El COI evita investigar si el marxandatge dels Jocs d'Hivern de Pequín està fet amb mà d'obra esclava
El comitè s'ha negat a reunir-se amb un grup d'activistes que ho denuncien
PequínLa petició dels activistes era simple: volien compartir la seva preocupació sobre els drets humans a la Xina, en particular sobre la possibilitat que els objectes de marxandatge oficial per als Jocs Olímpics d'Hivern de Pequín s'haguessin fabricat amb mà d'obra esclava, i saber què estava fent el Comitè Olímpic Internacional (COI) per garantir que no era així. Durant mesos van insistir en demanar als funcionaris olímpics per poder parlar amb ells. Al principi, el COI els posava objeccions. Finalment, membres del comitè van acceptar reunir-se amb ells, però només per a un "exercici d'escolta activa", sense compartir cap informació. I la xerrada hauria de mantenir-se en secret.
Finalment, a finals del mes passat, el COI va cancel·lar la reunió amb el grup d'activistes, anomenat Coalició per Acabar amb el Treball Forçat a la regió uigur. "Mentre que el COI continuarà reforçant la seva tasca en relació amb els drets laborals –els va dir en un correu electrònic Magali Martowicz, responsable de drets humans del COI–, lamentem concloure que la seva organització i el COI aquest cop no podran seure a dialogar com a resultat de les diferències d'enfocament, fins i tot pel que fa a l'abast, el procés i la confidencialitat".
La correspondència entre el COI i la Coalició per Acabar amb el Treball Forçat a la regió uigur, a la qual ha tingut accés el New York Times, mostra com és de reticent el comitè a vincular-se amb els crítics de Pequín fins i tot en qüestions directament relacionades amb el funcionament dels Jocs.
És possible que les empreses no puguin garantir que els seus productes no es fabriquen amb mà d'obra esclava, sobretot tenint en compte les restriccions de la Xina sobre els estrangers a la regió de Xinjiang. Però el COI sembla reticent fins i tot a intentar esbrinar-ho, segons membres de la coalició, una acusació compartida per altres grups de defensa dels drets humans.
"O bé no tenen res a dir ni mostrar la diligència deguda sobre el treball forçat, o bé no estan disposats a fer-ho per no enfrontar-se a Pequín", va dir Bennett Freeman, exfuncionari del departament d'Estat que va enviar els correus electrònics al COI en nom de la coalició. Com a resultat, diu, "és realment impossible en aquest moment per al COI descartar l'ús de la mà d'obra esclava en la fabricació del marxandatge olímpic".
La preocupació global per la situació dels drets humans a la Xina plana sobre els preparatius del país per acollir els Jocs Olímpics d'Hivern a Pequín el mes vinent. Diversos líders mundials i activistes internacionals posen el focus en la repressió per part de les autoritats xineses sobre la minoria musulmana dels uigurs, a la regió occidental de Xinjiang, i les denúncies que els uigurs estan sent pressionats per fer treballs forçats. Els Estats Units, la Gran Bretanya, el Canadà i Austràlia han anunciat boicots diplomàtics als Jocs.
El COI diu que els Jocs no són polítics
El COI ha esquivat fins ara les crides constants perquè exerceixi més pressió sobre la Xina, un mercat lucratiu i un important soci financer i organitzatiu per als Jocs Olímpics. Quan la tenista Peng Shuai, tres vegades olímpica, va desaparèixer de la vida pública després d'acusar un alt líder xinès de coaccionar-la a tenir sexe, el COI va fer una videotrucada amb ella i va dir que semblava estar segura, malgrat la preocupació global generalitzada. Quan es va impugnar la supressió de les llibertats civils per part de la Xina a Xinjiang, Hong Kong i el Tibet, els funcionaris van respondre argumentant que els Jocs no són polítics.
En altres països, el COI sí que ha estat disposat a enfrontar-s'hi, com quan va impulsar el govern rus a investigar les reclamacions de salaris no pagats als treballadors que havien ajudat a construir les instal·lacions dels Jocs d'Hivern de Sotxi. L'any passat el comitè també va plantejar la seva preocupació a les autoritats japoneses sobre les condicions dels treballadors de la construcció abans dels Jocs Olímpics de Tòquio. "Però hi ha un sistema diferent per a la Xina", diu Minky Worden, directora d'iniciatives globals del grup activista.
En resposta a preguntes del rotatiu nord-americà, el COI va dir que el comitè organitzador dels Jocs de Pequín, integrat per autoritats xineses, publicarà un informe sobre el seu aprovisionament responsable a mitjans de gener. "La nostra política és que el COI escolta totes les preocupacions que estan directament relacionades amb els Jocs Olímpics", diu el comunicat, i assegura que es va oferir una trobada amb la mencionada coalició però es va desestimar.
El COI també té lligams amb companyies tèxtils que utilitzen cotó de Xinjiang. El proveïdor de l'uniforme oficial del comitè és Anta, un gegant xinès de la roba esportiva que utilitza cotó d'aquesta regió de majoria uigur. En un comunicat recent, però, el COI explica que ha dut a terme auditories sobre els uniformes d'Anta i no ha trobat "cap tema" de treball forçat. Mentrestant, creix la pressió internacional perquè les marques de roba es desvinculin del cotó de Xinjiang. El mes passat el president dels EUA, Joe Biden, va firmar una llei bipartidista que prohibeix importar béns que estiguin fets "en part o totalment" a Xinjiang, tret que les companyies puguin demostrar que no hi ha intervingut mà d'obra esclava.