç de morts creixerà": els incendis de Los Angeles continuen descontrolats i es preveuen més evacuacions

BarcelonaBarris sencers arrasats pel foc, altes flamarades que avancen cap a una casa mentre el seu propietari ho grava en vídeo des de l'interior o el símbol de Hollywood a punt de ser engolit pel foc. Els incendis declarats en els últims dos dies a Los Angeles, als Estats Units, han deixat imatges de pel·lícula de terror, en el que es considerava ja l'episodi més destructiu de la història de la ciutat. En dos dies s'han declarat fins a sis incendis diferents, que han cremat gairebé 12.000 hectàrees. Aquest dijous encara n'hi ha cinc d'actius, dels quals almenys tres avancen sense control.

Almenys cinc persones han mort i unes 180.000 han estat evacuades, algunes de les quals ja no tenen una casa on tornar, perquè els diversos incendis han destruït fins ara uns 2.000 edificis. "Crec que el balanç de morts creixerà", ha augurat aquest dijous a la tarda el xèrif del comtat de Los Angeles, Robert Luna. Ha descrit el nivell de destrucció afirmant que en algunes zones "sembla que hagi caigut una bomba". "No sabem què podem esperar", ha dit, respecte al recompte de víctimes.

El vent ha afluixat durant el dia, però s'espera que torni a intensificar-se aquesta pròxima nit. Per això, el cap de policia de Los Angeles ha dit que probablement s'ordenaran més evacuacions. A més de les 180.000 persones a les quals afecten les ordres d'evacuació vigents, n'hi ha 200.000 més que han rebut avisos de possibles evacuacions. Aquest dijous al vespre queden uns 95.000 clients sense subministrament elèctric.

El foc que més extensió ha cremat és el que es va declarar dimarts al barri residencial de Pacific Palisades, una zona on viuen molts actors de Hollywood i que es troba entre Santa Monica i Malibú. Allà, el foc ha arrasat prop de 7.000 hectàrees, entre vegetació i zona urbana. En moltes zones d'aquest barri el foc ha anat engolint casa rere casa i ha destruït un miler d'edificis, empès molt ràpidament per les fortes ràfegues de vent, que dificultaven les tasques d'extinció. "És un dels desastres naturals més destructius de la història de Los Angeles", ha dit la cap del Departament de Bombers de la ciutat, Kristin M.Crowley.

Quan se'n pugui fer balanç total es preveu que pugui ser el més costós de la història de tot l'estat de Califòrnia, per sobre del que va ser batejat com a Camp Fire l'any 2018, al nord de l'estat, que continuaria sent el més mortífer amb 42 morts. Tant en aquella ocasió com en l'actual, els forts vents s'han unit a una vegetació massa resseca per la continuada falta de pluges que pateix aquest estat de l'oest dels Estats Units, i que els climatòlegs atribueixen sense dubtar-ho a l'emergència climàtica. L'expressió que més es repetia entre els testimonis dels incendis d'aquests últims dos dies a Los Angeles era "sense precedents".

Incertesa per l'avenç del foc

"Hi ha molt fum i cendra que cau per tot arreu [...] Els incendis es mouen ràpidament i les ordres d'evacuació no sempre donen gaire temps", explica en conversa amb l'ARA des de Los Angeles Christina De Armond, cirurgiana veterinària de 38 anys. Viu al centre de la ciutat i de moment no ha hagut de marxar de casa, on encara té electricitat, però sap que pot rebre l'ordre en qualsevol moment. Pendent constantment de les alertes que li arriben mòbil, De Armond ha acollit una amiga i el seu gos, que van fugir de les flames a Hollywood, i diversos companys de la clínica on treballa, a Pasadena, també han estat evacuats: "A un se li ha cremat la casa [...] Va poder endur-se documents importants i objectes sentimentals, però ha perdut tota la resta", lamenta.

Por i frustració són els sentiments que assegura que es viuen ara mateix a la zona. "També ens preocupa que l'assegurança no cobreixi les pèrdues d'habitatges i pertinences personals", afegeix. Assegura, amb tot, que els focs han despertat un fort sentiment de comunitat: "Tothom està obrint casa seva als amics i familiars desplaçats".

El segon incendi més destructiu és el de la zona d'Eton, al nord de Los Angeles, on s'han cremat almenys 4.300 hectàrees. Ha estat en aquest segon incendi on s'han registrat les cinc víctimes mortals. Una d'elles, un home de 66 anys, va ignorar les crides d'evacuació i intentava salvar casa seva quan va morir, segons han explicat familiars de la víctima.

Dimecres al vespre es va declarar un nou incendi a la popular zona de Hollywood Hills, més propera al centre de la ciutat i travessada pel conegut bulevard Sunset. Aquest mateix bulevard arriba fins al barri de Pacific Palisades i allà havia quedat totalment devastat aquest dijous. El foc de Hollywood Hills, identificat com a Sunset pels equips d'emergència, havia cremat 17 hectàrees, però aquest dijous al matí el departament de bombers de Los Angeles ha aixecat l'ordre d'evacuació a més de la meitat de la zona afectada d'aquest barri.

