Amèrica llatina

Claudia Sheinbaum guanya les eleccions i serà la primera dona presidenta de Mèxic

La candidata del partit de López Obrador obté el 59% dels vots

5 min
Claudia Sheinbaum de la coalició ''Continuem fent història' nova presidenta de Mèxic

Buenos AiresClaudia Sheinbaum, la candidata de la coalició oficialista d’esquerra i centreesquerra Seguim Fent Història, és la nova presidenta de Mèxic i serà la primera dona a ocupar aquest càrrec al país. La successora de l’actual president, Andrés Manuel López Obrador (AMLO), s’ha proclamat guanyadora després d’un escrutini agònic en què l’oposició ha agitat la bandera del frau electoral i l’Institut Nacional Electoral (INE) ha endarrerit tres vegades la publicació dels resultats. Finalment, pocs minuts abans de la mitjanit (hora local) s’ha confirmat la victòria de Sheinbaum. Amb un 84% dels vots escrutats, Sheinbaum ha obtingut un 58,9% dels vots, davant del 28% de l’opositora conservadora Xóchitl Gálvez.

Sheinbaum ha guanyat les eleccions davant de Gálvez, la seva principal contrincant, representant de la coalició Força i Cor per Mèxic, formada pel Partit d’Acció Nacional (PAN), el Partit Revolucionari Institucional (PRI) –ambdós de dreta– i el Partit de la Revolució Democràtica (PRD) –d’esquerra–. A primera hora de la tarda el tercer candidat, Jorge Álvarez Máynez, del partit minoritari de centreesquerra Moviment Ciutadà, reconeixia la seva derrota davant les seves dues contrincants, ja que havia obtingut al voltant del 10% dels vots. La participació ha estat més baixa de l’esperada, poc més del 60% del cens, davant del 63% de les darreres eleccions del 2018.

Resultats de les eleccions de Mèxic
En percentatge amb un 85% dels vots escrutats

Claudia Sheinbaum

Seguim Fent Història

(MORENA, PT i PVEM)

59%

Xóchitl Gálvez

Força i Cor per Mèxic

(PAN, PRI i PRD)

28%

Jorge Álvarez Máynez

Moviment Ciutadà

10,5%

Claudia Sheinbaum

Seguim Fent Història (MORENA, PT i PVEM)

59%

Xóchitl Gálvez

Força i Cor per Mèxic (PAN, PRI i PRD)

28%

Jorge Álvarez Máynez

Moviment Ciutadà

10,5%

Claudia Sheinbaum

Seguim Fent Història (MORENA, PT i PVEM)

59%

Xóchitl Gálvez

Força i Cor per Mèxic (PAN, PRI i PRD)

28%

Jorge Álvarez Máynez

Moviment Ciutadà

10,5%

Programa progressista

Sheinbaum és membre fundadora del partit Moviment de Regeneració Nacional (Morena), al capdavant de la coalició que ha resultat guanyadora juntament amb el Partit del Treball (PT) i el Partit Verd Ecologista de Mèxic (PVEM). Els principals eixos ideològics de la plataforma són l’economia mixta de cooperació público-privada, l’humanisme, el benestar i la justícia social, l’impuls del camp i l’autosuficiència alimentària, així com el foment de la sobirania energètica. Sheinbaum, física i doctora en enginyeria, va iniciar-se en política com a secretària de Medi Ambient al govern de la Ciutat de Mèxic sota el mandat de López Obrador, un càrrec que ella mateixa ocuparia entre el 2018 i el 2023, en el qual va ser la primera dona a ocupar-lo.

"Aquestes eleccions han estat un referèndum sobre la gestió d'AMLO, que va arribar al poder fa sis anys i fins a l'últim moment ha mantingut uns alts nivells de popularitat. Sheinbaum arriba com la seva hereva, que ha de donar continuïtat al seu projecte", diu Alejandra López Martínez, professora de ciències polítiques de la Universitat Anáhuac de Mèxic.

En aquest sentit, és destacable que malgrat la baixada en la participació, que reflecteix el desencís amb la política, la nova presidenta ha obtingut un percentatge de vots millor que el seu mentor, cosa que reforça la seva legitimitat. Per a la politòloga, el resultat és un "reflex dels programes socials que han estat el segell de Morena, i que li han permès sumar suports". Els sectors d'esquerra més decebuts amb AMLO no han aconseguit que el vot de càstig es materialitzés, encara que sí que ha pujat tant l'abstenció com el vot nul.

