Quan els colpistes controlen les vacunes

Tres dies abans que l’arrestessin els soldats, la líder de Birmània, Aung San Suu Kyi, va rebre la primera dosi de la vacuna contra el covid-19. El gest formava part d’una campanya d’àmbit nacional per combatre el coronavirus a través de tests, mascaretes, confinaments i vacunació. Però, igual que el seu govern, aquest programa de mesures anticovid va ser eliminat per l’exèrcit quan va assaltar el poder en el cop d’estat de l’1 de febrer. “Hi havia hagut un esforç clar de detecció, vigilància i vacunació, i tot això es va ensorrar”, diu Alessandra Dentice, cap de l’oficina de l’Unicef a Birmània.

Ara el país està pagant el preu de la negligència de la junta militar davant de la pandèmia. Segons dades del ministeri de Salut, el nombre de casos registrats de covid-19 ha crescut ràpidament, i els experts creuen que n’hi ha molts més que no s’estan detectant. Preocupen sobretot els brots a la zona pròxima a la frontera amb l’Índia, origen de la variant delta, però també n’hi ha a Rangun, Nay Pyi Taw i Mandalay, les tres principals ciutats del país.

El govern deposat havia comprat 3,5 milions de vacunes a l’Índia abans del cop. La junta va requisar la majoria de les dosis però va ignorar els plans per prioritzar la vacunació entre la gent gran. Algunes vacunes es van destinar a soldats i, com a protesta, molts metges van rebutjar rebre una segona dosi oferta pel règim. La negativa de l’exèrcit a donar detalls sobre el seu programa de vacunació va provocar que Covax, el programa de distribució global de vacunes, endarrerís un enviament de 5,5 milions d’unitats al març, segons el doctor Stephan Paul Jost, representant a Birmània de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Des de llavors no s’ha programat cap altre enviament.

El dilema dels metges

El sistema de salut birmà està sota una gran pressió. Metges i professionals sanitaris es van declarar en vaga per protestar contra el cop d’estat i desenes de centres de salut han sigut ocupats per l’exèrcit, la qual cosa ha fet que molts pacients no hi vagin per por de ser detinguts o de rebre un tret. Alguns metges estimen que centenars de pacients moren cada setmana perquè no poden rebre l’atenció que necessiten.

“Les autoritats de facto han de crear un entorn en què la gent pugui treballar sense por i els pacients puguin ser atesos sense por”, diu Jost, que denuncia que la situació ha generat un “gran dilema per als professionals de la salut”, que han de decidir entre “servir el país del futur o els pacients del present”.

Una comunitat especialment afectada pel coronavirus és el poble de Kalay, a uns 100 quilòmetres de la frontera amb l’Índia. L’únic hospital públic de la zona té tots els llits ocupats per pacients crítics, segons Lal Puia, un voluntari que treballa en un hospital de campanya. El poble està confinat, i als carrers només hi ha gent comprant menjar i medicaments o intentant llogar bombones d’oxigen, que són escasses. Segons el règim, els últims dos mesos han mort 138 persones de covid a tot el país, però Lal calcula que en aquest temps hi ha hagut almenys 400 defuncions només a la seva comunitat. “El govern dels militars no està fent res pel covid i la gent s’ha d’espavilar sola”, denuncia Lal.

La primera onada, controlada

Birmània va patir una gran onada de covid entre el setembre i el gener, durant la qual es van registrar més de 140.000 casos i 3.100 defuncions. El ministeri de Salut de Suu Kyi, que feia tests a més de 20.000 persones cada dia, gairebé havia aconseguit contenir el virus abans de l’1 de febrer, segons dades governamentals.

Les grans mobilitzacions contra la junta militar van generar preocupació pel possible risc d’infeccions. Molts manifestants portaven mascareta, i el toc de queda imposat pels militars també va ajudar a contenir el virus. Però la caiguda del nombre de tests després del cop va fer molt difícil verificar el nombre de casos existents al país. Els últims dies el nombre de proves s’ha incrementat gradualment fins a les 9.400 diàries, segons el ministeri de Salut. Però la taxa de positivitat també ha crescut (en les últimes quatres setmanes s’ha més que doblat), fins a arribar al 22%. A mitjans de juny el ministeri va confirmar la presència de les variants alfa i delta al país.

Experts internacionals en salut van elogiar en el seu moment el programa de vacunació de Birmània. Aung San Suu Kyi va ser ràpida a l’hora d’aconseguir el compromís de l’Índia per enviar 3,5 milions de dosis, el primer lot de les quals va arribar a finals de gener. El govern va vacunar 105.000 professionals sanitaris (i molts alts funcionaris) els dies previs al cop. Una portaveu del ministeri de Salut de la junta, la doctora Khin Khin Gyi, diu que aquells 3,5 milions de vacunes ja s’han administrat i que moltes es van posar a disposició del públic en centres de vacunació d’arreu del país. Des de llavors la Xina ha donat mig milió de dosis de la vacuna Sinopharm, 200.000 de les quals destinades als militars, segons la portaveu.

Aung San Suu Kyi, que s’enfronta a mitja dotzena de càrrecs, va rebre la segona dosi mentre estava detinguda. La setmana passada va ser informada de la nova onada de covid a Birmània pel seu advocat, Daw Min Min Soe. “Està molt preocupada -assegura l’advocat-. Vol dir a tothom que sigui conscient del covid i que vagi amb compte”.

Copyright The New York Times