Com és el complex industrial que s'ha convertit en l'últim reducte de resistència a Mariúpol?

BarcelonaAzovstal, la planta metal·lúrgica de Mariúpol que refugia els últims combatents ucraïnesos de la ciutat, guarda l’últim reducte d'una ciutat que "ja no existeix", com va dir Dmitró Kuleba, el ministre d'Exteriors ucraïnès. Malgrat els diversos ultimàtums russos perquè es rendeixin, els soldats ucraïnesos resisteixen i demanen ajuda a tots els líders mundials perquè els treguin d’allà cap al territori d’un tercer estat. És difícil saber quantes persones s’hi han refugiat, però l’Ajuntament de Mariúpol calcula que hi ha centenars de civils amb els militars.

La planta d'Azovstal és una enorme fortalesa a tocar del mar d'Azov, de parets gruixudes, portes d'acer i laberints subterranis reforçats. Conforma un complex de més d'11 quilòmetres quadrats. A la superfície, quilòmetres i quilòmetres de magatzems, forns, xemeneies i altres edificis que permeten als combatents ucraïnesos amagar-se de les forces russes. Sota terra, diversos nivells de passadissos laberíntics i búnquers que es van reforçar durant la Guerra Freda per protegir els milers de treballadors de la planta de possibles bombardejos o fins i tot d'atacs nuclears.

Ian Gaguin, que es va identificar com un assessor rus a la república autoproclamada de Donetsk, va explicar en un missatge difós per les xarxes socials que l'assalt a Azovstal progressa de manera lenta per les característiques de l'edifici, que per la seva extensió podria comparar-se amb una altra ciutat. Gaguin la descriu "com una altra Mariúpol" subterrània, amb xarxes de comunicació internes i carreteres. El portaveu de les milícies pro-russes a Donetsk, Eduard Basurin, admetia la setmana passada que l'únic pla viable és bloquejar-ne les sortides "i després recórrer a les tropes especialitzades en guerra química, que trobaran la manera d'expulsar els talps del seu cau".

Búnquers de la Guerra Freda amb capacitat per a milers de persones

La portaveu de la companyia propietària d’Azovstal, Galina Iatsura, va explicar aquest dimarts al New York Times que els búnquers ja van servir de refugi als treballadors el 2014, quan les forces separatistes pro-russes van intentar tenir el control de Mariúpol, i que des d’aleshores els han mantingut preparats i proveïts amb menjar i aigua. Iatsura va afegir que els refugis poden acollir fins a 4.000 persones i que tenen provisions per a tres setmanes.

Azovstal es va construir el 1931, durant l'era soviètica, i va deixar de funcionar durant la Segona Guerra Mundial. A mesura que la línia del front s'acostava a Mariúpol, els operaris van desmantellar la maquinària i van enviar-la cap als Urals. Els últims treballadors van deixar-la l'octubre del 1941, el dia abans que l'exèrcit nazi conquerís la ciutat. La planta va ser destruïda en els mesos següents i no va tornar a ser operativa fins al 1944, un any després del final de l'ocupació.

Actualment, la planta és propietat de Metinvest, un grup controlat per l'home més ric d'Ucraïna, el multimilionari Rinat Akhmetov. Abans de la guerra, Azovstal era considerada una de les metal·lúrgiques més grans d'Europa, amb una producció de més de 4 milions de tones d'acer a l'any i una plantilla de prop de 10.000 treballadors.