La celebració al Zócalo de la Ciutat de Mèxic ha estat massiva. L’epicentre de la capital s’ha anat omplint de partidaris de Sheinbaum, que amb els resultats de les enquestes a peu d’urna s’anaven congregant a les portes del Palau Nacional, seu del poder executiu, que serà ocupat per Sheinbaum a partir de l’1 d’octubre, quan prengui possessió del càrrec. Ha amenitzat el vespre, des de dalt de l’escenari, una banda de mariachis, mentre s’anava endarrerint l’hora per conèixer els resultats finals.

A les xarxes socials diferents líders de les esquerres llatinoamericanes, com l’expresidenta de l’Argentina, Cristina Fernández de Kirchner, i l’expresident de Bolívia Evo Morales, felicitaven Sheinbaum amb missatges de suport abans que es coneguessin els resultats oficials.

Celebració a Ciutat de Mèxic de la victòria de Claudia Sheinbaum a les eleccions presidencials.

Una presidenta al país dels feminicidis

70 anys després que les dones aconseguissin el dret a vot a Mèxic, i després les lleis que van obligar a tenir un congrés totalment paritari i a reservar per a les dones la meitat dels càrrecs de responsabilitat local i regional, per primer cop a la seva història Mèxic tindrà una dona a la presidència. "Simbòlicament serà molt important per a la igualtat política de les dones, per al seu empoderament i per donar esperances a les nenes i les dones que en un país tan masclista, amb tants feminicidis i tanta violència contra les dones, es pot arribar a accedir als llocs de presa de decisions", apunta López Martínez.

Segons les dades oficials, entre l'1 de desembre del 2018, quan AMLO va arribar la presidència, i el gener passat, es van registrar Mèxic 4.817 casos de feminicidi, una de les taxes més altes de la regió, per darrere de països com Hondures. La politòloga admet, a més, que la presidenta "tindrà el llistó molt alt, pel sol fet de ser dona, i haurà d'avançar en igualtat de gènere, perquè el moviment feminista a Mèxic té molta visibilitat".

El principal repte: combatre la violència

Sens dubte el principal repte del seu mandat serà precisament la lluita contra la violència, de gènere i també criminal, que és la pitjor herència del sexenni AMLO. La inseguretat s'ha traduït en la campanya en 34 candidats assassinats i centenars de col·laboradors més morts o ferits en atacs armats. La guanyadora de les eleccions ha d’abordar amb urgència la principal preocupació dels mexicans: la violència i la inseguretat, que en els darrers sis anys sota el govern d’AMLO ha escalat fins a l’esgarrifosa xifra de 184.712 morts amb violència, més que en l’administració anterior. AMLO va optar per la militarització amb la creació de la Guàrdia Nacional i no sembla que la seva successora tingui preparada una resposta diferent per molt que no hagi funcionat.

Anna Ayuso, investigadora sènior del Cidob, situa també la lluita contra la pobresa com un dels reptes clau de la nova presidenta: amb una taxa de pobresa del 35%, les polítiques socials d'AMLO, que els sectors crítics consideren clientelars, han tingut un èxit relatiu. "No hi ha dinamisme per generar llocs de treball, i això requereix reformes econòmiques. Mèxic s’està beneficiant del nearshoring, l'apropament dels centres de producció als Estats Units per reduir la dependència de la Xina, i això s'està notant, però sobretot en forma d'indústria d'assemblatge, que està concentrada en els estats més propers a la frontera i no en les zones més deprimides. A més, la dependència comercial dels EUA és total: la diversificació és un altre repte important".

Des del punt de vista dels drets democràtics, Sheinbaum hereta també les crítiques contra AMLO per la concentració del poder, la seva polèmica reforma judicial i la reducció del nombre de diputats i senadors, que requereixen reformes constitucionals. No queda clar que les majories al Senat i al Congrés siguin suficients.

Milei i Trump

Des de la perspectiva de les relacions internacionals, és molt probable que la presidenta acabi tenint al davant Donald Trump, un president obertament misogin i racista, amb el qual AMLO ja va pactar l'acord de control fronterer. "La política de Biden i de Trump en el tema de control de fronteres no ha estat tan diferent i Mèxic ja ha assumit aquest paper de vigilant de la frontera dels EUA a canvi de recursos, perquè és sobretot un país de trànsit", apunta Ayuso.

A escala regional, els primers a felicitar la guanyadora han estat els governs d'esquerres llatinoamericans, com els del Brasil i Colòmbia. L'elecció d'una presidenta progressista en un dels grans països del continent equilibra de la balança després del triomf de l'ultra Javier Milei a l'Argentina, i caldrà veure si Sheinbaum té una política internacional més activa que el seu predecessor. També està pendent com es resol la crisi diplomàtica amb l'Equador després de l'assalt a l'ambaixada equatoriana a la capital federal mexicana.

stats