Eleccions a Itàlia

La conseqüència de les eleccions: “Molts joves marxaran d'Itàlia”

El Partit Democràtic és la formació més votada pels italians a l'exili

Un grup d'italians residents a Barcelona segueixen el recompte de vots diumenge a la nit en un pis del barri del Raval.
3 min

BarcelonaElisa Fiorucci diu que se'n va anar a dormir diumenge a les quatre de la matinada perquè va estar seguint a la televisió l'escrutini de les eleccions a Itàlia. I dilluns a les vuit del matí ja s’havia llevat per confirmar el que tothom esperava: “El desastre electoral”. És a dir, que el partit d’ultradreta de Giorgia Meloni, Germans d’Itàlia, ha sigut la formació més votada.

Fiorucci és una dels moltíssims italians que viuen a Barcelona. De fet, són la comunitat estrangera més nombrosa a la capital catalana (n'hi viuen 39.406, segons dades del 2020) i la tercera a Catalunya. Ella, a més, havia tingut la moral de presentar-se en aquestes eleccions com a candidata a Europa de l'Aliança Verda d’Esquerra Italiana. Així que la decepció dilluns era majúscula.

“Tot i que és un trauma, entenc el gir electoral”, reconeixia Fiorucci després d'una nit en què va reunir a casa seva del Raval una quinzena de militants de la formació per seguir el recompte dels vots bevent cerveses. Era l'única manera de fer una mica més suportable l'ascens meteòric de Meloni, considerada l'hereva del feixisme. “El Partit Democràtic no s'ha centrat en les necessitats de la classe obrera italiana. A això cal afegir-hi la crisi per la pandèmia i la guerra [a Ucraïna], que ha fet que la gent es decanti per la dreta, que parla de seguretat i de donar prioritat als italians”, resumia Fiorucci les raons per les quals els electors a Itàlia han optat clarament pels partits més conservadors.

En canvi, no ha sigut així a l'estranger. El Partit Democràtic ha sigut la formació més votada pels italians a l'exili. En el cas d'Espanya, ha obtingut el 28,79% dels vots, seguit per la Lliga (el 27,58%) i l'Aliança Verda d’Esquerra (el 13,04). És a dir, una tendència de vot del tot inversa.

"Els italians que vivim a l'estranger som gent més oberta, més progressista", afirma Marcello Belotti, de l'associació AltraItalia, formada per italians que viuen a la capital catalana i que el 2011 va arribar a denunciar l'estat italià pels bombardejos de Barcelona durant la Guerra Civil. Com es podia esperar, aquest dilluns també estava decebut amb els resultats. Atribuïa el triomf de Giorgia Meloni a la divisió dels partits d'esquerra i a l'augment de l'abstenció i es mostrava convençut d'una cosa: “Molts joves marxaran d'Itàlia”.

De fet, ja en el passat l'arribada de Silvio Berlusconi al poder va suposar un èxode d'italians, molts dels quals van anar a parar a Espanya. Ho confirma l’italià Davide Perollo, que també viu a la capital catalana i és l'autor de l’estudi La integració sociolaboral dels joves italians a l’estranger: el cas de la comunitat italiana a Barcelona, en què corroborava precisament això.

"Es van produir unes quantes onades d'italians que marxaven del país a partir del 1999 per la insatisfacció amb la política i les mesures respecte als joves", destaca. A més, recorda, l'època en què Berlusconi va encapçalar el govern italià va coincidir amb la de José Luis Rodríguez Zapatero a Espanya. “En aquell moment molts italians van veure Zapatero com un raig de llum. Inevitablement, comparaven Itàlia amb Espanya i consideraven que Espanya era molt millor”. Pot passar el mateix ara? Perollo no ho descarta, però opina que si es produeix un èxode no serà només pel triomf de Giorgia Meloni, sinó també per una inflació que a Itàlia, com en molts altres països, ja és insuportable.

“Sembla que hem retrocedit al 1922”, opina Augusto Casciani, un altre italià que viu a Barcelona i que és el creador de la plataforma ItaliaES, que organitza esdeveniments relacionats amb la cultura italiana. L'octubre del 1922 es va produir la marxa sobre Roma de Benito Mussolini, que va marcar el final del sistema parlamentari i el principi del règim feixista a Itàlia. “Paradoxalment, cent anys després l'extrema dreta torna al govern”, destaca aquest italià, que es mostra convençut que això també tindrà conseqüències en l'àmbit de la cultura. “La cultura sempre ha sigut una via com la gent s'expressa més enllà del vot. Probablement, emigraran artistes que criticaran l’acció del govern”, vaticina.

De moment, ItaliaES ja ha programat a Barcelona l'actuació d'una banda de rock especialment significativa: Modena City Ramblers, que es caracteritza perquè les lletres de moltes de les seves cançons critiquen la Màfia i el feixisme. Tocaran a la Sala Apolo el 27 d'octubre.

stats