La conservadora antiavortista Roberta Metsola, reelegida presidenta del Parlament Europeu

EstrasburgEl vot per elegir president del Parlament Europeu és secret i sovint hi ha eurodiputats que no segueixen les indicacions del seu grup parlamentari sobre què han de votar. Finalment, però, no hi ha hagut cap sorpresa i la conservadora maltesa Roberta Metsola (St. Julian's, 1979) tornarà a presidir l'Eurocambra almenys durant els pròxims dos anys i mig. S'ha erigit en una figura de consens i ha rebut la confiança de gairebé tot l'espectre polític: des dels socialdemòcrates fins als ultradretans Conservadors i Reformistes Europeus (CRE), passant pels conservadors, els liberals i els verds. Ha obtingut el suport de 565 eurodiputats, dels 720 de l'Eurocambra, en primera votació. Una majoria aclaparadora.

"Hem de superar la polarització, el nosaltres contra ells. Aquesta cambra ha de construir i no destruir", ha dit la maltesa en el seu discurs d'investidura. "Hem de lluitar per l'estat de dret i hem d'entendre que tothom ha de tenir les mateixes oportunitats", ha afirmat. També s'ha referit a la necessitat de crear "un marc comú de seguretat i defensa davant dels dictadors que tenim a les nostres fronteres" en referència a la Rússia de Putin. I ha defensat l'aprofundiment del mercat únic i "la necessitat d'invertir en el jovent, la recerca, la cultura". Metsola no s'ha oblidat de respondre a les crítiques de burocratisme que s'han fet sentir a les protestes dels agricultors i ha defensat que cal "simplificar la vida dels europeus i estalviar paperassa". En aquest sentit, ha sostingut que desenvolupament i sostenibilitat no són incompatibles. S'ha referit també a la joventut i la crisi de l'habitatge, al control de fronteres, a la desinformació, al creixement de l'antisemitisme i la islamofòbia i als discursos d'odi. En un parlament pensat per acontentar tothom, ha parlat també d'erradicar la violència contra les dones i les desigualtats salarials.

En matèria de política exterior s'ha referit a la guerra de Gaza apostant per "la solució dels dos estats i l'alliberament dels ostatges", la necessitat d'ajudar el poble d'Ucraïna "que confia en nosaltres", i la resolució de la partició de Xipre, que ara compleix 50 anys. I ha recordat algunes dones que protagonitzen lluites polítiques, a l'Iran, a l'Afganistan, a Bielorússia o a Rússia. També ha defensat que cal "oferir la mà d'Europa" als candidats a l'ampliació: Geòrgia, Moldàvia i els Balcans occidentals. "Estem parlant de fer viable la llibertat per la qual es va lluitar tant, això supera els partits polítics", ha dit la maltesa, que ha assegurat que "Europa és esperança, és fe".

La seva candidatura per revalidar mandat al capdavant de la cambra comunitària ja formava part de l'acord tancat el mes passat entre els líders de la Unió Europea, si bé no es tractava d'una entesa completament formal i havia de comptar amb el vistiplau oficial de l'Eurocambra. L'única candidata alternativa a Metsola era l'exministra d'Igualtat i Feminismes espanyola Irene Montero (Podem), que ha obtingut 65 vots, i que havia presentat el seu grup (l'Esquerra) de manera simbòlica, perquè només tenia el suport dels seus propis companys de formació.

Així doncs, la democratacristiana maltesa continuarà ocupant un dels alts càrrecs del bloc al costat del nou president del Consell Europeu, el socialista portuguès António Costa. I, a l'espera de la votació al Parlament Europeu d'aquest dijous, també de la líder de Brussel·les, la conservadora alemanya Ursula von der Leyen, i la futurible cap de la diplomàcia europea, la liberal estoniana Kaja Kallas.

Cal recordar que la primera vegada que va ser elegida presidenta, la posició fermament antiavortista de Metsola li va costar moltes crítiques. Tanmateix, la conservadora maltesa ha deixat de banda les seves afinitats polítiques i ha optat per representar el sentiment general de l'Eurocambra, cosa que li ha permès revalidar-se per una àmplia majoria i aplacar la polèmica sobre la seva opinió respecte al dret a l'avortament. És a hores d'ara una figura de consens a esquerra i dreta al Parlament Europeu més polaritzat de la història.

