Condemnada a 28 mesos de presó per un avortament amb píndola fora de termini
La dona, de 44 anys, va obtenir el tractament per correu durant la pandèmia després de les 10 setmanes legals al Regne Unit
LondresUna dona de 44 anys i amb tres fills ha estat condemnada a 28 mesos de presó, dels quals haurà de complir la meitat privada de llibertat, en declarar-se culpable d'haver practicat un avortament amb la píndola per posar fi a un embaràs –a la pràctica, són dues pastilles: mifepristona i misoprostol– sense necessitat d’intervenció mèdica, després del límit legal de deu setmanes per fer-ho per aquest mètode.
El jutge la considera culpable d’haver aconseguit els productes enganyant el servei que distribuïa els fàrmacs per correu, que es va posar en marxa durant el primer confinament de la pandèmia, la primavera del 2020. En el moment de sol·licitar-los, l’acusada, jutjada a la cort de Stoke-on-Trent, al nord d’Anglaterra, va declarar que es trobava dins del termini legal de les esmentades deu setmanes. Els avortaments en una clínica i amb una intervenció mèdica es poden dur a terme fins a la 24a setmana de gestació.
La dona va quedar embarassada la tardor del 2019. La Fiscalia ha assegurat que va demanar les pastilles tot i saber que l’embaràs ja s’allargava per un espai de 28 setmanes. Va prendre les pastilles a casa seva i arran d’això va necessitar assistència mèdica. El maig del 2020 va haver d'acudir a l'hospital. Quan va donar a llum els metges van determinar que el fetus tenia entre 32 i 34 setmanes. En aquest moment va ser denunciada.
Assistència sanitària, penalitzada
A la pràctica, i per causa de la lletra de la llei de l’avortament encara vigent a Anglaterra, del 1967, la dona ha estat condemnada per “buscar assistència sanitària enmig d’un embaràs”, com ha destacat Madu Reid, líder del Partit d’Igualtat de les Dones. “Hem d'eliminar l'avortament del dret penal i regular-lo com el procediment assistencial sanitari que és”, ha afirmat.
El cas ha despertat una enorme solidaritat d’organitzacions compromeses amb la llibertat sexual de les dones. La doctora Sarah Salkeld, de MSI Reproductive Choices, ha assegurat a la premsa britànica: "Aquest ha estat un cas increïblement angoixant per a tots els implicats. No és una resposta compassiva ni proporcionada enviar algú a la presó per posar fi al seu embaràs. Tampoc és d'interès públic. La sentència podria tenir repercussions per a aquelles persones que es troben en situacions inimaginablement difícils, inclòs un avortament natural", ja que poden renunciar a l'assistència mèdica.
La diputada Stella Creasy, una incansable lluitadora pel dret de les dones, que el 2019 va aconseguir la despenalització de l’avortament a Irlanda del Nord, ha aprofitat el cas per tornar a reivindicar també la despenalització a la resta del Regne Unit. Encara que pugui semblar el contrari, la interrupció de l'embaràs continua sent un delicte –a Anglaterra, Escòcia i Gal·les; no a Irlanda del Nord– segons l'apuntada llei del 1967, que per primera vegada va regular-ne les condicions.
En una piulada, Creasy ha dit: “Aquest cas revela una veritat amarga. Al contrari del que alguns afirmen, l'avortament no és legal a Anglaterra, i pots ser processat per tenir-ne un. Cap altre procediment sanitari té aquest estatus. Cap altre grup de pacients seria tractat d'aquesta manera. És hora de canviar la llei i confiar en les dones. La pena mitjana de presó per un delicte violent a Anglaterra és de 18 mesos. Una dona que va tenir un avortament sense seguir els procediments correctes acaba de rebre 28 mesos en virtut d'una llei del 1868: necessitem una reforma urgent per fer que l'accés segur de totes les dones d'Anglaterra, Escòcia i Gal·les sigui un dret humà”.
La legislació del segle XIX a què es refereix la diputada pel districte de Walthamstow, al nord-est de Londres, implica que qualsevol dona que interrompi un embaràs sense l'autorització legal de dos metges pot fer front a penes de presó. Perquè l’avortament sigui legal, els dos facultatius han d'establir que continuar amb la gestació pot ser perillós per a la salut física o mental de la dona. En altres paraules, l'avortament no és un dret al Regne Unit.
Creasy considera que la legislació és encara "ressaca d'una altra època", i que la regulació sobre l'avortament no es fonamenta en "consideracions sanitàries, sinó sobretot en sancions penals". El cas demostra que el “fet de no abordar això té implicacions molt reals en l'actualitat”. "A la llum dels atacs repetits als drets de les dones, i de la manca de compassió que mostra aquest cas, mai ha estat més urgent com ara assegurar-se que és un dret humà formal de totes les dones del Regne Unit poder accedir a un avortament local, legal i segur, si ho vol".
Les dades del ministeri de l'Interior per a Anglaterra i Gal·les mostren que els delictes registrats per avortaments van augmentar de 28 el 2020 a 40 el 2021. El 2012 se’n van investigar només vuit. Es tem que la majoria afectin dones amb pocs recursos i en situacions extremes.
