Commoció al Brasil per l'esclavitud de treballadors negres en plantacions vinícoles

Sao PaoloUn escàndol d'esclavatge i humiliacions racistes ha commocionat el Brasil. Treballadors pobres, majoritàriament afrobrasilers, que provenien de Bahia (al nord-est del país), un dels bastions de Lula i l’esquerra brasilera, eren explotats a Serra Gaúcha, a l’extrem sud del país, en una regió de descendents d’immigrants alemanys i italians, que va votar massissament Jair Bolsonaro a les presidencials de l’octubre.

La força simbòlica dels 207 treballadors agrícoles alliberats, que veremaven en situació pràcticament d’esclavitud per a tres grans vinícoles de Rio Grande do Sul, ha sacsejat l’opinió pública brasilera. Descendents d’immigració europea blanca torturant descendents d’immigració esclava com si encara fos l’època colonial portuguesa prèvia a la Llei Àuria, que va abolir l’esclavatge al Brasil el 1888.

Com més detalls escabrosos es coneixen, més aflora la indignació. Insults racistes; pallisses, agressions amb xocs elèctrics, cops de porra i esprais de pebre; jornades de més de 16 hores sis dies a la setmana; condicions infrahumanes a l’allotjament on eren retinguts contra la seva voluntat, tancats a pany i forrellat perquè no poguessin fugir; coaccions i extorsions per pagar el seu transport per carretera des del lloc d’origen (a més de 1.500 km de distància) i el preu pels núvols del menjar (en males condicions) per crear deutes amb l’empresa que els contractava. Tot això passava en aquest inici del 2023 del nou govern de Lula da Silva a Bento Gonçalves, la capital brasilera del raïm que concentra el 85% de la producció nacional de vins i escumosos. La verema en condicions d’abús era feta per tres grans vinícoles amb prestigi al Brasil: Cooperativa Aurora, Garibaldi i Salton, que, per reduir costos de producció, havien decidit externalitzar la recollida del raïm.

El cas va ser destapat perquè tres treballadors van aconseguir fugir de l’allotjament i denunciar la situació vexatòria a una unitat operacional de la policia de carreteres, que va constatar in fraganti els fets descrits. A partir de llavors, la Justícia del Treball s’ha encarregat de totes les diligències i denúncies.

Apologia del racisme

La indignació general encara va augmentar més quan un regidor de la veïna Caxias do Sul va fer un discurs que la Fiscalia considera que és apologia del racisme, en què demanava als productors vinícoles que només contractessin mà d’obra blanca procedent de l’Argentina: “Ells sí que són nets, treballadors, correctes, compleixen els horaris, mantenen la casa neta i el dia que marxen encara agraeixen la feina al patró”, va assegurar Sandro Fantinel.

La Cambra Municipal de la localitat ja ha obert un procés que li podria fer perdre el càrrec. Paral·lelament, s’enfronta a diverses denúncies després que les seves paraules d’odi es transformessin en virals a les xarxes: “L’única cultura que tenen els bahians és la de tocar el tambor, per això és normal que acabessin passant aquest tipus de problemes”, deia el regidor.

La fiscalització difícil en zones rurals

En les tres últimes dècades, entre el 1995 i el 2022, més de 60.000 treballadors han estat alliberats al Brasil en situacions anàlogues a l’esclavitud moderna. Considerada una xacra estructural, comprèn treball forçat en jornades exhaustives fora de la normativa laboral, condicions degradants i violacions greus dels drets humans.

Els principals registres són en l'entorn rural, en propietats dedicades a l’agropecuària (en plantacions de canya de sucre, soja i cafè) i a la mineria (principalment de carbó) que són de difícil accés, cosa que dificulta les inspeccions de la Justícia del Treball. L’estat amb més denúncies és l’amazònic del Parà, on s’han rescatat 13.000 treballadors en 27 anys.

El 2022, que coincideix amb l'últim any al poder de Jair Bolsonaro, 2.575 treballadors van ser alliberats, el 83% dels quals eren afrodescendents i més de la meitat procedien de la regió nord-est del país. Durant el seu mandat, el líder ultra criticava el combat al treball esclau quan deia que “les normes reguladores impedeixen que un productor es pugui convertir en un gran empresari que acaba generant molts llocs de treball” i va donar suport explícit a terratinents que havien estat denunciats per pràctiques laborals abusives.