Els guardacostes diuen que han sentit sorolls al fons del mar en la zona de recerca del submarí del 'Titanic'

LondresEls guardacostes dels Estats Units han detectat sorolls en la zona de recerca del submarí Titan, amb el qual es va perdre el contacte diumenge mentre baixava a veure les restes del Titanic amb cinc persones a bord. L'operatiu de rescat s'ha ajustat per seguir els sorolls, que segons la CNN se senten en intervals de 30 minuts, però fins ara no hi ha resultats. Dimarts a la tarda, el capità que dirigeix l'operatiu va dir que els "queden unes 40 hores d'aire respirable", d'acord amb els informes inicials, de manera que l'oxigen dins el submergible s'acabaria dijous al matí.

La a guàrdia costanera ha procedit a la immersió d'un vehicle operat a distància (ROV), que s'ha enviat a l'últim lloc conegut on es trobava l'aparell. El vehicle remot té una càmera. De moment, però, "els esforços de recerca no han donat cap resultat", ha dit.

Al llarg d'aquesta nit, guardacostes canadencs han d'arribar a la zona, així com vaixells de la Marina dels Estats Units. El capità Frederick ha reiterat que és una recerca "molt complexa" per diverses raons. Els equips de rescat han de cobrir una extensió de 7.600 milles quadrades, més gran que l'estat de Connecticut. "Logísticament parlant, requereix temps i coordinació, i ens ocupem de la recerca a la superfície i la recerca submarina". "Si es localitza el submarí –ha afegit–, els especialistes buscaran la millor forma per recuperar-lo", ha afegit.

En aquest sentit, a l'operació hi participen avions i vaixells dels serveis dels guardacostes dels Estats Units —que coordina el desplegament— i el Canadà, equipats amb càmeres i sonars. A ells se'ls ha sumat el Deep Energy, un vaixell de col·locació de canonades, que compta amb un robot d'exploració submarí, i altres embarcacions privades d'investigació, inclòs el Polar Prince, que va transportar el submarí al punt d'immersió. El govern francès, per la seva banda, ha anunciat l'enviament del vaixell Atalante, igualment dotat amb un robot submarí capaç d'exploracions a gran profunditat. Més vaixells arribaran en les properes hores.

Els ocupants van haver de signar un descàrrec de responsabilitats d'OceanGate Expeditions, l'empresa propietària del submergible i organitzadora de l'experiència. Es van acceptar, a més, possibles “lesions físiques, discapacitat, trauma emocional o la mort”. Aquest és el document que va llegir Hamish Harding, multimilionari britànic de 59 anys i acaparador de rècords Guinness, dies abans de la immersió, quan va fer diverses publicacions a les xarxes socials explicant l'aventura.

Les claus de l'incident, de la mà d'un expert català en submarins

Pere Forès és el cofundador, juntament amb Carme Parareda, de l'empresa catalana Ictineu Submarins. Creada el 2007, després de cent mil hores de recerca i desenvolupament, el 2013 van llançar a l'aigua el seu submergible. L'Ictineu 3 va fer la primera immersió a 1.000 metres el 2015, però el 2013 i el 2014 en va fer a menys profunditat.

Forès coneix els dos professionalsdel grup de cinc persones que es troben al submarí que va baixar a veure les restes del Titanic. El famós transatlàntic es troba a 3.800 metres de profunditat i a unes 380 milles de les costes de Terranova. En conversa telefònica amb l'ARA, Forès analitza possibles escenaris sobre la sort del Titan, l'enginy de l'empresa OceanGate, fundada per Rush. Amb tot, posa de manifest que, ara per ara, la informació que arriba des de l'operatiu de recerca és molt escassa. Repassem amb ell els punts clau d'aquest episodi.

Per què s'ha perdut la comunicació?

— El vaixell de suport no pot captar les ones de l'antena del submarí. El vaixell en té una orientada cap al fons marí, que abraça un con de 90 graus, o menys, en funció de la profunditat. En tot cas, 45 per banda. Si el submarí queda fora d'aquesta zona, no s'hi pot comunicar. Si hi ha alguna interferència elèctrica, o algun motor que fa soroll, també pot tenir dificultats. Si han tingut una fallada elèctrica que els afecta la ràdio o el telèfon submarí, tampoc no poden comunicar-se. Si hi ha hagut una filtració d'aigua pel cable de l'antena, també els pot entorpir la capacitat de comunicació.

Què es pot fer, si es talla la comunicació?

— Normalment, si et quedes sense comunicació i en mitja hora no has restablert el canal amb el vaixell, el submarí ha de poder tornar a la superfície. Potser ho ha fet i els corrents marins se l'han endut en una direcció contrària. En aquest cas estaria lluny del vaixell de suport, i no podria comunicar-se per VHF. Això ha passat altres vegades. Un submarí sobresurt molt poc de l'aigua. A més, malgrat que els busquen també des de l'aire, les condicions meteorològiques, amb boira, poden dificultar-ne la localització.

Per què no torna a la superfície?

— El pitjor escenari és que t'hagis quedat enganxat amb uns ferros, o cables o xarxes i que no tinguis prou força d'ascens. De fet, l'accident o l'incident més habitual dels submarins és que es queden enganxats amb una xarxa de pesca. Val a dir, però, que l'últim mort en submarins tripulats civils va tenir lloc el 1980. Els submarins són molt segurs. Cada any baixen al fons marí dos milions de persones. En tot cas, penso que s'ha quedat enganxat o que ha pujat a la superfície i està surant sense comunicació.

Per tant, en quina situació pot estar el submergible?

— Conec una mica el Titan i sé que tenen bons equips de posicionament i de comunicació. En el moment en què van perdre el rastre, el tenien localitzat. Per tant, els equips de rescat saben on han d'anar a fer la recerca. En tot cas, normalment els submarins no han de comptar que els vinguin a rescatar des de l'exterior. Per tant, tenen tota una sèrie de mesures de seguretat per autorescatar-se.

Com veu el pla de rescat?

— Cada missió té un pla de rescat dissenyat. Per si hi ha problemes, organitzem què pot passar: en menys de 24 hores, haurem de fer això; en menys de 36 això. I sempre tenint en compte el temps de supervivència. En el cas del Titan, i des que va desaparèixer, en devien tenir unes 106 hores. Perquè a més de les 96, van perdre contacte amb la nau mare al cap d'una hora i poc. Per tant, encara en tindrien deu més de marge.

Quins precedents hi ha?

— El 2005 un minisubmarí rus es va quedar enganxat amb una xarxa i no el van poder treure fins al cap de quatre dies, quan va arribar un robot anglès i va tallar els cables. L'aparell va sortir a la superfície i tothom va sortir-ne viu. L'any 1973, un altre submarí també va estar tres dies submergit, fins al límit de l'oxigen. Però el van poder rescatar i no hi va haver víctimes.