Els organitzadors faran canvis als debats presidencials dels EUA per posar-hi ordre

BarcelonaLa Comissió de Debats Presidencials, un organisme bipartidista, ha anunciat que proposarà canvis en les estructures dels dos pròxims debats presidencials que encara queden entre Donald Trump i Joe Biden per evitar escenaris com el d'aquest dimarts a la nit, en què les constants interrupcions i els insults van ser la tònica general del primer cara a cara, especialment per part del president en el càrrec.

La comissió es planteja fins i tot donar als moderadors la potestat de tallar els micròfons d'algun dels dos candidats quan ho cregui necessari. En el primer debat presidencial, Trump va interrompre nombroses vegades Biden però també el mateix moderador, el periodista de la Fox Chris Wallace, que va haver d'insistir al president que el deixés formular les seves preguntes.

La campanya de Trump ha criticat l'actuació de Wallace i l'acusa d'haver-se comportat de forma esbiaixada cap a Biden. També han criticat l'anunci de la comissió sobre possibles canvis d'estructura i acusen aquest grup independent de voler fer modificacions "perquè el seu home va rebre una pallissa ahir a la nit". "Trump va ser la força dominant i Biden ara intenta comprar els àrbitres, però no s'haurien de canviar les normes enmig del partit", deia en un comunicat Tim Murtaugh, el director de campanya de Trump.

La campanya de Biden, per la seva banda, ha anunciat que després del debat, entre les deu i les onze de la nit de dimarts, van aconseguir recaptar 3,8 milions de dòlars en donacions online a través de la plataforma online de captació de fons del Partit Demòcrata, que es diu ActBlue. Es tracta d'una xifra horària rècord per a aquesta plataforma, que es va posar en marxa el 2004 i que va donar molts milions a Barack Obama.

L'èxit d'aquesta via de captació de fons ha portat els republicans a crear fa poc més d'un any la seva pròpia plataforma, WinRed, tot i que encara no han arribat a assolir les xifres d'ActBlue. Aquest tipus de plataformes "cada cop capten més milions a través de petites donacions d'un nombre massiu de persones, una nova tendència [en el finançament de campanyes] que incrementa la participació política dels nord-americans, però que no ha fet que els grans donants deixin de tenir influència", explica Sheila Krumholz, del Center for Responsive Politics (CRP) dels Estats Units en un brífing ofert pel Foreign Press Center.

Facebook retira anuncis de Trump

D'altra banda, Facebook ha prohibit diversos anuncis penjats a la plataforma i a Instagram que denunciaven un suposat frau en el vot per correu, una teoria impulsada i fomentada pel mateix president Trump. L'endemà que el president fes les mateixes acusacions en el debat presidencial televisat, la xarxa social va decidir prohibir aquests anuncis considerant-los desinformació, ja que no hi ha proves que sustentin l'acusació.

Al mateix temps, també ha prohibit uns anuncis que havia penjat la campanya electoral de Trump en què s'advertia que l'arribada de refugiats al país podia fer incrementar els casos de covid-19, una afirmació que la xarxa social ha desestimat com a falsa.

Facebook ha fet pública així una nova guia d'actuació davant de continguts polítics i electorals, en què adverteix que prohibirà qualsevol missatge que "deslegitimi qualsevol procés legal de votació com a fraudulent o corrupte". Alhora, des del 29 de setembre, prohibeix també en les seves xarxes qualsevol expressió de suport a la teoria conspiratòria dels QAnon, un grup de seguidors de Trump que amb el hashtag #SavetheChildren disseminen històries sobre suposats grups secrets de demòcrates famosos que volen controlar el món i que utilitzen sang de nens petits per rejovenir-se.