Oriol Puig: "El conflicte entre Occident i Rússia també està present a Mali"

BarcelonaOriol Puig és investigador associat del Cidob, especialitzat en el Sahel. El dia que França anuncia la seva retirada militar de Mali, malgrat no haver aconseguit reduir l'amenaça del jihadisme en aquell país, ens dona les claus d'aquest moviment, criticat des del govern espanyol.

Per què França marxa de Mali?

— La retirada, que es veia a venir, s'ha de llegir en clau interna per la proximitat de les eleccions presidencials. Macron considera que no li surt a compte aquesta missió a Mali, perquè hi ha un descontentament cada cop més important de la població local, que considera que la missió francesa no ha donat fruits: des que es va iniciar l'operació Barkhane el 2012 la situació no ha millorat, sinó que el jihadisme segueix expandint-se del nord cap al sud. Però, a més, perquè en els últims temps hi han mort molts soldats francesos i això ho ha instrumentalitzat l'extrema dreta francesa, de manera que cada cop li costava més a Macron justificar la presència francesa a Mali. En aquest context, s'han produït ja dos cops d'estat a Mali en l'últim any que han imposat les noves autoritats militars que no comparteixen l'estratègia de Barkhane i Tacuba, i que apel·len al discurs anticolonialista.

¿I en el tauler internacional què implica?

— Des de la perspectiva més internacional es pot llegir també en clau de post Guerra Freda, aquest conflicte que hi ha també entre Occident i Rússia al Sahel. Moscou juga un paper important també aquí, que no se sap del tot si és més retòric o fàctic, perquè no s'acaba de saber si realment hi ha mercenaris russos sobre el terreny. Però el cop d'estat de l'actual president de facto de Mali, Assimi Goïta, sembla que podria haver estat utilitzat per Rússia, i Goïta ha adoptat un discurs de cooperació bilateral amb Rússia i contra l'exmetròpoli francesa.

Com interpreta el desacord del govern espanyol amb la retirada francesa?

— S'ha de llegir per la voluntat espanyola de tenir un paper més preponderant en una zona que ha estat històricament francòfona. El govern espanyol ha estat sempre un bon escuder de l'estratègia francesa al Sahel, però en els últims temps està guanyant més presència i més poder a la regió. Cada cop està més ben considerada per la UE per ser un dels actors preponderants a la zona per la seva experiència en externalització de fronteres.

Quina importància té Mali per a Europa?

— Mali, igual que el Níger, i el Sahel en general, s'ha convertit en l'altra frontera d'Europa pel sud, ja que Líbia està com està. Des de la Unió Europea es considera aquella regió l'avançada de la seva frontera amb l'Àfrica.

¿Amb aquesta retirada guanya força el jihadisme a Mali?

— Tot el nord de Mali i la zona de les tres fronteres amb Burkina Faso i el Níger estan controlats per diferents grups jihadistes i s'escapen del control de l'estat. De fet, hi ha un enfrontament entre els mateixos grups jihadistes, alguns vinculats a l'Estat Islàmic i altres a Al-Qaida, i també hi operen grups armats que no són jihadistes, així que la situació és molt complexa i molt preocupant. La retirada francesa crea un precedent, però les tropes franceses no marxen a casa sinó que es traslladen al Níger, el país veí que no és desafiant amb Europa i acata, i que té una frontera porosa amb Mali, de manera que seguiran operant i la lluita no acaba. No es tracta, doncs, d'una retirada total, sinó d'un replegament i reorganització de forces.