Cisjordània, Gaza i ara Síria: els plans expansionistes dels colons israelians

Barcelona"L'expansió dels assentaments d'Israel és alarmant i és contrària al dret internacional". Amb aquesta duresa les Nacions Unides condemnaven la decisió del gabinet del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, d'establir nous assentaments a Cisjordània aquest agost. La política expansiva d'Israel no és cap secret i l'executiu de Netanyahu n'ha fet gala per la via legal –donant llum verda a nous assentaments–, amb confiscacions de terres per ampliar el control de Cisjordània, i donant carta blanca als colons per actuar amb violència amb els palestins, segons han documentat l’ONU i grups de drets humans. Ara Síria s'ha convertit en l'últim escenari de l'expansionisme israelià.

Aprofitant que el país està immers en un procés convuls de transició i que no té, a hores d'ara, un exèrcit estructurat amb capacitat per controlar el territori, el govern israelià va aprovar diumenge, per unanimitat, un pla per duplicar la població als assentaments israelians als alts del Golan, un territori sirià que Israel ocupa il·legalment des de la guerra del 1967. Amb la mesura, que preveu invertir més de deu milions d'euros en educació i energia, Israel pretén "promoure el creixement demogràfic" a la trentena d'assentaments de la zona, on ja viuen més de 25.000 colons, segons les xifres més recents.

Israel va ocupar aquest altiplà estratègic durant la Guerra dels Sis Dies del 1967, i el va annexar el 1981. La comunitat internacional coincidia a condemnar l'annexió fins que el 2019, l'aleshores president dels Estats Units, Donald Trump, va donar suport a la sobirania israeliana sobre el Golan.

Des de la caiguda del president sirià, Bashar al-Assad, les forces israelianes s'han apoderat de nou del territori dels alts del Golan sirians sota el pretext d'evitar possibles amenaces islamistes i afirmant que el canvi de control a Damasc implica que els acords d'alto el foc de la Guerra dels Sis Dies ja no eren vàlids. En una operació que les autoritats qualifiquen de "limitada i temporal", les tropes israelianes han confiscat armament, ignorant les veus internacionals com l'ONU que ho consideren una violació de la sobirania siriana. Dins d'aquesta zona, Israel també ha ocupat la part siriana del Mont Hermon, un turó que s'alça sobre Damasc, i una base militar que havia abandonat l'exèrcit sirià.

"Enfortir el Golan és enfortir l'Estat d'Israel, i això és especialment important aquesta vegada. Continuarem aguantant-lo, fent que floreixi, i hi seguirem instal·lats", va declarar Netanyahu aquest diumenge. El mandatari va assegurar que Síria ha estat un "enemic actiu" d'Israel durant aquestes dècades, ja que ha permès atacs dirigits cap al seu territori i el tràfic d'armes de l'Iran a la milícia libanesa Hezbollah.

Atacs israelians sobre Síria

Israel també ha aprofitat el caos organitzatiu a Síria per perpetrar almenys 450 atacs aeris, segons dades de l'Observatori Sirià dels Drets Humans, la majoria dels quals en instal·lacions estratègiques amb l'argument que no puguin passar a mans de l'Iran. El nou líder sirià de facto, Ahmed al-Sharaa, va criticar diumenge que Tel-Aviv estigués utilitzant pretextos falsos per justificar els atacs, però va evitar la retòrica de confrontació, al·legant que el país s'ha de concentrar en la reconstrucció. "La prioritat en aquesta etapa és la reconstrucció i l'estabilitat, no deixar-se emportar per disputes que poden portar a més destrucció", va sostenir.

En el pla verbal, Netanyahu també es va mostrar conciliador: "No tenim interès a enfrontar-nos a Síria. Determinarem la política d'Israel cap a Síria en funció de la realitat emergent al terreny", va rebaixar el primer ministre.

Plans de Netanyahu a Gaza i a Cisjordània

L'ocupació de terres sirianes s'emmarca dins d'una tendència expansionista de l'executiu de Netanyahu que ha anat en augment els últims anys. Segons l'organització sense ànim de lucre Peace Now, que supervisa la confiscació de terres a Cisjordània, Israel s'ha apropiat de 23,7 km² de terra palestina aquest any, fet que fa del 2024 l'any en què hi ha hagut més confiscacions de terres palestines dels últims trenta anys.

Tot i l'alto el foc, les tropes israelianes segueixen desplegades al Líban, on alguns pobles fronterers estan ocupats de facto, i per a molts libanesos tornar a casa seva és una quimera per culpa de les estrictes restriccions imposades per les autoritats de Tel-Aviv. Paral·lelament a Gaza, centenars de colons israelians van acampar aquest octubre a la frontera amb la Franja per reclamar una nova ocupació de l'enclavament i la construcció d'assentaments en territori palestí, una idea que ha guanyat força en el govern de Benjamin Netanyahu després de més d'un any de guerra. L'acampada, de fet, va comptar amb la presència de deu membres de l'executiu israelià. 

Al setembre, Netanyahu va comparèixer a la televisió israeliana per explicar els seus plans per a la guerra a Gaza, i va detallar sobre un mapa com s'imagina aquest nou escenari. El mandatari pretén mantenir la meitat nord de la Franja, on les seves tropes ofeguen més de 400.000 palestins amb atacs massius i el bloqueig de l'ajuda humanitària des d'aquesta tardor, per establir-hi assentaments israelians. Perquè el seu pla funcioni, és imprescindible que controli els corredors de Netzarim, al centre de Gaza, i de Filadèlfia, al sud, que delimita amb Egipte, que són la clau de volta de les negociacions per a l'alto el foc.