La ciutat de Messi, focus de narcos i violència a l'Argentina
Augmenten els homicidis vinculats al narcotràfic a Rosario, on les bandes operen amb impunitat
Rosario (Argentina)Fa mesos que la premsa argentina alerta de manera incessant sobre la “violència pel narco” que va en augment a la ciutat de Rosario, província de Santa Fe. A 300 quilòmetres de Buenos Aires, la ciutat de Messi s’ha convertit en la més perillosa del país: des de principi d'any, s’hi comptabilitzen 165 homicidis en una població d’1,3 milions que inclou l’àrea metropolitana (a la ciutat i conurbano de Buenos Aires la xifra no arriba al centenar, i la població és de 14 milions). La majoria dels crims de Rosario estan vinculats a la venda de droga, però no perquè en circuli més que en altres ciutats: la particularitat d’aquest punt del mapa és que els grups que dominen el mercat de la cocaïna operen de manera especialment violenta.
Les bandes Los Monos i Los Garompa van protagonitzar una sagnant disputa territorial a finals dels anys 90, que després d’una trentena de morts va concloure amb la victòria de Los Monos, sota les ordres del seu líder, Claudio Pájaro Cantero, assassinat el 2013. “D’origen, aquestes bandes són precàries: estan compostes per migrants interns, persones pobres que van començar robant cavalls per recol·lectar residus a la ciutat, però se n’ha creat un relat com si fossin supermalvats i tinguessin una estructura com la de Pablo Escobar”, explica a l’ARA Enrique Font, advocat i criminòleg. L’expert apunta que és important analitzar no només el delicte sinó també el control del delicte, de manera conjunta i no aïllada: “La policia, el poder judicial, les presons, que estan superpoblades… tot repercuteix en com es delinqueix al carrer”.
Segons Font, que ha participat en nombroses investigacions al voltant d’aquesta qüestió, la policia de Santa Fe ha permès aquest tipus de delictes: “Ningú denunciava, tot s’arreglava per fora de l’estat, en la lògica de les bandes. Els nois del barri ens deien que la policia no intervenia, cosa que la policia ens va reconèixer”. A banda, hi havia corrupció –“els agents cobraven a les bandes i repartien a ministres, senadors, fiscals”, o fins i tot treballaven per a elles– i violència: “La de Santa Fe és la policia més violenta del país, molt desmoralitzada, eixelebrada i desatesa: cal fer-hi una reforma urgent, però els partits no es posen d’acord”. Segons Font, doncs, la violència vinculada a la droga a Rosario es manté estable gràcies a la connivència entre el delicte i el control del delicte.
El dia a dia dels rosarins
El centre de Rosario no revela que ens trobem en una ciutat travessada per la violència: els carrers són tranquils, de dia i de nit. Són comuns els furts de mòbils i carteres, com a tantes altres urbs. El corresponsal del diari La Nación Germán de los Santos explica que la criminalitat es concentra en determinats barris populars: “En alguns no s’hi pot entrar sense el permís de les bandes –diu– i la policia només hi fa incursions esporàdiques, però això no serveix de res”. A banda del negoci de la droga, les bandes s’ocupen de la gent del barri: “Distribueixen aliments, ofereixen préstecs… van ocupant un rol que abans feia l’estat”. Segons l’Institut Nacional d’Estadística i Censos (INDEC), el 33% dels rosarins són pobres. “La inseguretat no se soluciona només amb més policia”, conclou el periodista.
Això no obstant, més mà dura és el que demana la gent. La percepció de la ciutadania és que la ciutat s’ha tornat perillosa i hostil: hi ha menys vida nocturna, el turisme ha baixat i els comerços tanquen més aviat. “Necessitem algú com Bukele, el president del Salvador. Els narcos s’han plantat i no es mouran fàcilment”, explica l’Osvaldo, un taxista a qui van intentar robar la moto fa poc i que pateix per la seguretat de la seva filla. A les eleccions primàries provincials, ha guanyat el candidat de la dreta Maximiliano Pullaro, que presumeix d’haver empresonat els líders de les bandes quan era ministre de Seguretat. “Cada vegada hi ha més armes en mans civils”, adverteix De los Santos, que recorda que aquests nivells de violència no són comuns a l’Argentina, però que “es van naturalitzant”.
La droga d’Europa passa per Rosario
Mentre que la droga del mercat local arriba per carretera, el port de Rosario ha esdevingut un punt estratègic en la ruta de la droga internacional. El riu Paraná és la ruta comercial per on els càrtels passen la droga en vaixells cap a Europa: la cocaïna surt de Bolívia, el Perú i Colòmbia i baixa pel segon riu més gran de l’Amèrica del Sud, que desemboca a l’oceà Atlàntic. En les aturades a Rosario “no hi ha violència: són grans negocis”, apunta De Los Santos. “L’any passat es van detectar 3.000 quilos de cocaïna que anaven cap a Dubai, pel Mundial de futbol”, però la major part de les vegades, “les càrregues es deixen passar”, diu Font. Com als barris, també hi ha connivència.