El Qatargate i la visita a Israel

Un dels moments més complicats per a Metsola com a presidenta va ser l'escàndol de corrupció que va esquitxar diferents membres del Parlament Europeu per haver acceptat presumptament diners de Qatar a canvi de favors, el cas batejat com el Qatargate. Tanmateix, els implicats eren de la família socialdemòcrata i els fets no afectaven la seva formació, el Partit Popular Europeu (PPE). De fet, va condemnar el cas de manera enèrgica i sense embuts, i va prometre diferents mesures de transparència per evitar que es repeteixi, si bé encara s'han de desplegar completament.

També va sortir il·lesa de la polèmica visita llampec que va fer juntament amb Von der Leyen a Israel per reunir-se amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, pocs dies després que comencés el setge a Gaza. Van donar un suport inequívoc al govern d'Israel i es van oblidar de les víctimes de Gaza, així com de condemnar l'ofensiva ordenada per Netanyahu i de recordar-li que ha de complir amb el dret humanitari i internacional. Metsola va tenir la sort, però, que gairebé totes les crítiques per aquest gest en nom de la UE es van concentrar en la conservadora alemanya i ella va poder escapar-se'n d'esquitllada.

A més, la líder maltesa sempre ha prioritzat donar una imatge d'institucionalitat i professionalitat, i ha evitat mullar-se en altres temes. Sempre s'ha fet seves les posicions comunes de la UE i gairebé mai surt del guió. Fonts del seu equip la defineixen com una treballadora "seriosa i disciplinada" que sempre porta totes les trobades i intervencions molt ben preparades i estudiades.

Pel que fa al tema del català, fonts europarlamentàries favorables a la iniciativa l'acusen d'haver fet pinya amb el PP i no haver mogut un dit més del compte per permetre parlar llengua catalana a l'Eurocambra, sinó més aviat al contrari. La seva oposició i la del PPE, juntament amb la de l'extrema dreta i liberals, han fet que el català encara no es pugui parlar al Parlament Europeu.

També ha sigut polèmica la seva decisió de deixar l'escó del juntaire Toni Comín vacant de manera temporal perquè no va jurar la Constitució. Tot i que ja hi ha jurisprudència europea que indica que no és necessari jurar la carta magna per poder ser europarlamentari, Metsola ha decidit esperar per admetre'l almenys fins que no surti la nova sentència europea sobre aquest cas (26 de setembre) i, de moment, no l'ha deixat assistir al primer ple de l'Eurocambra de la legislatura, que s'ha fet aquest dimarts.

Una buròcrata de manual

Metsola ha fet tota la carrera política i professional a les institucions europees. Va estudiar al College of Europe de Bruges, que és el planter de buròcrates de la UE per excel·lència. El 2003, encara d'estudiant, va fer campanya a favor de l'adhesió de Malta al bloc comunitari i l'any següent, el 2004, ja es va presentar a les eleccions europees amb només 25 anys, però es va quedar sense escó.

Al cap de pocs mesos, va començar a treballar a l'equip diplomàtic de Malta davant de la UE com a consellera legal i judicial, i ho va tornar a intentar als comicis de l'Eurocambra del 2009. Es va tornar a quedar a les portes d'entrar-hi i al cap de tres anys es va incorporar al Servei Europeu d'Acció Exterior, la institució diplomàtica del bloc que ara dirigeix el socialista català Josep Borrell. No va ser fins al 2013 que va aconseguir l'acta d'eurodiputada en substitució d'un altre parlamentari maltès.

Va revalidar l'escó el 2014 i el 2019, i va presidir la Comissió de Llibertats Civils, que és una de les de més pes de l'Eurocambra i en la qual es tracten qüestions clau com el repte migratori o l'estat de dret. També va ser vicepresidenta i quan va morir David Sassoli d'una pneumònia el 2022, es va convertir en presidenta del Parlament Europeu en funcions. Malgrat que no ha ocupat mai cap càrrec destacat a escala estatal ni tampoc era un dels grans noms de la UE, va aconseguir sortir elegida mig per sorpresa i mantenir-se al capdavant de l'Eurocambra fins avui, sense que ningú sigui capaç de fer-li ombra ni posi en dubte el seu lideratge.