Un quart incendi actiu, a la zona de Hurst, al nord-oest de Los Angeles i molt a prop del barri de Santa Clarita, on havia cremat unes 350 hectàrees, estava contingut en un 10% aquest dijous. L'últim focus actiu, el de Lidia, una zona eminentment boscosa més al nord, havia cremat 140 hectàrees, però ja estava contingut en un 40% aquest dijous.

Diversos estudis de Hollywood, entre els quals hi ha Universal Studios i Walt Disney, han hagut de tancar les instal·lacions i anul·lar els rodatges en curs a l'interior. Els catastròfics incendis han fet posposar les nominacions de la 97a edició dels Oscars: s'havien d'anunciar el divendres 17 de gener, però finalment s'anunciaran el diumenge 19 de gener. Per culpa del vent i la persistència del fum, els serveis d'emergències han vist limitat el suport aeri, fet que ha posat els sistemes d'aigua municipals sota mínims.

Sequera i emergència climàtica

Els històrics incendis de Califòrnia han estat fruit de la tempesta perfecta. L’anticicló ubicat a l’interior oest dels Estats Units ha impulsat vent fort d’oest a est, és a dir des dels deserts interiors cap a la costa californiana. Un vent molt sec que s’anomena de Santa Ana i que és habitual durant l’hivern en aquesta zona. Però en aquesta ocasió la ventada ha estat especialment violenta i càlida, amb ratxes huracanades i molt resseques accelerades per l’orografia, ja que el vent s’accelera quan baixa de les muntanyes. S’han assolit localment els 130 km/h, però aquestes últimes hores en zones elevades les ratxes han rondat els 160 km/h.

Tot plegat ha impactat de ple en la gran i massificada àrea urbana de la costa de Califòrnia, i només feia falta una guspira per tal de detonar un o més incendis de grans dimensions. Amb aquestes condicions meteorològiques tan extremes, les flames són imparables, i més tenint en compte que la vegetació es resseca molt en aquestes circumstàncies. Això explica que els focs originats al nord de Los Angeles siguin tan destructius i avancin a gran velocitat de terra cap a mar. Al llarg d'aquest dijous el temporal ha d’anar a la baixa i això hauria d'ajudar a poder controlar els incendis.

"Quinze dels vint pitjors incendis forestals de la història de Califòrnia han tingut lloc en els últims quinze anys", apuntava a la CNN Michael E. Mann, un dels científics climàtics més prestigiosos de l'IPCC, el grup d'experts de l'ONU, que atribueix aquests esdeveniments catastròfics clarament a l'emergència climàtica. "Hi ha una clara tendència cap a l'augment d'aquests incendis que s'estenen més ràpidament, són més calents, més destructius i més mortífers", ha explicat.

L'expert ha destacat que els vents de Santa Ana típics d'aquesta època de l'any s'han trobat amb unes condicions de sequedat extremes en la vegetació de la zona, a causa de les sequeres persistents de Califòrnia. L'estat de l'oest nord-americà va patir una sequera intensa durant prop de deu anys que va acabar fa dos anys, però en les últimes setmanes hi ha hagut de nou una falta persistent de pluges. Segons Mann, aquestes "condicions de sequera" que han exacerbat els incendis "són causades per l'escalfament global provocat per l'ésser humà, principalment per la crema de combustibles fòssils".

Califòrnia té un clima molt semblant al Mediterrani, és a dir, pateix èpoques d’aiguats i d’altres de sequeres amb fenòmens en alguns casos extrems. Per tant, incendis d’aquesta dimensió poden tenir lloc també a casa nostra. Per fer-nos-en una idea, és com si a Catalunya patíssim un fort temporal de vent de ponent, un vent que bufa de terra cap a mar molt sec i reescalfat, i que s’accelera quan creua les zones elevades del país. No cal dir que amb aquestes condicions i amb ratxes tan excepcionalment fortes, en cas d’un incendi forestal les flames serien molt difícils de controlar, sobretot a les serralades litoral i prelitoral. Passa el mateix amb la tramuntana a l’Empordà, i com a exemple tenim el greu incendi del 2012 que va arrasar milers d’hectàrees a l’Alt Empordà.

Amb la crisi climàtica aquests fenòmens extrems s’accentuaran encara més, sigui a Califòrnia, Catalunya o a la resta del planeta. Per tant, disposar dels recursos per fer-hi front i dur a terme una bona gestió dels boscos ajudarà a estar preparats en cas d’uns incendis que s'anomenen de sisena generació, virulents i devastadors com els que estan assolant Los Angeles aquests dies.

Segons l'organització d'anàlisi Climate Check, la crisi climàtica ha elevat el risc de sequera un 83% a la ciutat de Los Angeles, però també ha incrementat el risc de calor extrema en un 27%. Segons l'anàlisi d'aquest organisme, previ a l'episodi d'aquests dies, "al voltant del 23% dels edificis de Los Angeles estan en risc per incendis derivats d'aquestes circumstàncies".