La comunitat sèrbia de Kosovo viu entre l'oblit de Pristina i la instrumentalització de Belgrad

Mitrovica (Kosovo)Creuant el pont de Mitrovica cap a la seva part nord s'acumulen una infinitat de cafeteries on els cambrers parlen en serbi, els euros són inservibles i et cobren en dinars. En una d'aquestes cafeteries, Milica Andrić Rakić, mànager d'una iniciativa social amb base a Mitrovica Nord, explica el buit legal i polític en què viuen els serbis del nord de Kosovo. "Després de la declaració d'independència, la majoria de les institucions al país van passar a ser kosovars, però això no va passar a les zones de majoria sèrbia”.

Després de l'autodeclaració d'independència de Kosovo, les converses amb Belgrad han sigut freqüents per solucionar els assumptes que encara els mantenen enfrontats. La influència de Sèrbia sobre les comunitats sèrbies de Kosovo n'és un dels principals. Les zones de majoria sèrbia del país continuen estant només parcialment integrades i són un possible focus de violència.

El novembre del 2013 es va assolir l'acord en els principis de reorganització, en el qual s'establia que els serbis del nord podien votar. Per primera vegada, aquell mateix mes eren ells els que establien la formació de les seves respectives municipalitats. D'aquesta manera, podien triar alcaldes, formar assemblea al sistema kosovar i integrar-se als cossos policials, administratius i legals del nou país. Per part seva, Pristina es comprometia a establir una associació de tots els municipis de majoria sèrbia, un cos que tindria competències sobre educació i sanitat. Aquell mateix any totes aquestes mesures van anar prenent forma: els policies serbis van ser acomiadats del cos nacional serbi i integrats al kosovar, cosa que també va passar amb jutges, fiscals i personal administratiu. Tot i això, Kosovo no va crear l'associació de municipis serbis i tot el procés es va aturar. Això va provocar que els sistemes educatiu, legal, sanitari i administratiu dels municipis serbis només funcionessin sota el sistema serbi. “Estem enmig, i això fa que Sèrbia controli la comunitat sèrbia”, explica la noia.

Marxa enrere

El més greu de la interrupció d'aquest procés, i el que va provocar els incidents de diumenge passat, és que la majoria de serbis no tenen documentació kosovar, ja que no hi ha institucions que els hi proporcionin. El mateix passa amb els permisos de conduir. D'aquesta manera, i després de l'anunci de les mesures de reciprocitat aplicades per Pristina que afecten la matriculació de vehicles i l'entrada de civils amb documentació sèrbia, aquesta comunitat s'ha vist afectada. Així, la tensió ha anat en augment. El diumenge passat alguns grups serbis van bloquejar carreteres i punts fronterers, es van registrar moviments de tropes i es van convocar reunions d'urgència a tots dos governs. A més, ahir uns desconeguts van disparar contra una patrulla de la policia kosovar, sense causar ferits, al nord de la regió.

Ara, i si s'implementen aquestes mesures, els serbis del nord de Pristina que no tinguin documentació kosovar (una majoria) només podran ser al país durant 90 dies i hauran de canviar la matrícula sèrbia per entrar a Kosovo. D'acord amb l'últim cens registrat al territori, fet el 2011, i que exclou el nord del país, els serbis constitueixen un 1,5% de la població del país. No obstant això, estimacions basades en dades de l'OSCE del 2010 i el 2013 consideren que hi ha 146.128 serbis vivint a Kosovo, cosa que representava el 7,8% de la població total. D'ells, 70.430 estaven al nord de Kosovo i 75.698 al sud de Kosovo, amb un total de 10 municipis on els serbis són majoria.

La relació entre comunitats

Les comunitats sèrbia i albanesa viuen dividides. Les relacions entre les dues ètnies poques vegades es donen, i encara menys en un context social. Tot i això, Milica admet que la normalització de les relacions entre comunitats ha estat “un dels rars i bons efectes del procés d'integració”, encara que continuen existint punts en què la comunitat se sent marginada per part del govern de Pristina. La jove explica que el govern d'Albin Kurti “ha radicalitzat el seu discurs contra Sèrbia i per extensió contra els serbis de Kosovo”, una cosa que és “instrumentalitzada per Aleksandar Vučić", el president serbi, i fa que qualsevol intent d'integració sigui rebutjat per la comunitat sèrbia”.

Tot i que ha millorat, el tracte entre comunitats continua sent difícil. Marko resideix a Gracanica, municipi a només nou quilòmetres de Pristina, on el 67,7% de la població és sèrbia. Ell mateix admet que no ha tingut cap problema per ser serbi a Kosovo, però diu que sí que li arriben “experiències d'altres als quals sembla que els han enganxat o insultat per parlar en serbi”. Des de Mitrovica, Andrić explica altres exemples d'atacs a serbis i assegura que “les institucions tendeixen a ignorar-los, negant que estiguin ètnicament motivats”.

Per la seva banda, el jove de Gracanica admet que quan va a Pristina sempre parla en anglès i que no imagina la seva mare a la capital. Tota la família de Milica treballa per a institucions sèrbies al nord de Mitrovica, i la mare de Marko “mai surt de Gracanica”. De cara a les noves mesures, al jove li importen poc les tensions entre els dos països, la seva prioritat és “tenir els mateixos drets que els serbis que viuen en altres llocs, en comptes d'estar limitats”. I per a Milica, “fora d'aquí ningú, ni tan sols el govern de Pristina, entén el que passa al nord de Kosovo ni el que pot implicar".