Internacional02/01/2020

Els cocodrils que han passat de ser mascotes a aterrir la capital de la Costa d'Ivori

Els animals eren propietat del primer president del país i ara campen sense control per la ciutat

The Economist
i The Economist

Yamoussoukro (Costa d'Ivori)Al primer president de la Costa d'Ivori, Félix Houphouët-Boigny –que va ser el pare de la independència–, li agradava construir-se monuments a ell mateix. Després de l'emancipació de França, el 1960, el mandatari va decidir que la nova capital política del país seria erigida sobre la seva aldea natal, Yamoussoukro, un poble remot de poques desenes d'habitants allunyat de tot i de tothom. Malgrat els inconvenients logístics que comportava la decisió, la va executar amb fermesa.

I no va, ni molt menys, escatimar en despeses. Entre d'altres excentricitats, va equipar la nova ciutat amb una gran pista d'aterratge, una pista sobre gel –la primera de l'Àfrica occidental–, la llavors considerada basílica més gran del món i un gran palau. Un gran palau envoltat per un immens llac artificial ple de cocodrils. Una mena de mascotes del president.

Cargando
No hay anuncios

Però amb la mort de Félix Houphouët-Boigny, el 1993, Yamoussoukro s'ha anat esborrant a poc a poc del mapa. Malgrat que la capital del país continua sent l'antiga aldea del dictador, gran part de l'activitat econòmica i política s'ha traslladat a la ciutat d'Abidjan, fins al punt que Yamoussoukro ha quedat notablement abandonada. Només cal fer una volta pels seus carrers per adonar-se que les carreteres són plenes d'esquerdes i sotracs, que molts fanals ja no fan llum o que la pols i la grisor que emboiren molts dels seus racons són senyals evidents de la decadència que pateix el municipi.

"Si t'acostes a l'aigua et menjaran"

Però de tots aquests senyals de decadència, n'hi ha un que preocupa especialment els habitants de Yamoussoukro. Els cocodrils que abans custodiaven el gran palau del president van ser parcialment abandonats i, a causa de la falta de mesures per controlar-los, han acabat escapant a les vies fluvials de la ciutat, on s'han reproduït sense cap mena de cautela. Els veïns de la ciutat denuncien que sovint les bèsties campen soles i que ja hi ha hagut diverses víctimes. "Ningú es va preocupar per aquests cocodrils, no hi va haver cap mena de gestió. Si t'acostes a l'aigua et menjaran", explica Souaga Gérard, una mestra de Yamoussoukro.

Cargando
No hay anuncios

Durant més de tres dècades els va cuidar l'operari Dicko Toki. Els alimentava diàriament i els hi posava noms com Capitaine o Chef de Cabinet, una clara referència al seu vincle polític amb el país. Però el 2012 l'home que controlava la colònia de cocodrils va ser arrossegat al fons del llac per una de les bèsties, concretament per Chef de Cabinet. Se'l van cruspir en pocs minuts.

Des de llavors, la presidència compra bous cada mes per alimentar-los, però sembla que no és suficient. Cada cop estan acostumats a menjar més assíduament i un dels principals motius que ho explica és l'actitud irresponsable del turisme. Molts dels visitants de la ciutat paguen diners a la població local perquè els llancin pollastres vius i d'aquesta manera puguin veure els cocodrils en acció. Aquesta rica dieta ha provocat que les bèsties creixin i es reprodueixin cada vegada més.

Cargando
No hay anuncios

De fet, originàriament hi havia una desena de cocodrils. Ara es desconeix el nombre d'exemplars que hi ha a la ciutat i tampoc se sap la xifra exacta de persones que han mort com a conseqüència dels seus atacs. Els habitants de la localitat asseguren que la situació és especialment perillosa durant l'època de pluges, quan hi ha risc d'inundacions.

Animals sagrats

A més a més, encara hi ha un altre factor que fa més delicada la gestió d'aquesta problemàtica. Els cocodrils de Yamoussoukro gaudeixen d'una certa aurèola sagrada, ja que van pertànyer al primer mandatari del país. Part de la població, inclosos molts guàrdies del palau, pensen que qualsevol persona que faci mal als animals serà maleït per sempre.