Condemnen a 13 anys de presó la cúpula del partit neonazi grec Alba Daurada
Els dirigents ultradretans són culpables de dirigir una "organització criminal"
Samos (Grècia)Fa només cinc anys Nikos Michaloliakos, que es fa dir Führer i és un declarat negacionista de l’Holocaust, va obtenir gairebé 400.000 vots a Grècia i els neonazis d’Alba Daurada es van convertir en el tercer partit del Parlament d’Atenes. Aquest dimecres al migdia la jutge Maria Lepenioti ha llegit una sentència històrica que el condemna a 13 anys de presó, juntament amb sis dels seus lloctinents. Ha sigut el judici de Nuremberg de la crisi de l’austeritat grega i ha conclòs, després de cinc anys i mig de procediments, que els neonazis són una organització criminal disfressada de partit polític escollit a les urnes. Una organització que, mentre ocupava escons, rebia diner públic i sortia a la televisió, i al carrer apallissava immigrants i homosexuals, assassinava activistes d’esquerra i sembrava l’odi i el terror.
Una setmana després que el tribunal d’Atenes condemnés la cúpula de l’organització neonazi, aquest dimecres s'han anunciat les condemnes a presó contra 57 dels 68 acusats en el macrojudici. Les condemnes són per assassinat, agressió, possessió d’armes i direcció o participació en una banda criminal. Queda per veure si les condemnes es faran efectives ara o quedaran suspeses fins que es resolgui el recurs dels acusats, que es presenten com a víctimes d’una persecució política.
Segons la revisió del Codi Penal que es va aprovar sota el govern d’esquerres de Syriza, la màxima pena per organització criminal es va rebaixar a 15 anys de presó.
Un dels membres de l’organització, Giorgos Roupakias, que va confessar haver apunyalat el raper antifeixista Pavlos Fissas el setembre de 2013, ha sigut condemnat a cadena perpètua. Exdiputats del partit hauran de passar de cinc a vuit anys entre reixes per haver organitzat les accions violentes als barris, on els seus escamots d’homes vestits de negre imposaven la seva llei. Entre els acusats hi ha la dona de Michaloliakos, Eleni Zaroulia, que no va tenir cap pudor de titllar els immigrants de “subhumans” al faristol del Parlament. També Ilias Kasidiaris, ex número 2 que va trencar amb el partit l’any passat, ha sigut condemnat a 13 anys de presó.
Tard o d’hora la direcció de la formació neonazi, que té com a emblema un símbol que recorda l’esvàstica, acabarà entre reixes per a molt de temps. I la sentència, a més, no deixa cap espai perquè el partit, sorgit als anys 80, torni a aixecar cap tal com era.
L’empresonament de la cúpula neonazi arriba després que els grecs ja els haguessin foragitat de les institucions a les eleccions de juliol de l’any passat, on no van arribar a superar la barrera del 3% de vots per obtenir representació parlamentària. L’assalt a les institucions de la ultradreta a Grècia va ser un fenomen passatger i clarament lligat al xarop amarg de l’austeritat que les institucions europees i el fons monetari internacional van imposar a un país en fallida. Un “remei” que va portar l’economia i el sistema polític a un pas del col·lapse.
L'herència d'Alba Daurada
Però no tot queda enrere. D’una banda, molts dels arguments de la ultradreta han penetrat el discurs polític a Grècia, sobretot amb l’estratègia de mà dura contra els immigrants de l’actual primer ministre conservador, Kyriakos Mitsotakis, que s’ha traduït en una creixent violència de l’estat a les fronteres, tant per terra com per mar, en forma de deportacions en calent i vulneracions del dret internacional com la suspensió de la possibilitat de demanar asil al país que Atenes va dictar al març en ple conflicte amb Turquia.
El judici també ha exposat les complicitats dels neonazis al si de l’aparell de l’estat grec, que ja s’havia fet evident el 2013, quan un 50% dels policies van votar Alba Daurada.
Tampoc queda clar en aquest cas que mort el gos, morta la ràbia. Segons un informe policial filtrat fa uns dies, 16 grups d’ultradreta intenten ocupar el lloc que deixarà el Führer. El més ben posicionat és l’ultranacionalista Solució Grega, el partit de Kyriakos Velopoulos, un gran admirador del primer ministre hongarès Viktor Orbán, que va obtenir 10 diputats a les eleccions de l’estiu passat.