El clima de guerra de blocs s'imposa a la cimera de l'OTAN

WashingtonMés de dos anys després que esclatés la guerra d'Ucraïna, l'OTAN ha conclòs el seu 75è aniversari fent una crida a no quedar-se enrere en la cursa armamentística contra Rússia. Encara que la prioritat número u sigui frenar l'avenç de Moscou, la llista d'amenaces per a l'Aliança s'ha ampliat amb la Xina i l'Iran. Kíiv s'ha convertit en la punta de llança d'una guerra de blocs que cada cop pren més forma, amb els aliats acusant Pequín i Teheran d'ajudar Vladímir Putin en la seva invasió.

Els països occidentals s'han compromès a enviar 40.000 milions d'euros a Kíiv en el pròxim any, i cada país membre començarà a treballar a casa per reforçar les seves capacitats industrials en l'àmbit defensiu.

La recent incorporació de Finlàndia i Suècia, que s'han estrenat en aquesta cimera i han elevat el nombre països membres a 32, també és símptoma del clima bèl·lic que continua escampant-se arreu del Vell Continent. Alemanya és un dels països europeus on més ressona aquesta militarització: d'una banda, els Estats Units han anunciat que el 2026 hi instal·laran sistemes de míssils de llarg abast per ampliar el rang de les capacitats balístiques d'Europa, i de l'altra, l'OTAN hi crearà una base des d'on coordinar l'equipament i entrenament de les tropes ucraïneses. Moscou ja ha reaccionat al desplegament dels míssils de llarg abast amenaçant amb una "resposta militar".

Campanya russa contra Occident

"Rússia està duent a terme una campanya d'hostilitats per intimidar els aliats de l'OTAN", ha advertit aquest dijous el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg. El polític noruec ha fet aquesta declaració amb relació a una exclusiva publicada per la CNN que revela que els Estats Units i Alemanya han frustrat un complot rus per assassinar el director executiu d'una fàbrica d'armes alemanya que produeix projectils i vehicles militars per a Ucraïna. Stoltenberg no ha fet referència explícita a aquest cas, però sí que ha assegurat que han detectat "una campanya organitzada pels serveis de seguretat russos amb l'objectiu de dur a terme accions hostils contra els aliats de l'OTAN". Stoltenberg ha assegurat que la intenció de Rússia és desencoratjar el suport a Kíiv, encara que està tenint "l'efecte contrari". "Els aliats de l'OTAN han sortit en defensa d'Ucraïna", ha assegurat.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha celebrat el compromís de l'Aliança amb el seu país i el paquet d'assistència militar que s'ha aprovat. Tot i que a efectes pràctics la inclusió de la paraula irreversible en la declaració de l'OTAN sobre la futura adhesió d'Ucraïna a l'Aliança no canvia la realitat immediata del país, Zelenski ho ha celebrat com un "victòria". El president considera que es tracta "d'un pas més" per a la seva entrada a l'OTAN i creu que el pròxim moviment ja serà una invitació formal.

El que sí que Ucraïna ha demanat als socis occidentals ha estat que aixequin les restriccions sobre l'ús de les armes contra els objectius russos. Alemanya i els Estats Units ja van fer-ho, amb condicions, al maig, quan van autoritzar Kíiv perquè utilitzés el seu armament per dur a terme atacs dins territori rus. "Si volem guanyar, sobreviure... necessitem aixecar totes les limitacions", ha dit Zelenski.

Un altre dels grans anuncis d'aquesta cimera ha estat el de l'enviament de diversos sistemes de defensa aeris a Ucraïna. Zelenski ha agraït l'enviament dels Patriot fet conjuntament entre els Estats Units, Alemanya, els Països Baixos, Romania i Itàlia, així com els avions de combat F-16 que ja estan volant cap a territori ucraïnès. Els avions, segons ha informat el conseller de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, Jake Sullivan, estaran a les bases ucraïneses i podrien entrar en funcionament aquest estiu. Sullivan ha sortit a fer aquest aclariment després que Rússia acusés Washington d'estar "liderant una màfia bèl·lica" amb els acords assolits a la cimera. En el seu moment Putin ja va sortir a dir que si els F-16 s'arribaven a utilitzar en aeròdroms de tercers països es "convertirien en un objectiu legítim".

Pequín acusa l'OTAN de "males intencions"

Qui tampoc s'ha pres bé els moviments duts a terme dins la cimera de l'OTAN ha estat la Xina. Pequín ha criticat que els membres de l'Aliança l'hagin assenyalat com un agent "facilitador" per a les operacions de Rússia a dins d'Ucraïna. "En la crisi d'Ucraïna l'OTAN ha exagerat la responsabilitat de la Xina. Això no té sentit i està carregat de males intencions", ha assegurat el portaveu del ministeri d'Assumptes Exteriors xinès, Lin Jin.

Lin ha assegurat que la declaració dels països aliats "està ple de la mentalitat de la Guerra Freda i de retòrica bel·ligerant, i d'un contingut relacionat amb la Xina ple de provocacions, mentides, incitacions i difamacions".

D'altra banda, la Xina també ha avisat l'OTAN que la seva expansió per la zona de l'Indopacífic pertorba la regió. Aquest dijous els líders del Japó, Corea del Sud, Nova Zelanda i Austràlia s'han reunit també amb els membres de l'Aliança per abordar la situació del mar de la Xina Meridional. En aquesta regió fa temps que els Estats Units hi han estat reforçant la seva presència militar per contenir el gegant asiàtic, especialment després que hagi fet explícit que "la reunificació" de Taiwan és inevitable. Això seria una línia vermella per a Washington i, per tant, per al bloc occidental.