Els compromisos de Glasgow permetrien no superar els 1,8 graus d'escalfament

LondresL'objectiu que el primer ministre britànic, Boris Johnson, tenia al cap a l’hora de fer balanç de la cimera del canvi climàtic de Glasgow quan tanqui el 12 de novembre era poder dir que l'Acord de París seguia viu. És a dir, que la humanitat encara pot evitar el desastre i que l'escalfament global del planeta a l'arribar el final d'aquest segle no superarà els 1,5 graus centígrads o, en el pitjor dels casos, els 2, límit màxim que marcava el pacte signat l'any 2015 a la capital francesa. I aquest dijous la COP26 s'ha acostat una mica més a aquesta meta diplomàtica gràcies a la intervenció de Fatih Birol, director executiu de l'Agència Internacional de l'Energia (IEA, en les sigles en anglès). Però n'hi ha hagut una de freda i una de calenta, i totes dues a la mateixa trobada.

En una intervenció a la Blue Zone de la COP26, Fatih Birol ha titllat d'"extremadament encoratjador" el progrés de les converses i l'impacte de les promeses que fins ara han tingut lloc: des dels compromisos sobre desforestació fins a les retallades de les emissions de metà, els objectius de descarbonització dels països més contaminants o l'intent de posar fi a l'ús del carbó.

Una nova avaluació feta sobre els mateixos models que l'agència havia considerat fa només unes setmanes i que indicaven que l'augment de temperatura s'encaminava molt per sobre dels 2 graus apuntaria ara, en cas que es complís tota la lletra petita dels acords –molts, però, no en tenen–, que l'escalfament es limitaria a només 1,8 graus. Amb tot, en una piulada prèvia a la seva xerrada a Glasgow Birol ha advertit que si bé és "un gran pas endavant, cal fer molt més".

L'avaluació de l'Agència Internacional de l'Energia coincideix pràcticament amb dues més, fetes públiques dimecres, la primera per oficials de la Unió Europea i la segona per una parella d'investigadors de la Universitat de Melbourne, segons les quals la temperatura del planeta no s'elevaria per sobre dels 1,9 graus si es prenen en consideració les moltes promeses fetes a la COP26. D'acord amb aquestes interpretacions, per frenar l'escalfament ha sigut fonamental l'anunci fet per l'Índia, la Xina i Rússia, que han assegurat que aconseguirien la neutralitat de carboni el 2070 i el 2060, respectivament.

En concret, Birol ha afirmat durant la seva compareixença: "Ahir [per dimecres] a la nit vaig demanar als meus companys que tornessin a executar els nostres models. Què significaria si s'apliquessin tots els compromisos anunciats, on estem pel que fa als augments de temperatura? El resultat és molt encoratjador. Si tots els compromisos de neutralitat de carboni i metà s'apliquessin completament, tindríem una trajectòria d'augment de la temperatura d'1,8 ºC. Això és excel·lent!"

Galleda d'aigua freda

Però en el mateix acte un altre dels participants, Selwin Hart, assessor especial de l'ONU i secretari general adjunt per al canvi climàtic, ha fet caure una galleda d'aigua freda a l'assegurar que continuem en una "senda catastròfica". S'ha adreçat directament al director executiu de l'Agència Internacional de l'Energia per acabar amb tanta complaença: "La lluita per limitar l'escalfament global està lluny d'acabar-se. Fatih, he sentit els teus números, però d'acord amb els NDC [els plans nacionals en què es detalla com s'aconseguirien les emissions zero] que s'han presentat, el món està en el camí dels 2,7 graus, un camí catastròfic, i, per tant, estem molt lluny de mantenir viu l'objectiu dels 1,5 graus de l'Acord de París. No podem ser complaents. No podem celebrar-ho abans d'haver fet la feina. Hem de reconèixer que aquesta és una lluita que no ens podem permetre perdre. Us animo a tots a continuar lluitant", ha dit.

En aquesta mateixa línia, però amb un llenguatge molt més dur, la coneguda activista climàtica sueca Greta Thunberg, present a Glasgow però absent de les trobades i conferències oficials, ha piulat aquest dijous contra el tarannà que està prenent el circ climàtic de les Nacions Unides. "La COP26 ha sigut titllada com la més excloent que mai s'ha celebrat. Això ja no és una conferència sobre el clima. És un festival del nord global per fer blanqueig verd. Una celebració de dues setmanes per seguir fent les coses com fins ara i l'habitual bla, bla, bla".

Aquest divendres, la mateixa Greta serà una de les protagonistes de la COP26 quan la ciutat de Glasgow visqui una de les famoses trobades del moviment Fridays for Future que ella va posar en marxa. I dissabte se'n preveu una altra, en què s'esperen fins a 50.000 persones, que demanaran accions concretes per combatre el canvi climàtic als governs representats a la cimera.

L'optimisme del director executiu de l'Agència Internacional de l'Energia també ha sigut posat en qüestió per dos científics consultats per la BBC. El doctor Carl Schleussner, de Climate Analytics, ha coincidit amb Selwin Hart, de les Nacions Unides, en què fins i tot sota els escenaris més "optimistes" els governs encara no estan oferint solucions per "eliminar la bretxa d'emissions a curt termini". Per la seva banda, el professor Simon Lewis, de la University College London, ha assegurat que cal ser molt més escèptic a l'hora de creure's les promeses dels governs.

Passi el que passi els pròxims anys, compleixin o no les promeses tots els agents implicats, públics i privats, el que ja és pràcticament segur és que el pròxim dia 12 el govern britànic, amb el primer ministre al capdavant, intentarà cantar victòria i esbombar que l'Acord de París es manté viu. Johnson va dir abans de començar que l'èxit de la cimera "penjava d'un fil" i totes les puntades que s'estan donant fins ara en forma de compromisos apunten que no es vol trencar. Què passarà el 2045, el 2050, el 2070 o a finals de segle és una altra història.