Cas Assange: darrera oportunitat per evitar l'extradició als Estats Units

LondresEl calvari judicial de Julian Assange, fundador de WikiLeaks, viu aquest dimarts i aquest dimecres un nou episodi, ara al Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les. I, en funció de la resolució dels dos jutges, Victoria Sharp i Jeremy Johnson, el camí legal al Regne Unit per aturar l'extradició als Estats Units podria acabar de forma abrupta.

Assange, australià, de 53 anys, ha sigut d'una manera o un altre objectiu de la justícia des que el 2010 va exposar les pràctiques contra els drets humans dels Estats Units tant a la guerra de l'Iraq com a l'Afganistan. A més, és el màxim responsable d'haver revelat, entre altres, milions de documents confidencials de departament d'Estat. Des de l'11 d'abril del 2019 és a la presó de màxima seguretat de Belmarsh, al sud de Londres.

Què es decideix en la nova vista?

Els advocats d'Assange presenten avui la petició final a la justícia britànica per poder apel·lar contra l'extradició als Estats Units que el Tribunal Suprem del Regne Unit va aprovar l'abril de 2022, i que va ser ratificada posteriorment per l'aleshores ministra de l'Interior britànica, Priti Patel. Washington reclama Assange des del 2019 per càrrecs d'espionatge i revelació de documentació classificada. En total, si fos extradit, podria ser condemnat a 175 anys de presó.

Quina és la base legal per a la nova petició d'apel·lació?

El 2021 el Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les va dictaminar que havia de ser extradit, i va rebutjar l'argument, abans validat per una jutgessa de la Cort de magistrats de Westminster, que la seva delicada salut mental implicava un risc de suïcidi si arribava a una presó dels Estats Units. És contra la decisió presa tant pel Suprem de desestimar aquest risc, com per la ministra Patel, de donar llum verda a l'extradició, que aquesta setmana té lloc aquesta nova vista. Una decisió a favor d'Assange dels dos jutges, però, no suposaria que recuperés la llibertat de forma immediata. Només que tindria la possibilitat d'apel·lar contra tota la causa. Durant el temps que trigués a veure's, continuaria empresonat.

Què argumentarà la defensa?

Si finalment Assange aconsegueix el dret a una altra apel·lació contra tota la causa de l'extradició, el seu equip d'advocats pensa exposar no només el risc de suïcidi en cas de ser empresonat als Estats Units, sinó també el fet que les seves accions no són actes d'espionatge, sinó que estan emparades pel dret a la llibertat d'informació. Chelsea Manning, el soldat que va facilitar la informació que va publicar WikiLeaks, va ser condemnat perquè va violar la llei que l'obligava a respectar la informació secreta. Però els advocats de la defensa argumenten que Assange s'ha limitat a fer de periodista i que ha fet servir el seu dret a la llibertat de premsa i informació. El periodisme, diuen, sempre ha publicat material classificat. I el cas potser més conegut és el famós dels Papers del Pentàgon.

Què passa si Assange perd?

Assange encara podrien apel·lar al Tribunal Europeu de Drets Humans. Però les autoritats britàniques, i en aquest cas el ministre de l'Interior James Claverly, podrien fer cas omís i fer-lo pujar a un avió amb destí als Estats Units de forma immediata. El resultat de la vista que s'inicia aquest dimarts és probable que es conegui d'aquí a unes setmanes, però correspon a la jutge de rang superior Victoria Sharp decidir quan lliura el veredicte i podria fer-ho aquest mateix dimecres.

Quin és l'origen de tot el cas?

L'any 2010, la web que Assange havia fundat el 2006, WikiLeaks, va difondre un vídeo en què un helicòpter militar nord-americà assassinava un grup de civils desarmats a Bagdad el 2007, quatre anys després de la invasió. Entre les víctimes hi havia dos periodistes de l’agència Reuters. Va ser el moment de màxima glòria d'Assange, que aleshores comptava amb el suport d'alguns dels diaris més importants del món. Amb anterioritat a la difusió del vídeo, però, la web ja havia publicat altra informació classificada. I posteriorment, en va publicar molta més, inclosos correus confidencials del departament d'Estat dels Estats Units. WikiLeaks va aconseguir la informació sobre l'Iraq que el va posar en el punt de mira de la Casa Blanca després que la hi filtrés l'analista d'intel·ligència de l'exèrcit dels Estats Units Chelsea Manning. El soldat trans, ara ja una dona, va romandre en presó del 2010 al 2017. El 2019 hi va passar dos mesos més per negar-se a declarar sobre la revelació de secrets a WikiLeaks.

Quan comença l'actual persecució judicial?

L'agost del 2010, la fiscalia d'Estocolm dicta ordre de cerca i captura contra Assange per interrogar-lo per un possible delicte d'abusos sexuals i un altre de violació. El desembre del mateix any és arrestat, però és deixat en llibertat sota fiança mentre es veu el cas d'extradició. Com al llarg de l'interminable procés, l'australià es declara innocent i argumenta que es tracta d'una persecució política per, justament, les revelacions que ha fet de material confidencial dels Estats Units. Presenta batalla legal contra l'extradició mentre està sota control policial i judicial, tot i que no és encara en una presó. Dos anys més tard, el maig del 2012, el Tribunal Suprem ordena, finalment, l'extradició a Estocolm. Assange trenca la llibertat sota finança que li havien concedit els tribunals anglesos i es refugia a l'ambaixada de l'Equador a Londres. L'agost del 2012, el president equatorià, Rafael Correa, li concedeix asil polític. L'australià viurà set anys tancat en les petites dependències diplomàtiques sense poder posar un peu al carrer i la seva salut física i mental es va deteriorant.

Què ha passat amb les acusacions de violació?

Tot i que el 2015 la fiscalia d'Estocolm retira els càrrecs d'abusos, perquè ha passat prou temps per poder-lo interrogar, en aquells moments la investigació sobre WikiLeaks que ha ordenat el president Barack Obama ja fa dos anys que es porta a terme. El febrer del 2016 el grup de treball de detencions arbitràries de Nacions Unides emet un informe en què assegura que Assange ha patit la violació dels seus drets humans i polítics des de la primera detenció a Londres, el desembre del 2010. No serà fins al novembre del 2019, però, que Suècia no retirarà finalment el càrrec de violació.

Quan el denuncien els Estats Units?

L'11 d'abril del 2019, Julian Assange és expulsat de l'ambaixada de l'Equador, quan el nou president del país, Lenin Moreno, li retira la protecció diplomàtica. Assange és expulsat de l'ambaixada i la policia el deté. Jutjat per haver trencat la llibertat sota fiança el 2012, és condemnat a 52 setmanes de presó. En aquell moment, els Estats Units en sol·liciten l'extradició. El departament de Justícia dels Estats Units descriu les filtracions de WikiLeaks com "una de les més grans revelacions d'informació classificada de la història dels Estats Units". I Washington assegura que la informació havia posat agents i col·laboradors dels Estats Units a l'Afganistan i l'Iraq en "risc de danys greus, tortura o fins i tot la mort".Tant el parlament australià com el primer ministre del país, Anthony Albanese, han demanat reiteradament, l'última vegada fa només una setmana, que els Estats Units retirin els càrrecs.